El Constitucional suspèn el referèndum independentista

 

Imatge d'arxiu del Tribunal Constitucional

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit els quatre recursos presentats pel Govern contra la llei i la convocatòria de referèndum d'autodeterminació per al proper 1 d'octubre que van aprovar ahir a la nit al Parlament i el Govern, el que es tradueix en la suspensió cautelar de la vigència d'aquests acords, segons han informat fonts jurídiques a Europa Press.

El tribunal s'ha reunit amb caràcter d'urgència per estudiar aquests acords després d'haver admès, tan sols unes hores abans, la tramitació de l'incident d'execució contra les resolucions parlamentàries que van permetre aquest dimecres el debat i aprovació de la llei que regularà la consulta independentista.

Les quatre iniciatives anunciades pel president del Govern, Mariano Rajoy, que el tribunal ha acordat donar tràmit són concretament un recurs d'inconstitucionalitat contra llei del referèndum i les impugnacions contra el decret de convocatòria de l'1-O, el que conté les normes complementàries per a organitzar-lo i contra l'acord del Parlament que nomena una Sindicatura Electoral, equivalent a la Junta Electoral Central.

NOTIFICACIÓ URGENT A TOTS ELS ALCALDES

Tal com s'havia sol·licitat en una de les impugnacions --la referida a les mesures complementàries per a l'organització de la consulta--, el TC ordena que la resolució adoptada es notifiqui personalment a desenes de a ltos càrrecs de la Generalitat relacionats amb la organització de la consulta --començant pel president, Carles Puigdemont - ia tots els alcaldes de Catalunya, aquests últims "amb caràcter preferent i urgent". Es farà a través de la Delegació del Govern.

La petició es feia extensiva als responsables dels mitjans de comunicació públics catalans ia responsables dels Mossos, com són el major J osep Lluís Trapero i el director general, Pere Soler.

A més, els magistrats tenien sobre la taula, igualment com a ampliació de l'ordre del dia de la sessió d'aquest dijous, un segon incident d'execució, aquest últim presentat contra l'admissió a tràmit en el legislatiu català de la llei de desconnexió i contra tots els actes que es derivin. Els magistrats també han acordat donar-li tràmit en la sessió que ha conclòs sobre dos quarts d'aquesta nit.

ARGUMENTS DEL GOVERN

El Govern considera que el referèndum català vulnera vuit articles de la Constitució i tres de l'Estatut. En el recurs d'inconstitucionalitat contra la llei s'argumenta que amb la seva aprovació i sobre la base d'estar executant una "presumpta i auto-atribuït sobirania del poble català, el Parlament de Catalunya se situa fora del marc constitucional".

En termes molt durs, els Serveis Jurídics de l'Estat assenyalen que la convocatòria d'un referèndum sobre la independència d'una part de l'Estat espanyol "comporta per si mateixa una vulneració constitucional de tal magnitud que engloba i absorbeix en si mateixa qualsevol altra vulneració d'ordre competencial que, per si mateixa, una convocatòria prèvia a la secessió territorial comporta ".

Per al Govern, l'actuació del Parlament en aprovar aquesta llei només pot qualificar-se d'antidemocràtica i això es dedueix de tots els preceptes de la norma però especialment del seu article 3.2, que assenyala que aquesta preval jeràrquicament sobre totes les normes amb les que pugui entrar en conflicte "en tant que regula l'exercici d'un dret fonamental i inalienable del poble de Catalunya".

Adverteix igualment el recurs que la llei configuri una Sindicatura Electoral de Catalunya, "això sí, exempta de qualsevol control jurisdiccional".

Es refereix també el recurs a la qüestió que es formularà als ciutadans: "Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?" ", Que segons el parer dels lletrats l'Estat constitueix una pregunta" d'indubtable transcendència constitucional que queda fos completament de l'àmbit competencial del legislador autonòmic ".

En un altre punt del recurs, el Govern recorda que el defensat dret de lliure determinació dels pobles "tan sols cap en supòsits de situació colonial, pobles annexionats per conquesta, dominació estrangera o ocupació (Països bàltics després de la Guerra Freda) i pobles oprimits per violació massiva i flagrant dels seus drets (Sudan del Sud o de cas, per a alguns, Kosovo) ". "Únicament Etiòpia i l'illa de San Cristóbal i les Neus recullen el dret de secessió de part d'un territori", afegeix.

ARTICLES VULNERATS

De forma concreta, l'Executiu considera que la llei del referèndum vulnera l'article 1 de la Constitució, en concret els apartats 1.1 i 1.3 (sobirania del poble espanyol i monarquia parlamentària com a forma d'Estat), i l'article 2, que consagra la unitat de la nació espanyola.

També considera vulnerat l'article 9.1, sobre la primacia de la Constitució; el 168, sobre el procediment de reforma constitucional, tot això des del punt de vista substantiu.

Des del punt de vista competencial, l'Executiu veu atacat l'article 149.1.32ª, que estableix que l'Estat té competència exclusiva per autoritzar la convocatòria de consultes populars per via de referèndum, en relació amb els articles 23.1 (dret dels ciutadans a participar en assumptes públics), 81 (elaboració de lleis orgàniques) i 92.3 (llei orgànica de les modalitats de referèndums).

També considera vulnerat l'article 23, sobre el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics, per la forma en què es va aprovar la llei al Parlament.

Quant a l'Estatut, l'Executiu invoca en els seus recursos la infracció dels articles 1, 2.4 i 3.2, que assenyalen que Catalunya exerceix el seu autogovern d'acord amb la Constitució i el mateix Estatut i que té a l'Estat el seu "espai polític i geogràfic de referència ", amb els valors, principis i obligacions derivats d'això.

A més, el tribunal de garanties ha acceptat la personació de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell com a part de l'incident d'execució.

REBUIG DE LA RECUSACIÓ DE FORCADELL

De fet, el Ple del TC ha modificat l'ordre del dia previst inicialment en la sessió ordinària d'aquest dijous per incloure el incident d'execució presentat ahir pel Govern contra la resolució de la taula del Parlament que va permetre la tramitació i aprovació de la llei del referèndum d'autodeterminació l'1 d'octubre.

De moment, el tribunal ja ha rebutjat de pla la recusació presentada per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, contra els dotze magistrats del TC, a qui considera 'contaminats' per resoldre sobre aquest assumpte.

De forma unànime, els dotze magistrats del tribunal de garanties han redactat un acte en el qual assenyalen que la petició va ser "genèricament formulada" i que, tot i que es refereix al conjunt dels magistrats, en realitat "va dirigida a l'òrgan mateix i no a seus integrants".

Aquestes raons, unides a la "especificitat del Tribunal Constitucional" -un òrgan únic en el seu gènere, que no pertany al poder judicial i que està compost només per dotze magistrats sense possibilitat de substitució interna- porten a la inadmissió de pla de l'incident de recusació, segons expliquen en la seva resolució.

El Tribunal dóna resposta a les qüestions plantejades per Forcadell en el seu escrit i assenyala que, segons la doctrina constitucional, es pot denegar la tramitació d'una recusació tant com a conseqüència de la seva defectuós plantejament processal com en atenció a la seva argumentació. Així ocorre en aquells casos en què la recusació es dirigeix contra el conjunt dels magistrats, que en anteriors ocasions el Tribunal ja ha qualificat "d'impertinents i abusives".

Un altre tema que tenen pendents és el un recurs d'empara presentat per diputats del PSC que consideren que al llarg de la tramitació i debat d'ahir a la cambra catalana es van vulnerar els seus drets com a parlamentaris.

ARGUMENTS DEL GOVERN

En el seu recurs, el Govern insta el Constitucional a no limitar-se a una "mera declaració de nul·litat" dels actes impugnats ia acompanyar aquesta decisió de "totes aquelles mesures que siguin necessàries per evitar la continuació de la via de fet del Parlament de Catalunya a l'anomenat procés de secessió de Catalunya".

Concreta aquesta petició en la reclamació de responsabilitats penals per Forcadell, i de la resta de membres de la Mesa que aquest dimecres van votar a favor de l'admissió a tràmit per incomplir la sentència en la qual el mateix TC va anul·lar el desembre de 2015 la resolució independentista i prohibir tots els actes dirigits a complir-la.

El recurs elaborat per l'Advocacia de l'Estat argumenta que "per salvaguardar l'autoritat del Tribunal Constitucional i l'Estat de Dret" es fa necessari que s'expliciti amb la major claredat i contundència possible que l'execució dels actes aquí impugnats constitueixen un greu incompliment de les decisions adoptades pel tribunal, i que els instruments no puguin posar-se en marxa".