Rajoy demana al TC que anul·li la llei del referèndum i avisa que no se celebrarà
El president del Govern també sol·licita al tribunal que notifiqui als 947 alcaldes de Catalunya que tenen "el deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa tendent a l'organització del referèndum".
Mariano Rajoy a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres extraordinari.
El president del Govern, Mariano Rajoy, ha anunciat aquest dijous que ha donat ordre d'impugnar davant el Tribunal Constitucional les normes aprovades pel Parlament i la Generalitat per convocar un referèndum secessionista de l'1 d'octubre.
A més, ha precisat que demanarà a l'alt tribunal que notifiqui a tots els alts càrrecs de la Generalitat relacionats amb l'organització de la consulta i als 947 alcaldes de Catalunya que tenen "el deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa tendent a l'organització del referèndum".
"Recorrent al Tribunal Constitucional, el Govern defensa també l'Estatut d'Autonomia de Catalunya", ha assenyalat.
Rajoy ha comparegut després d'una reunió extraordinària del Consell de Ministres, després d'haver rebut els dictàmens del Consell d'Estat, favorables a la impugnació, i haver "escoltat als membres del gabinet".
Segons ha explicat, ha donat instruccions a l'Advocacia de l'Estat perquè, d'una banda, presenti un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei del referèndum aprovada dimecres pel Parlament i, de l'altra, impugni els decrets signats després pel Govern de la Generalitat: el de convocatòria del referèndum i el que recull les normes complementàries per a la seva realització.
Addicionalment, el Govern també va a impugnar la resolució 807/11 del Parlament, en la qual es designen cinc membres de la Sindicatura Electoral.
En diverses ocasions, el president del Govern ha insistit que "no hi haurà referèndum d'autodeterminació a Catalunya".
En els textos que presenti davant el TC, el Govern va a demanar "la nul·litat de tots aquests actes" i també va a sol·licitar que decreti la suspensió de tots ells a l'espera de la sentència.
A més, demana que es notifiqui personalment aquesta suspensió al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, als membres del seu Govern, als "principals alts càrrecs de la Generalitat que d'una forma o d'una altra estiguin relacionats amb l'organització del referèndum" i també als 947 alcaldes de la comunitat autònoma.
Rajoy ha puntualitzat que el Govern també sol·licita al TC que, en aquestes "notificacions personalitzades", es "adverteixi a tots ells del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa tendent a l'organització del referèndum".
VULNERA 8 ARTICLES DE LA CONSTITUCIÓ
El Govern considera que la llei aprovada ahir pel Parlament per celebrar un referèndum secessionista l'1 d'octubre i els decrets signats per la Generalitat per convocar-ho vulneren vuit articles de la Constitució espanyola i tres de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Així consta en les propostes d'acord del Consell de Ministres que l'Executiu va enviar al Consell d'Estat per recaptar el seu dictamen abans d'aprovar les impugnacions, que apareixen recollides en els textos de l'òrgan consultiu.
Es tracta dels articles 1, 2, 9.1, 23, 81, 92.3, 149.1.32ª i 168 de la Carta Magna i els 1 articles 1, 2.4, i 3.2 del 'Estatut'. En opinió del Govern, va contra tots ells la llei del referèndum, però també ho fan els decrets de la Generalitat de convocatòria i organització del referèndum i la resolució del Parlament per nomenar a cinc síndics electorals.
Així, encara que el text definitiu pot sofrir canvis, l'Executiu basa el recurs d'inconstitucionalitat contra la llei del referèndum en què vulnera l'article 1 de la Constitució espanyola, en concret els apartats 1.1 i 1.3 (sobirania del poble espanyol i monarquia parlamentària com a forma d'Estat), i l'article 2, que consagra la unitat de la nació espanyola.
També considera vulnerat l'article 9.1, sobre la primacia de la Constitució; el 168, sobre el procediment de reforma constitucional, tot això des del punt de vista substantiu.
Des del punt de vista competencial, l'Executiu veu atacat l'article 149.1.32ª, que estableix que l'Estat té competència exclusiva per autoritzar la convocatòria de consultes populars per via de referèndum, en relació amb els articles 23.1 (dret dels ciutadans a participar en assumptes públics), 81 (elaboració de lleis orgàniques) i 92.3 (llei orgànica de les modalitats de referends).
També considera vulnerat l'article 23, sobre el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics, per la forma en la qual es va aprovar la llei en el Parlament.
VULNERA 3 DE L'ESTATUT
Quant al 'Estatut', l'Executiu invoca la infracció dels articles 1, 2.4 i 3.2, que assenyalen que Catalunya exerceix el seu autogovern d'acord amb la Constitució i el propi Estatut i que té en l'Estat espanyol el seu "espai polític i geogràfic de referència", amb els valors, principis i obligacions derivats d'això.
Al costat dels articles de Constitució i Estatut, la proposta que el Govern va enviar al Consell d'Estat argumenta que el dret d'autodeterminació dels pobles reconegut pel dret internacional no atorga a Catalunya un dret de secessió i esmenta precedents de la jurisprudència nord-americana, canadenca, alemanya i italiana.
També destaca que la regulació continguda en la Llei incompleix els estàndards del "Codi de Bones Pràctiques sobre Referends", adoptat el 16 de desembre de 2006 per la Comissió de Venècia del Consell d'Europa.
Escriu el teu comentari