El Tribunal Constitucional imposa multes diàries de 12.000 euros als membres de la Sindicatura Electoral

 

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat de forma unànime la imposició de multes diàries de 12.000 euros per a cada un dels cinc membres de la s indicatura creada pel Parlament per exercir a manera de junta electoral central de cara al referèndum de l'1 d'octubre. En el cas dels síndics territorials aquestes multes ascendeixen a 6.000 euros.

La decisió s'ha assolit per unanimitat, però tres dels dotze magistrats del tribunal de garanties --Fernando Valdés Dal-Ré, Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer-- han redactat un vot concurrent en el qual discrepen de l'argumentació de la majoria encara que hagin votat a favor de la mesura, que és de caràcter coercitiu, ja que no estan d'acord amb el raonament jurídic.

Això vol dir que les multes --la finalitat no és la de sancionar, sinó la d'obligar al compliment de les seves resoluciones--, només començaran a imposar-se, en cas de persistir l'incompliment, a partir de les deu del matí de dissabte , el dia següent a la publicació al BOE de la present resolució.

Se'ls exigeix, concretament, la revocació de totes les resolucions i acords que hagin adoptat, la comunicació de tal revocació als seus destinataris i la renúncia dels síndics als seus càrrecs

ELS MULTATS

La Sindicatura Electoral està composta pels juristes Marc Marsal, Marta Alsina i Josep Pagès, i els politòlegs Jordi Matas i Tània Verge que han d'informar ara de les seves activitats al tribunal de garanties.

Sobre els territorials, reparteixen les seves funcions entre la sindicatura d'Aran (Carme Vilanova Ramon, presidenta; Vicens Bitria Àguila, vocal, i Armand Simon Llanes, secretari) Barcelona (Roc Fuentes i Navarro, president; Susana Romero Soriano, vocal; Antoni Fitó i Baucells, secretari); Girona (Jordi Casadevall Fusté, president; Josep Maria Llistosella i Vila, vocal; Jordi Díaz Comas, secretari) i Lleida (Mariona Lladonosa Latorre, presidenta; Alexandre Sàrraga Gómez, vocal; Simeó Miquel Roé, secretari) i Tarragona (Xavier Faura i Sanmartin , president; Montserrat Aumatell i Arnau, vocal, Marta Cassany i Virgili, secretària).

A més el Ple ha acordat posar els fets en coneixement del Ministeri Fiscal perquè aquest procedeixi, "si és el cas, a exigir la responsabilitat penal" als membres de la sindicatura electoral de Catalunya i als membres de les sindicatures de demarcació. Aquesta decisió arriba després que la Fiscalia s'hagi querellat i contra tots ells en un procediment penal que es tramitarà pel Jutjat d'Instrucció número 15 de Barcelona.

ÚS DE NOVES ATRIBUCIONS DEL TC

El TC ha aplicat per primera vegada la previsió continguda en l'article 92.5 LOTC. Aquest precepte faculta el Tribunal a acordar la imposició de mesures coercitives sense escoltar a les parts quan l'incompliment afecta la suspensió cautelar de les normes o actes impugnats i concorren "circumstàncies d'especial transcendència constitucional".

A través d'escrits presentats per l'Advocacia de l'Estat, el Tribunal Constitucional va tenir coneixement de l'incompliment de totes les resolucions referides pels membres de la sindicatura electoral de Catalunya.

Aquests incompliments han consistit no només en la designació dels membres de les sindicatures de demarcació, sinó també en l'adopció de resolucions referides a la mida de les paperetes, els terminis per a la presentació d'organitzacions interessades en el referèndum o per a la validació de l'anomenat " manual d'instruccions per als representants de l'Administració i per als membres de les meses electorals ".

En el seu acte, els magistrats expliquen que les multes coercitives són una de les eines que la Llei posa en mans del Tribunal Constitucional per "assegurar el compliment efectiu de les seves sentències i altres resolucions".

La funció d'aquestes mesures, aclareix, "no és la d'infligir un càstig davant d'un comportament antijurídic o il·lícit", sinó la de "aconseguir l'adequada execució de les resolucions del Tribunal Constitucional".

Pel que fa a la concreta imposició de les multes, explica que "el constrenyiment econòmic que suposa la seva imposició, respon a la finalitat d'obtenir l'acomodació d'un comportament que desconeix una resolució del tribunal, restaurant l'ordre constitucional pertorbat en forçar el compliment del que s'ha acordat en la resolució ".

L'absència de "qualsevol indici repressiu o de càstig" en aquestes multes comporta la necessitat de donar a qui pogués estar incomplint el mandat del Tribunal l'oportunitat, en un concret termini temporal, de "restaurar la legalitat pertorbada, concedint-li un termini inicial suficient a aquest efecte ". Si, transcorregut aquest temps, persisteix l'incompliment, llavors es faria efectiva la multa coercitiva.

Després de l'anàlisi dels fets, el Tribunal conclou que es donen les circumstàncies que li permeten imposar multes coercitives. Pel que fa a la quantia, és més elevada per als membres de la sindicatura electoral ja que aquesta "ocupa una posició nuclear a la celebració del referèndum" i l'incompliment per part dels seus membres de les resolucions del Tribunal ha estat reiterat.

Per la seva banda, els integrants de les sindicatures de demarcació han "col·laborat amb l'incompliment de les provisions", però la seva conducta no revesteix les "notes de reiteració, jerarquia o importància de l'òrgan atribuïdes als membres de la sindicatura electoral de Catalunya", circumstàncies que condueixen a establir una quantia inferior.

El TC explica també en el seu acte que no és procedent imposar la multa mínima que preveu la llei (3.000 euros) per diverses raons: les greus conseqüències que per a l'interès general suposa la possibilitat que es dugui a terme el referèndum; la responsabilitat que en aquesta comesa tenen els membres de les sindicatures electorals; la urgència amb què s'ha de donar compliment als mandats de suspensió de normes i disposicions dictats pel Tribunal; i la necessitat de reforçar l'efecte dissuasori de la multa.

DUBTES SOBRE L'EFECTIVITAT

Tres dels 12 magistrats del TC han presentat un vot concurrent perquè entenen que les multes fixades per als membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O són de dubtosa efectivitat de cara al compliment de la suspensió que el mateix tribunal de garanties acordar respecte d'aquest organisme.

Malgrat això han votat amb la resta de magistrats, i en el seu vot concurrent admeten la idoneïtat de la mesura per remoure les situacions de fet creades com a conseqüència de l'actuació dels membres de les sindicatures electorals.

Els magistrats Valdés, Xiol i Balaguer assenyalen que la complexa situació política que ha portat a la imposició de les multes coercitives "pot situar al Tribunal Constitucional en la representació d'un paper que desdibuixa la seva naturalesa primària".

El control dels poders públics que li correspon s'exerceix a través de "pronunciaments jurisdiccionals de contingut declaratiu que, en lleialtat al pacte constituent, impliquen una decisió amb vocació d'acatament autònom per totes les parts implicades, que tenen una posició constitucional igualment legítima i respectable ", afegeixen.