El segon manifest d'intel·lectuals d'esquerres contra l'1-O aconsegueix 3.000 signatures al poc de sortir

 

                                                                                                                                     El segon manifest '1-O Estafa antidemocràtica'.

A les poques hores d'haver-se publicat a EL PAÍS, el segon manifest '1-O Estafa antidemocràtica' ha reunit més de 3.000 signants. Entre ells, destaquen a ctivistas, polítics i sindicalistes que representen la posició d'una esquerra majoritària a Catalunya, des de diferents sensibilitats i sigles.

"Aquest és el manifest dels 3 mil catalans d'esquerres que no acceptem que s'utilitzi el rebuig que tenim la gent d'esquerres a les polítiques de Rajoy per intentar imposar-nos un projecte de divisió i enfrontament antidemocràtic", han assenyalat els promotors del manifest .

El manifest està encapçalat per la coportaveu de Retalls Zero Núria Suárez, per l'ex secretari general del PCE Francesc Frutos, i la presidenta del Partit Feminista i membre d'Esquerra Unida, Lidia Falcón.

Entre els signants es troba Alfredo Clemente, que va ser secretari general de CCOO Barcelona i del PSUCviu, Antonio Jiménez, cofundador de CCOO Catalunya i dirigent del PSUC, Alfonso Romero, que va estar al capdavant de la secció de Correus d'UGT i és membre del PSUCviu, Manuel Camuñas, que és secretari general de l'Agrupació Sindical de Transportistes Autònoms de Catalunya i membre de la Coordinadora catalana de Retalls Zero, Antonio Fuertes, que és un activista de llarga trajectòria en els moviments socials de Catalunya, a més d'altres sindicalistes de , UGT, CCOO, USO, CGT i CNT. El manifest compta amb la signatura d'Antonio Gutiérrez, el que va ser secretari general de CCOO.

Pel que fa a representants polítics i activistes, el manifest està recolzat per una nodrida representació dels centenars de militants d'esquerres que es troben entre els 3 mil signants: la vicepresidenta de Fédéralistes d'Esquerres, Mireia Esteva, Montserrat García Llovera del PSC, que va ser delegada del Govern a Catalunya, i l'exdiputada del PSC i exsenadora, Assumpta Baig.

Però també compta amb la signatura de gent com Dolors Terradas, exdiputada d'En Comú Podem, l'activista del 15M de Hospitalet i membre de la coordinadora catalana d'Retalls Zero, Eva Avendaño, Cecilio Oyonarte, membre fundador PSC de Terrassa i advocat, o el que va ser membre de l'Executiva de l'històric PSUC, José Aparicio.

Entre els càrrecs institucionals es troba Javier Villamayor, 3r tinent d'alcalde de Tarragona del PSC, José Luis Atienza que va ser 2n tinent d'alcalde de Viladecans d'ICV o Maxi Antequera del PSUC, que va ser regidor d'Urbanisme a Blanes.

A més de les personalitats més reconegudes que signen el manifest, també destaca una significativa representació del món editorial català, com són els editors Virgili Ortega (Planeta), Francisco Martínez Soria (Ariel) i María Dolores Almazán, o la periodista Inés García-Albi.

UNA TRAMPA

El document defineix la convocatòria com una "trampa" i demana a la ciutadania no participar ni votar, argüint que es tracta d'una convocatòria "no transparent" i elaborada "en secret ia esquena del Parlament, a última hora i sense temps per a un debat assossegat que permeti expressar-se a totes les opcions en condicions d'igualtat ".

Així mateix, critiquen que la convocatòria "no estableix un mínim de participació" i pretén que una diferència d'un sol vot sense el suport majoritari de la ciutadania permeti fer una declaració unilateral d'independència. A més, afirmen que "no hi ha un cens oficial, el que pot donar lloc a tot tipus d'arbitrarietats".

Els signants posen en relleu també que durant la tramitació de les lleis que pretenien donar cobertura legal al referèndum s'ha "relegat i marginat a les forces de l'oposició" mitjançant la "sostracció dels més bàsics drets democràtics als membres del Parlament" i "canviant el reglament" de la càmera, a més de "escurçar els temps i impedir el dret d'esmena i debat parlamentari".

"Decisions de transcendència vital per a tota la ciutadania de Catalunya i les generacions futures poden ser executades en qüestió d'hores. No busquen que el poble català decideixi lliurement i conscient, sinó una declaració unilateral d'independència", asseguren.

De fet, recorden que la força parlamentària amb la qual Junts pel Sí i la CUP han portat endavant aquestes iniciativa "no representa més que el 36% del cens electoral" i "no es correspon ni amb el 50% dels vots".

A més, es mostren convençuts que "és possible un futur comú, lliurement elegit, en el marc d'una Espanya plural on estiguin reconegudes totes les identitats dels pobles que la integren", de manera que demanen als ciutadans catalans rebutjar la iniciativa unilateral del Govern de la Generalitat per ser "l'oposat a un exercici lliure de decisió del poble de Catalunya".