Montoro preveu sancions penals per als que paguin impostos estatals a la Hisenda catalana

 

El Ministeri d'Hisenda ha advertit amb la possibilitat d'imposar sancions, que podrien arribar a la via executiva, és a dir, embargaments, o fins i tot derivar en responsabilitat penal, per a les persones físiques i jurídiques que presentin les declaracions d'impostos exclusius de l'Estat a la agència Tributària Catalana.

El departament que dirigeix Cristóbal Montoro ha emès un comunicat al fil de la presentació de l'Agència Tributària Catalana que han realitzat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont i el seu vicepresident, Oriol Junqueras. Tots dos han assegurat que l'esmentada Agència està preparada per recaptar tots els tributs a Catalunya si surt el "sí" en el referèndum independentista que volen fer l'1 d'octubre.

Hisenda ha volgut aclarir que la Generalitat de Catalunya, a l'igual de les altres CCAA de règim comú, disposa de la seva pròpia Administració Tributària, que és competent per gestionar els seus propis tributs i els tributs estatals la recaptació es cedeix íntegrament a les CCAA de règim comú .

Aquest és el cas de l'Impost sobre el Patrimoni, l'Impost sobre Successions i Donacions, l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, els tributs sobre el joc i l'impost especial sobre determinats mitjans de transport.

No obstant això, el Ministeri ha recordat que per a la resta de tributs la normativa estableix que els deures de presentar les declaracions i de pagar deutes tributaris "només es tenen per complerts si es realitzen en l'Administració Tributària competent". És a dir, que si els contribuents presenten les declaracions i liquiden els seus impostos davant una altra Administració "les declaracions es tindran per no presentades i els deutes, per no pagades".

COMPROVACIÓ I CONSTRENYIMENT

La conseqüència de no presentar les declaracions en el lloc correcte, segons Hisenda és que, en el cas dels impostos la gestió correspon a l'Estat, l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT) "podria iniciar procediments de comprovació, liquidar el deute tributari i imposar sancions, així com iniciar el procediment de constrenyiment per fer efectiu l'import del deute ", és a dir, que podrien fins i tot embargar béns.

A més, aquestes conductes podrien arribar a ser "constitutives de delicte" contra la Hisenda Pública. En aquest sentit, el departament de Montoro ha volgut recordar que les persones jurídiques "no tenen només responsabilitat tributària, sinó també responsabilitat penal", d'acord amb el Codi penal.

En aquest sentit, el Ministeri d'Hisenda ha advertit que els seus administradors poden incórrer en "responsabilitat tributària", com a responsables solidaris o subsidiaris del pagament del deute tributari defraudat, en funció del seu grau de participació en la infracció tributària.

FALTA DE PERSONAL

L'associació de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) considera que l'Agència Tributària de Catalunya necessitaria ampliar la seva plantilla en més de 4.000 nous efectius per poder assumir les competències dels tributs estatals si es consumés la independència.

Gestha realitza aquesta apreciació arran que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident econòmic, Oriol Junqueras han presentat el desplegament territorial i competencial de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) en una roda de premsa en la qual han avisat que la Generalitat ja estaria preparada per gestionar tots els tributs si guanya el "si" en el referèndum independentista que volen realitzar l'1 d'octubre.

En aquest sentit i malgrat que Puigdemont ha assegurat que l'estructura territorial d'hisenda per fer front a aquestes funcions, els Tècnics d'Hisenda adverteixen que es requeriria un Pla d'Ocupació o d'una Oferta d'Ocupació Pública que sumés 4.234 nous membres a la plantilla de l'Agència Tributària catalana per gestionar els tributs estatals amb el mateix nombre d'empleats que en l'actualitat.

En qualsevol cas, els tècnics d'Hisenda recorden que l'economia submergida a Catalunya ronda el 24,6 per cent del PIB, igual que la mitjana estatal, de manera que per reduir el frau "s'hauria de duplicar la plantilla actual de l'Agència estatal de l'Administració Tributària i augmentar les seves competències i responsabilitats, entre altres mesures ".

De fet, lamenten que l'administració tributària espanyola compti només amb la meitat d'efectius que la mitjana dels països de la UE.

Per aquest motiu, Gestha ha advertit que "no hi ha un veritable augment de plantilla" amb els 220 empleats procedents dels registres de la propietat que continuaran realitzant la gestió que ara ha recuperat l'Agència Tributària de Catalunya de l'impost de Transmissions patrimonials i del de Successions i Donacions. Aquest impost ja ho gestionen directament les administracions tributàries d'altres comunitats autònomes, com Andalusia, Balears, Astúries o Canàries.

D'altra banda, Gestha destaca que amb el desplegament de 32 oficines de l'ATC, la Generalitat aposta clarament per la "descentralització", precisament "al contrari" que l'Agència Estatal, "tot --diuen-- que suposa un avantatge a l'hora de gestionar amb efectivitat dels tributs per aquesta major proximitat al ciutadà i al coneixement dels fets imposables ".

Amb aquest desplegament, el Govern diu estar preparat per gestionar els tributs de forma independent a partir del proper 1 d'octubre. No obstant això, els Tècnics d'Hisenda destaquen que està lluny de ser una realitat, ja que el Govern d'Espanya presentarà un recurs d'inconstitucionalitat contra qualsevol norma que alteri el marc vigent i el Tribunal Constitucional suspendrà la mateixa.

L'ATC COMPLEIX AMB LA NORMATIVA VIGENT

En aquest context, els tècnics recorden que, fins ara, l'ATC compleix amb la normativa fiscal i competencial vigent a Espanya. Assenyalen els tècnics que l'ATC es va modificar d'acord amb els principis del Codi Tributari de Catalunya, que es va aprovar el passat mes de juliol, dins de les possibilitats que permet la Llei general tributària (LGT) i la normativa que regula l'actual sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i les ciutats amb estatut d'autonomia.

Precisament, aquest Codi es va redactar com un calc de la normativa estatal per evitar que es declarés inconstitucional i així pogués tirar endavant, encara amb el rebuig de tota l'oposició del Parlament. El mateix que passa amb l'Agència Tributària catalana, que presenta poques novetats pel que fa a l'estructura de l'AEAT.