L'aplicació de l'article 155 suposaria substituir el Govern de la Generalitat en ple

 

Mariano Rajoy i Carles Puigdemont

Al president Rajoy se li plantegen dues opcions. O formar un Govern de concentració amb polítics de tots els partits o bé un de gestió amb tècnics de l'Estat. I finalment, convocar eleccions a Catalunya per d'aquí a 3 o 6 mesos.

Les properes setmanes seran decisives en relació a l'aplicació per primera vegada en 40 anys de l'article 155 de la Constitució. Segons fonts del Tribunal Constitucional, «l'article 155 és la bomba atòmica, hi és com a amenaça, però a ningú se li ha passat mai pel cap que calgués aplicar-lo».

Així, segons publica aquest diumenge el diari 'El Mundo', "l'escenari general amb què treballen els serveis jurídics de l'Estat és la destitució de tot el Govern i el seu reemplaçament per una superestructura general paral·lela designada pel Govern central per fer-se càrrec de la gestió ordinària de l'administració autonòmica catalana durant uns mesos -de tres a sis-i posteriorment convocar les eleccions autonòmiques. L'operació politicojurídica és inèdita, enormement delicada, i està plena d'incògnites que els responsables de la seva execució hauran de resoldre abans de plantejar-la al Senat".

No obstant això, aquesta setmana que s'esgoten els dos terminis implícits en el requeriment de Rajoy a Puigdemont: El primer, perquè contesti si o no es va declarar la independència al últim ple del Parlament de Catalunya, s'acaba el dilluns. El segon, en el qual se li exigeix que restauri la legalitat, finalitza el dijous.

Així les coses, l'única manera d'evitar l'aplicació del 155 seria que Carles Puigdemont posi fre al procés independentista convocant eleccions anticipades. Sobretot a partir de la disposició del PSOE a negociar amb el Govern el contingut del desenvolupament d'aquest article, si arriba el cas que Puigdemont es mantingui en els seus tretze per proclamar la república catalana.

UNA MESURA INÈDITA

Així, segons el reportatge de 'El Mundo', "els juristes i els experts en Dret Constitucional no són molt explícits a l'hora de pronunciar-se sobre com s'ha de desenvolupar el 155. El Govern s'endinsarà, doncs, en un territori inèdit que ningú ha explorat. Els responsables dels serveis jurídics de l'Estat i la Presidència del Govern treballen a contrarellotge -i amb un elevat nivell de vertigen i estrès- des de fa dues setmanes a la recerca de la fórmula jurídica per prendre «les mesures necessàries per obligar» a la comunitat autònoma catalana «al compliment forçós» de les seves «obligacions». Les «mesures» s'han de remetre al Senat per a la seva aprovació per majoria absoluta ".

"L'escenari general amb què treballen els serveis jurídics de l'Estat és la destitució de tot el Govern i el seu reemplaçament per una superestructura general paral·lela designada pel Govern central per fer-se càrrec de la gestió ordinària de l'administració autonòmica catalana durant uns mesos -de tres a sis-i posteriorment convocar les eleccions autonòmiques. L'operació politicojurídica és inèdita, enormement delicada, i està plena d'incògnites que els responsables de la seva execució hauran de resoldre abans de plantejar-la al Senat ", detalla el diari.

«No es tracta de suspendre l'autonomia de Catalunya, això no es pot fer, sinó de garantir l'autogovern, de restaurar la legalitat estatutària que s'està incomplint. Però respectant totes les seves competències i sense privar-la de les seves institucions d'autogovern. Catalunya no es convertirà a Ceuta i Melilla, l'única part del territori en la qual l'Estat segueix mantenint moltes competències », s'assegura des del Govern.

GOVERN DE CONCENTRACIÓ O TÈCNICS EN GESTIÓ

En aquest aspecte, els advocats de l'Estat contemplen dues hipòtesis generals per substituir el president de la Generalitat i al seu Govern.

La primera és un Govern de concentració en el qual participarien polítics de tots els partits, incloses algunes personalitats nacionalistes crítiques amb el procés independentista. Es tractaria de nomenar un president de la Generalitat i als corresponents consellers d'entre personalitats amb prestigi. Entre els noms que s'han estudiat -sempre amb caràcter molt embrionario- figuren Josep Borrell -catapultado a l'actualitat pel seu discurs després de la manifestació de Barcelona-, l'exministre Josep Piqué, l'exdirigent de Convergència Josep López de Lerma i, fins i tot , el mateix Josep Antoni Duran i Lleida.

La segona hipòtesi seria un govern de gestió, més «tecnocràtic», i consisteix en la creació d'un òrgan col·legiat, compost per alts funcionaris del segon nivell de l'Estat -subsecretarios, secretaris d'Estat o directors generals-, que es farien càrrec dels diferents departaments del Govern català, per gestionar els assumptes ordinaris. Aquest òrgan col·legiat seria gairebé una còpia de la comissió de subsecretaris i estaria presidit per Soraya Sáenz de Santamaría.

Aquesta segona opció, segons 'El Mundo' genera molts dubtes. La primera, si els alts càrrecs designats per a fer-se càrrec de les funcions de les diferents conselleries haurien de desplaçar-se a Catalunya o exercir des de Madrid. La segona, què fer amb els graons superiors de l'administració autonòmica catalana (secretaris generals, directors generals), que podrien ser destituïts o mantinguts en els seus llocs. També hi ha la possibilitat que es produeixin dimissions en bloc. L'administració catalana té 300.000 funcionaris.

I encara hi ha una tercera possibilitat, menys desenvolupada, que consistiria a designar un ministre per a Catalunya que es fes càrrec de l'administració en aquesta comunitat.

En qualsevol dels supòsits, la tesi que impera al Govern és que la superestructura de comandament que substitueixi el Govern no podria prendre decisions polítiques, sinó únicament garantir el normal funcionament de l'administració autonòmica. Per posar dos exemples concrets, no es podria alterar l'status quo del sistema educatiu català, ni entrar a sac a TV3.

El Parlament hauria de seguir funcionant en paral·lel. Els serveis jurídics de l'Estat interpreten que el Govern autonòmic que incompleixi la llei -com és el cas- se li pot substituir per un altre que la compleixi invocant el 155, però no als representants dels ciutadans.