La Fiscalia es querella contra els cinc membres de la Sindicatura Electoral del referèndum

 

La Fiscalia de Barcelona s'ha querellat contra els membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya, Marc Marsal, Jordi Matas, Marta Alsina, Tania Verge i Josep Pagés, per realitzar actes d'ordenació, regulació i impuls del referèndum de l'1-O prohibit pel Tribunal Constitucional.

En l'escrit, presentat aquest dijous als jutjats d'instrucció de Barcelona, la fiscal en cap de Barcelona, Ana Magaldi, els acusa dels delictes d'usurpació de funcions públiques, desobediència i malversació, considerant les seves actuacions "una clamorosa manifestació de menyspreu al principi d'autoritat representat pel Tribunal Constitucional ".

La fiscal considera que els querellats han realitzat actes d'ordenació, regulació i impuls d'un procés electoral previst en una llei prèviament suspesa pel Tribunal Constitucional i emparant-se en un nomenament igualment suspès constitucionalment, "no tenint així de tota facultat o habilitació per a l'exercici de les funcions que s'atribueixen ".

En el seu escrit, la fiscal demana que s'ordeni a la directora de publicacions del Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) i al responsable de publicacions del Butlletí Oficial del Parlament (BOPC) que s'abstinguin de donar publicitat als acords i resolucions dictats i que pogués dictar la Sindicatura, amb l'advertiment de poder incórrer, si més no, en un delicte de desobediència.

FETS

En la querella es recull que el 7 de setembre, el dia després de la creació de la Sindicatura, el TC va dictar una providència de suspensió del referèndum i va demanar notificar personalment aquesta decisió als cinc querellats, entre altres persones.

A més, els demanava abstenir-se de procedir al nomenament dels membres de les sindicatures electorals de demarcació, de la creació de cap registre o fitxer necessari per a la celebració del referèndum així com iniciar, tramitar, informar o dictar cap acord amb vista a l'execució de les previsions contingudes en la llei del referèndum.

No obstant això, l'endemà, el 8 de setembre, la Sindicatura va designar als vocals titulars de les sindicatures electorals de demarcació i va donar coneixement públic del procediment d'acreditació de les organitzacions interessades a participar en el referèndum i dels seus efectes.

SENSE LEGITIMACIÓ

Considera que d'aquesta manera van actuar "sent conscients que no tenien cap legitimació" per actuar i malgrat que se'ls havia advertit expressament del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposés ignorar o eludir la suspensió del TC.

Afirma que en realitzar el nomenament dels membres de les sindicatures electorals, els querellats van actuar "amb el propòsit de suplantar o falsejar la realitat administrativa i ocultant la suspensió constitucional de la llei que l'habilita".

La fiscal considera que l'advertència personal del TC als membres de la Sindicatura querellats "en res ha modificat la conducta dels mateixos que, sense tenir cap legitimació per actuar, mantenen la publicitat de les seves resolucions i acords fomentant la celebració del inconstitucional referèndum".

"La seva actuació, obviant els mandats del Tribunal Constitucional, compromet directament els fons públics en tant que el manteniment i funcionament de la Sindicatura suposa necessàriament la percepció de retribucions", sentencia.