Policia i Guàrdia Civil acusen els Mossos de tendir-los un "trampa pactada"
Tant comandaments policials com sindicats i associacions professionals de guàrdies civils han qualificat de "vergonyosa" l'actuació dels Mossos sota la direcció del major, Josep Lluís Trapero.
Comandaments de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil al capdavant del dispositiu de seguretat del referèndum il·legal de l'1 d'octubre han mostrat el seu recel davant les xifres difoses per la Generalitat de Catalunya sobre el nombre de centres de votació precintats pels Mossos d'Esquadra, assenyalant a part dels seus comandaments per la seva connivència amb les organitzacions independentistes. "Tot va ser una trampa pactada", han assegurat.
Tant comandaments policials com sindicats i associacions professionals de guàrdies civils han qualificat de "vergonyosa" l'actuació dels Mossos sota la direcció del major, Josep Lluís Trapero. De fet, recelen de la dada difós per un dels set acadèmics a què la Generalitat va atorgar la capacitat d'actuar com a 'junta electoral', el catedràtic Ferran Requejo, qui en 2012 va dir que s'havia tornat independentista després de "deixar de ser idiota" .
Aquests 'supervisors' van ser anunciats després que la Sindicatura oficial es dissolgués davant l'advertència individual del Tribunal Constitucional de ser multats amb fins a 12.000 euros per dia si no deixaven els seus càrrecs i revocaven (com així van fer) totes les decisions adoptades fins a aquest moment.
Va ser el catedràtic de Ciències Polítiques Ferran Requejo què, acabat el supòsit recompte de vots que atorgava un ampli suport de 'sís' al referèndum d'independència, va difondre la dada que els Mossos havien precintat 160 col·legis electorals sense causar ferits. Ha contraposat aquesta dada amb el de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que havien tancat 90 centres provocant més de 800 ferits a causa de les "contundents càrregues policials".
Ferran Requejo va comparèixer acompanyat dels altres 'supervisors' i ha acusat la Policia i la Guàrdia Civil de "violar drets humans" i causar "quantiosos danys materials" des que les 9.00 hores s'obrissin 2.162 col·legis dels 2.315 previstos. "Entre les 8 i les 9", va assegurar, "s'han presentat en un nombre important de centres per impedir el vot de manera clarament selectiva, on havia de votar el president, el vicepresident i la presidenta del Parlament".
SUPERVISORS NOMENATS AL MATÍ
Els comandaments policials consultats qüestionen i fins i tot ironitzen amb que "es dóna una lliçó" a partir del que digui un catedràtic nomenat el mateix matí del referèndum, quan sobre la marxa la Generalitat anuncia un "cens universal" per votar en qualsevol col·legi, sense sobres i amb paperetes que es poden portar de cada casa ja impreses.
L'avaluació que fan els encarregats del dispositiu coordinat, per mandat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), pel coronel de la Guàrdia Civil i alt càrrec del Ministeri de l'Interior Diego Pérez dels Cobos és que els Mossos van poder tancar escoles - - "160 o potser fins i tot més, qui sap a hores d'ara" - a causa de l ' "enorme confusió creada, sabent, per la Generalitat".
Es refereixen d'aquesta manera a que hi va haver escoles que, en els canvis anunciats sobre la marxa, finalment no van obrir les seves portes. "Molts altres van ser infrautilitzats perquè la massa de votants es va concentrar en aquells col·legis en els quals, via xarxes socials, es va avisar que serien tancats per la Policia i la Guàrdia Civil", expliquen aquestes fonts.
"Els Mossos tenien en molts casos la feina feta per donar l'aparença d'eficàcia", denuncien els comandaments, ironitzant sobre el fet que, a sobre, després fossin "premiats" pels propis 'supervisors' que havien estat nomenats per sorpresa per la Generalitat.
El portaveu d'aquesta junta electoral improvisada va ser Ferran Requejo, catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra i 'cum laude' en Filosofia, segons el seu currículum. Diferents mitjans de comunicació van informar en 2012 que Ferran Requejo va ser un dels assessors externs que el líder d'ERC, Oriol Junqueras, va fitxar per, segons 'La Voz de Barcelona', "fer-se amb el control absolut del partit i acabar amb les tradicionals lluites fratricides ".
També en 2012 Ferran Requejo va mantenir un enfrontament verbal amb el líder del PSC, Miquel Iceta, durant una jornada organitzada pel think tank dels socialistes, la Fundació Campalans. Allà es va posicionar contra els que creien que encara era possible "l'encaix entre Catalunya i Espanya". "No, no és possible. Ens ho han dit de totes les maneres", va sentenciar abans de etzibar que ara s'ha tornat independentista i ha deixat "de ser idiota".
El 29 juliol de 2011 el diari 'Ara' ha informat que Ferran Requejo "meditava ser el cap de cartell d'ERC a Madrid". Aquesta formació és una de les integrants de Junts pel Sí, el partit que ha impulsat al costat de les CUP tots els preparatius per celebrar el referèndum independentista malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional.
INTERIOR, A L'ESPERA DELS TRIBUNALS
El Ministeri de l'Interior oficialment no s'ha volgut pronunciar encara sobre l'actuació dels comandaments dels Mossos durant la jornada de l'1-O. El major de la policia catalana, José Luis Trapero, havia donat l'ordre per escrit el divendres de precintar a les sis del matí del diumenge els col·legis i requisar les urnes i el material electoral, com li va ordenar el TSJC.
El ministre Juan Ignacio Zoido ha assegurat que és el TSJC i la resta de tribunals el que ha d'avaluar l'actuació dels diferents cossos policials. "Hi ha hagut escoles a què no hi ha hagut cap tipus de resistència, han pogut entrar i emportar-se el material ... I en altres han col·locat tractors, retroexcavadores i cadenes humanes per impedir que es complís aquesta obligació", ha assegurat Zoido aquest matí en una entrevista a Telecinco.
L'única cosa que sí que ha confirmat Interior des d'ahir al migdia és que, passades les nou del matí, amb els col·legis electorals oberts, van rebre una petició d'auxili dels Mossos.
A aquesta hora, les nou del matí, seguint les instruccions difoses en obert per les xarxes socials des de l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i altres organitzacions, centenars de persones estaven concentrades en els punts de votació. En l'ordre del divendres de Trapero ja s'aventurava aquest escenari, qualificat com "resistència pacífica".
Escriu el teu comentari