Mor als 70 anys l'il·lustrador Alfonso Azpiri, creador de 'Lorna' i 'Mot'

L'il·lustrador Alfonso Azpiri, creador dels cèlebres personatges de ficció 'Lorna' i 'Mot', ha mort aquest dissabte, 19 d'agost, als 70 anys d'edat. Va treballar també en projectes cinematogràfics i d'animació.

|
Alfonsoazpiri 1 1

 

Alfonsoazpiri 1



L'il·lustrador Alfonso Azpiri, creador dels cèlebres personatges de ficció 'Lorna' i 'Mot', ha mort aquest dissabte, 19 d'agost, als 70 anys d'edat. Va treballar també en projectes cinematogràfics i d'animació.


"El gran Alfonso Azpiri ens ha deixat. Descansa en pau, mestre, el nostre més sentit condol als seus familiars, amics", indiquen a Twitter la seva editorial, Norma Editorial.


Nascut a Madrid el 1947, va debutar a la revista 'Trinca' amb 'Dues fugitius a Malàisia', història d'continuarà amb guió de Fernando Sesén. Per a la mateixa revista, amb guions de Carlos Sáiz Cidoncha i Carlos Buiza, realitza diverses històries curtes de ciència ficció, recopilades en l'àlbum 'Alpha Cosmos'.


El 1976 va col·laborar en la revista infantil 'El Acordió' amb episodis del mateix gènere, així com en l'adulta 'Mossega'; paral·lelament treballa per al mercat italià amb diverses històries eròtiques.


A finals dels anys 70 inicia la seva col·laboració amb Norma, consolidant-se professionalment amb la sèrie de fantasia heroica Zephyd i especialment amb el que serà el seu personatge més cèlebre, Lorna i el seu robot.


En els anys 80 va seguir demostrant la seva habilitat en el gènere fantàstic amb 'Els rodamóns de l'infinit' (1980, guió de Cidoncha, per a Delta) i diverses històries curtes per a la revista de Toutain Editor 1984 i la seva successora Zona 84, així com en la paròdia amb Manolo el bàrbar '(1983, per Camell). El 1988 va tornar a dedicar-se als lectors més joves amb Mot.


Dins el camp cinematogràfic va realitzar dissenys per a la pel·lícula d'imatge real 'El Cavaller del Drac' (Fernando Colomo, 1985) i per a altres projectes d'animació. En els anys 90 va prosseguir la seva obra historietística amb 'El bosc de Lump' (1994), així com amb 'Malsons' (1992, guió de Juan Antonio de Blas, per Cimoc) i 'Bethlehem Steele' (1994, diversos guionistes, per Penthouse Comix). Últimament va llançar noves gestes de la seva emblemàtica heroïna Lorna, segons recorda la seva editorial.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA