Amnistia a polítics corruptes, expulsió de l'exèrcit i altres lleis polèmiques per a la Catalunya independent

 

Els polítics condemnats per desobeir la Constitució i implicats en casos de corrupció podrien ser absolts.

La llei de transitorietat jurídica que dota Catalunya d'un corpus jurídic propi si guanya el 'sí' en el referèndum l'1 d'octubre disposa de 89 articles, a cada quina més polèmic.

AMNISTIA A LA CORRUPCIÓ

Un dels punts més polèmics és que la llei preveu amnistiar tots els "investigats o condemnats per procediments relatius a la independència o la construcció de la república" --inclosos, per tant, l'expresident Artur Mas i els exconsellers Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs -.

Però en un intent de d'aturar polèmiques JxSí i la CUP han avisat que "en cap cas es amnistiarán casos de corrupció; només els relacionat amb el procés".

La llei desgrana molts detalls de l'estructura judicial prevista per a Catalunya, on no hi hauria Audiència Nacional; el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es reconvertiria al Tribunal Suprem Català, i el giscal general de la república seria nomenat pel Parlament i no pel Govern, "garantint plena independència".

La norma, que només entraria en vigor si guanyés el 'sí' en el referèndum, també preveu descartar la Sala 5 de jurisdicció militar, si bé es mantindrien les altres quatre sales: civil, penal, contenciosa administrativa i social.

L'estructura d'empleats "tindrà continuïtat, seguiran amb la seva plaça i tindran les mateixes retribucions que fins ara", però adaptant-se a la nova organització.

El nou Tribunal Suprem tindria també una sala de govern --que seria el Consell General del Poder Judicial català i estaria formada només per jueces--, i es crearia una comissió mixta per a "garantir tots els mitjans materials i les funcions".

EXPULSIÓ DE L'EXÈRCIT

La llei de transitorietat jurídica també preveu que que la Generalitat assumeixi el control "total" de les fronteres i duanes, així com expulsar l'Exèrcit, en el cas que el 'sí' guanyi el referèndum previst per a l'1-O.

Sobre l'Exèrcit, han dit que "deixarà de tenir jurisdicció en el territori català" si guanya el 'sí' l'1-O, tenint en compte que la llei de transitorietat només s'activaria llavors.

Així i tot, han dit que serà una posterior Assemblea Constituent la que decideixi si Catalunya tindrà dotació militar.

Sobre els detalls de com es assumirà el control fronterer, JxSí i la CUP apel·len al Govern: diuen que ells han impulsat al Parlament la llei de transitorietat amb les bases del corpus jurídic català, però que ha de ser l'Executiu de Carles Puigdemont què concreti la seva aplicació amb cinc decrets llei.

"La llei preveu el control efectiu de les fronteres, però deixa en mans del Govern els detalls", han destacat els dos grups en una trobada amb els mitjans sobre els detalls de la norma.

AGÈNCIA TRIBUTÀRIA CATALANA

La llei recentment presentada apunta que l'Agència Tributària estatal deixi de tenir la potestat recaptadora a Catalunya. Segons explicita el text de la norma, la Generalitat tindria tota l'autoritat tributària, encara que sense afectar les competències recaptatòries de les administracions locals.

Sobre com la Generalitat recaptaria impostos o sobre les sancions que imposaria si un ciutadà o empresa es negués a contribuir al sistema tributari català, el diputat de la CUP Benet Salellas ha aclarit que serà el futur Govern qui busqui la manera de fer-ho: " són funcions de l'executiu ".

La norma tampoc inclou una disposició específica sobre què passarà amb la part del deute de l'Estat que correspon a Catalunya: els seus relators aclareixen que serà una part fonamental de la negociació amb l'executiu estatal, si el 'sí' guanya l'1-O.

"Si no hi ha negociació, no hi ha assumpció del deute", ha advertit Salellas en una trobada amb periodistes per explicar detalls de la norma.

A SIS MESOS, UN CAP DE L'ESTAT CATALÀ

Com que la llei preveu proclamar una república si el 'sí' guanya l'1-O, també es preveu que hi hagi un president de la república, encara que la norma no defineix si el cap de l'Estat assumirà a més aquest paper.

"Serà el procés constituent el que definirà si és el president de la Generalitat és també el de la república", ha dit el diputat de la CUP Benet Salellas. Aquest procés duraria sis mesos, després dels quals es convocarien unes eleccions constituents.

D'aquestes eleccions sortiria una assemblea constituent, que faria les vegades de Parlament per definir la nova constitució recollint les aportacions del procés constituent en un document que hauria de ser ratificat.

Després, es preveuen unes noves eleccions, republicanes, en què s'escolliria nou govern, el president de la Generalitat hauria de ser un diputat del Parlament elegit electoralment.

DOBLE NACIONALITAT

La Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república, tal com es diu el text estableix que l'obtenció de la nacionalitat catalana en cas d'independència "no exigeix la renúncia de la nacionalitat espanyola".

L'article 7 de la llei exposa que podran obtenir la nacionalitat catalana aquelles persones de nacionalitat espanyola empadronats a Catalunya a 31 de desembre del 2016.

També l'obtindran les persones amb nacionalitat espanyola empadronades a Catalunya després d'aquesta data i abans de l'entrada en vigor de la llei, si ho demanen després complir-se dos anys d'empadronament continuat en un municipi català.

També tindrà la nacionalitat catalana qui la sol·liciti tenint nacionalitat espanyola i havent nascut a Catalunya; o que, residint fora de Catalunya, ha tingut la darrera residència administrativa en un municipi català almenys cinc anys, o que sigui fill de mare o pare amb nacionalitat catalana.

A més, la tindran els nascuts o adoptats de pares catalans; i les persones que, després de l'entrada en vigor de la llei, hagin nascut a Catalunya "de pares estrangers si la legislació personal que se'ls aplica no els atribueix una nacionalitat o els seus pares no la tinguessin".

L'article 8 exposa que la nacionalitat catalana també es pot adquirir per residència legal i continuada a Catalunya per un període de cinc anys immediatament després a la petició --la llei estatal exigeix 10 anys de residència legal, segons consta al web del Ministeri d' justícia--.

A aquest efecte, la llei computa als estrangers el temps de residència legal a Catalunya que hagi transcorregut abans d'entrar en vigor aquesta llei. També poden optar a la nacionalitat catalana els fills menors de les persones que l'hagin adquirit en virtut d'aquest article a petició dels pares o tutors.

El text adverteix que la nacionalitat es pot retirar si s'han falsejat dades requerides per obtenir-la.

Així mateix, i pel que fa referència a l'idioma, el text estipula que castellà i català seguiran sent les llengües cooficials si Catalunya arribés a ser independent