El Govern no dóna detalls del discurs de Puigdemont però assegura que serà "molt clar i explícit"

 

El Govern s'ha reunit al matí abans de la declaració de Puigdemont.

El portaveu del Govern, Jordi Turull, ha rebutjat donar detalls sobre la compareixença del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en el ple del Parlament d'aquest dimarts a la tarda, però ha assegurat que serà "molt clar i molt explícit".

Ho ha dit en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, unes hores abans que el president comparegui per traslladar els resultats del referèndum de l'1-O i desvetlli l'abast de la declaració sobre la independència de Catalunya que preveu presentar.

Turull ha afirmat que el Govern està "absolutament cohesionat" sobre la intervenció que farà el president, i no ha volgut revelar si Puigdemont ha compartit el seu discurs en la reunió del gabinet d'aquest dimarts, allegant que les deliberacions d'Executiu són secretes.

EL PARLAMENT, BLINDAT

Els Mossos d'Esquadra han tancat al públic els accessos al Parc de la Ciutadella per motius de seguretat des del matí d'aquest dimarts a poques hores de la compareixença al Parlament del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha informat la policia catalana.

Per la seva banda, la Mesa del Parlament ha pres nota aquest dimarts dels resultats del referèndum de l'1-O que va registrar el Govern la setmana passada. Fonts parlamentàries han explicat que la Mesa ha rebut la comunicació oficial dels resultats per part del Govern i que l'òrgan director ha aprovat prendre nota gràcies a la majoria de JxSí, mentre que Cs i el PSC han votat en contra, ja que consideren que es basa en un referèndum suspès pel Tribunal Constitucional (TC).

Divendres el Govern va traslladar els resultats de l'1-O al Parlament en una carta signada pel vicepresident del Govern, Oriol Junqueras; el portaveu, Jordi Turull, i el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, que es va registrar a la Cambra.

Fonts pròximes a JxSí han assegurat que el secretari general del Parlament, Xavier Muro, i el lletrat major, Antoni Bayona, han discrepat sobre si la Taula havia de prendre nota dels resultats o no.

Aquestes fonts han sostingut que el secretari general s'ha mostrat a favor que la Mesa prengués nota dels resultats a diferència del lletrat major, tot i que reivindiquen que el reglament de la Cambra indica que el secretari general és qui preval en l'assessorament a l'òrgan director.

Tot i així, fonts de l'oposició ho interpreten diferent i han afirmat que el secretari general també s'ha manifestat en contra que la Taula prengués nota i que tampoc pot tenir un efecte jurídic ni publicar en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC).

EL PRESIDENT ULTIMA LA SEVA COMPAREIXENÇA

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ultima una declaració sobre la independència de Catalunya aquest dimarts al Parlament després dels resultats de l'1-O, mentre hi ha múltiples contactes durant les últimes hores entre els sobiranistes sobre com articular el camí a una república.

Puigdemont preveu que el seu discurs, convocat a les 18 hores, s'empari en el resultat del referèndum: el sector sobiranista vol que sigui una declaració d'independència encara que difereix en si ha de tenir efectes immediats o entrar en vigor més endavant.

El president va dir que la seva intenció és presentar una declaració d'independència perquè la preveu la Llei del referèndum, que considera vigent malgrat suspendre el TC: "La declaració d'independència està prevista a la llei del referèndum com a aplicació dels resultats. Per tant, aplicarem allò que preveu la llei".

El president català començarà la seva intervenció a les 18 hores sense límit de temps, i cada líder de grup tindrà 10 minuts cadascun; si Puigdemont els replica, s'obrirà un nou torn per als líders de l'oposició de 5 minuts cadascun.

Una altra incògnita és si el Parlament farà algun tipus de votació sobre la proposta que presenti el president: els sobiranistes s'inclinen per que no l'hagi, ja que això significaria desobeir la seva pròpia Llei del referèndum, que estableix que els catalans van tenir l'última paraula el 1-O.

El Parlament fa més d'un mes sense reunir al ple -des del polèmic ple del 6 de setembre, que va aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica-, i aquesta inactivitat ha generat malestar entre l'oposició, que acusa JxSí i la CUP d'utilitzar la Cambra al seu gust.

El reglament del Parlament recull que un dels primers plens després de les vacances d'estiu -en setembre- ha de ser el de Política General, per a abordar els temes candents del curs polític, però JxSí i la CUP l'han frenat fins ara, també per disgust de la resta de grups.

Mentrestant, l'ANC ha convocat a la ciutadania per a aquest dimarts a la mateixa hora que comença el ple, a prop del Parlament, per donar suport al president amb el lema 'Avancem al costat de les nostres institucions'.

DIFERENTS SENSIBILITATS

Entre els sobiranistes hi ha diferents sensibilitats sobre què ha de fer el president: la CUP i Demòcrates exigeixen una declaració d'independència sense ambigüitats -"ni simbòlica ni retòrica ni accessòria", ha dit aquest dilluns el 'cupaire' Benet Salellas-, d'aplicació immediata i que inclogui aplicar la Llei de transitorietat jurídica, que materialitza la 'desconnexió'.

Des d'ERC no detallen si volen una declaració d'efectes automàtics ja en aquest ple i es limiten a afirmar que ha arribat el moment de "constituir" una república sense tancar la porta al diàleg amb l'Estat ia una possible mediació internacional d'un actor polític extern.

Pel que fa al PDeCAT, el partit comparteix en què és imprescindible presentar aquesta declaració, però en una reunió interna aquest dilluns s'ha evidenciat la veu dels que pressionen perquè es faci una proclamació d'independència a terminis, han explicat fonts del partit.

El seu eurodiputat, Ramon Tremosa, ha apuntat aquest dilluns la 'via eslovena', que seria una declaració d'independència però suspesa en el temps: no entraria en vigor immediatament perquè s'haurien de buscar reconeixements internacionals i insistir davant l'Estat a la possibilitat de negociar un referèndum acordat.