Puigdemont, Junqueras, Forcadell i Colau demanen a Rajoy i el Rei un referèndum pactat

 

Carles Puigdemont, Mariano Rajoy i Ada Colau durant la manifestació contra el terrorisme després de l'atemptat de Barcelona.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han enviat una carta al president del Govern, Mariano Rajoy, amb còpia al rei Felip VI, en què demanen "diàleg obert i sense condicions" per acordar la celebració del referèndum.

La carta critica "l'ofensiva de repressió sense precedents" posada en marxa pel Govern i insisteix en l'ampli suport de la societat catalana a la celebració de la consulta.

També recorda la suspensió d'articles de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional (TC) i reitera que "escoltar la veu de la ciutadania no és un problema i encara menys un delicte" en democràcia. A la carta ha tingut accés a primera hora Rac1 i es publica també al 'Financial Times'.

Així, proposa resoldre el conflicte obert mitjançant la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació que lamenten que no compti amb el suport del Govern, cosa que seria "desitjable i s'ha demanat reiteradament per una àmplia representació de parlamentaris i la societat catalana" tal com s'ha expressat en les eleccions al Parlament ia les manifestacions de la Diada.

Apunta que per a tal fi es va establir el Pacte Nacional pel Referèndum, els responsables estan sent interrogats per la justícia "com si es tractés d'una activitat il·lícita" tot i que el Pacte mai va ser invalidat pel TC.

Aquest és el text de la missiva complet:

"Els conflictes polítics es resolen, en els sistemes democràtics, a través de propostes polítiques que són conseqüència de negociacions i diàleg. Entre Catalunya i l'Estat espanyol hi ha un evident conflicte polític que ve de lluny i que hem intentat resoldre amb el màxim acord i diàleg. Però la resposta sempre ha estat amb una negativa o amb una retallada insostenible. Quan el Tribunal constitucional va tombar l'Estatut que prèviament havia estat votat pels parlaments català i espanyol i aprovat en referèndum pels ciutadans de Cataluny, es va trencar el pacte constitucional de 1978. Posteriorment s'han formulat propostes com un pacte fiscal en la línia del concert econòmic de què disposa el País Basc o una consulta no vinculant per conèixer l'opinió dels catalans, però tot ha estat en va. el 'no' ha estat l'única resposta.

Aquest conflicte, després d'haver intentat totes les vies anteriors, el Govern de Catalunya proposa resoldre-convocant un referèndum d'autodeterminació per al proper dia 1 d'octubre. Aquest referèndum no compta, com és conegut arreu del món, amb l'acord de l'Estat espanyol, com hauria estat desitjable i com s'ha demanat reiteradament per una àmplia representació dels parlamentaris i de la societat catalans. En concret, es va constituir un espai anomenat 'Pacte Nacional del Referèndum' que aspirava a obrir un diàleg que finalment tampoc va ser possible. De fet, avui la justícia espanyola està interrogant els responsables d'aquell Pacte, aprovat pel Parlament i mai invalidat pel Tribunal Constitucional, com si es tractés d'una activitat il·lícita.

Lluny d'obrir la porta al diàleg, l'Estat espanyol ha iniciat una ofensiva de repressió sense precedents en que contempla des de la limitació al dret fonamental a la llibertat d'expressió, impedint actes públics i amenaçant a mitjans de comunicació, fins a la detenció del 75% dels alcaldes de Catalunya per haver-se mostrat disposats a participar en el referèndum. En aquest procés, ha presentat querelles penals contra tot el Govern de Catalunya i contra la majoria de la taula del Parlament, ha clausurat la web informativa del referèndum, ha prohibit la difusió d'informació i publicitat, ha polititzat òrgans que haurien de ser independents, com el Tribunal Constitucional o el mateix poder judicial ... Tot això, malgrat que el Codi Penal espanyol confirma que convocar un referèndum, encara que sigui sense acord, no és mai un delicte.

D'altra banda, el suport de la societat catalana a la celebració d'un referèndum és inqüestionable des de tots els punts de vista. Els resultats electorals així ho confirmen, com també les resolucions parlamentàries i les mobilitzacions massives de cada 11 de setembre, que de manera reiterada i des del 2012 mouen milions de persones. Mobilitzacions sempre pacífiques i convivencials.

És per això que volem fer una nova crida al diàleg al Govern espanyol, i en particular al seu president, Sr. Mariano Rajoy. Una crida al diàleg per abordar de quina manera ens podem posar d'acord perquè els catalans celebrem el referèndum. Un diàleg obert, sense condicions. Un diàleg polític, des de la legitimitat que cada un representa, per fer possible el que en democràcia mai és un problema, i encara menys un delicte: escoltar la veu de la ciutadania.

Ens dirigim, en aquest sentit, el president Mariano Rajoy i vam enviar una còpia al cap de l'Estat, SM el rei Felip VI, perquè entengui que no dialogar és incompatible amb la resolució dels problemes.

RUPTURA DEL PACTE CONSTITUCIONAL

Els signants de la carta consideren que la sentència del TC contra l'Estatut va suposar "la ruptura del pacte constitucional del 1978" i argumenten que posteriorment el Govern va proposar un pacte fiscal i una consulta no vinculant i que van rebre una resposta negativa.

L'enviament de la carta coincideix amb la visita de Rajoy a Catalunya, que presidirà aquest divendres la Junta Directiva Regional del PP català i en la qual previsiblement traslladarà un missatge de suport als membres del partit un dia després de l'inici de la campanya pel 'sí' en el referèndum de l'1 d'octubre.

Els signants de la carta han justificat l'enviament al Rei perquè "entengui que no dialogar és incompatible amb la resolució dels problemes".

Per la seva banda, l'Executiu central ja ha assegurat que el referèndum no es pot negociar perquè és un acte declarat il·legal pel Tribunal Constitucional.