Anticorrupción demana que es prohibeixi a Gordó sortir del país pel cas 3%
Els representants del Ministeri Públic assenyalen cinc casos en els quals Gordó suposadament va intervenir decisivament perquè certs empresaris aconseguissin adjudicacions.
Per Anticorrupció, Gordó era una peça clau en la mediació per rebre "quantioses mediacions".
La Fiscalia Anticorrupció ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que prohibeixi a l'exconseller de Justícia de la Generalitat Germà Gordó sortir del territori nacional, com a mesura cautelar després del seu interrogatori aquest dijous per la presumpta trama del 3%.
Segons han informat fonts judicials, el magistrat que s'encarrega de la investigació, Carlos Ramos, ha citat a totes les parts per les 10 hores d'aquest divendres per comunicar-los si decreta o no aquesta mesura cautelar demanada per la Fiscalia, a la qual s'ha adherit l'acusació popular.
A més de prohibir a Gordó sortir d'Espanya, els fiscals també han demanat que l'exconseller lliuri el seu mòbil; l'exconseller ha lliurat ja el telèfon que té el Parlament però no el seu personal, segons fonts judicials.
Gordó ha declarat com investigat davant el TSJC durant més de quatre hores en un interrogatori en què ha reconegut que es reunia amb empresaris però ha negat que fossin trobades per al cobrament de comissions per a Convergència.
En una compareixença en què ha contestat a les preguntes de totes les parts, l'ara diputat no adscrit del Parlament ha justificat que pels seus càrrecs --ex-secretari del Govern i exconseller de Justícia durant la Presidència d'Artur Mas-- tenia com a regla reunir-se amb qui l'hi demanés, inclosos empresaris.
La Fiscalia, en canvi, considera que Gordó era "el conseguidor o el recaptador" de presumptes comissions il·legals que empreses constructores pagaven a Convergència a canvi d'adjudicacions d'obra pública des d'institucions que controlava el partit.
En un dels seus escrits, els fiscals Fernando Bermejo i José Grinda concloïen que "no existeix explicació legal i coherent que justifiqui la quantitat de gestions, menjars, interlocucions i reunions" que Gordó va mantenir amb empresaris, a la seu de CDC i en el mateix Palau de la Generalitat.
CINC CASOS SOSPITOSOS
Els representants del Ministeri Públic assenyalen cinc casos en els quals Gordó suposadament va intervenir decisivament perquè certs empresaris aconseguissin adjudicacions: obres del Consorci d'Educació, treballs en un dic en el Port de Barcelona, la millora de la carretera C-55, la plaça de les Glòries de la capital catalana i en un institut de Manresa (Barcelona).
Gordó ha abandonat el Palau de Justícia entorn de les 16.30 hores negant-se a contestar les preguntes dels periodistes, la majoria dels quals també ha esquivat la seva arribada al TSJC en haver entrat dues hores i mitjana abans de l'hora a la que estava fixada la seva declaració.
Després de la declaració, en una anotació al seu compte de Twitter, Gordó ha anunciat que demanaran l'arxiu de la causa i que està "satisfet d'haver explicat els fets. Sempre dins de la llei".
La causa del 3% la instrueix un jutjat del Vendrell (Tarragona) però en el cas de Gordó, pel seu aforament com a diputat del Parlament --abans de JxSí, ara no adscrit-- és el TSJC el competent per investigar-lo, i així ho va decidir el magistrat després de rebre un informe del jutge instructor.
CONTINUA EL SEU ESCÓ
Gordó va deixar al juny el PDeCAT -partit del qual era diputat- quan el TSJC va obrir la investigació, però no el seu escó de parlamentari i ha continuat a la Cambra catalana com a diputat no adscrit a cap formació.
En una roda de premsa al juliol, va defensar que "mai" es va reunir amb empresaris per aconseguir que fessin donacions a CDC -formació antecessora de l'PDeCAT- a canvi de donar-los adjudicacions d'obres des d'institucions públiques controlades per aquest partit.
També va assegurar llavors, al preguntar-li si es plantejava deixar la seva acta de diputat després citar-lo el TSJC com investigat, que no ha succeït "res de nou" perquè canviï la seva situació en els escons del Parlament.
Escriu el teu comentari