El TC declara nul·la la llei del referèndum

 

Tribunal Constitucional

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha declarat per unanimitat la inconstitucionalitat i nullitat de la Llei denominada "del Referèndum d'Autodeterminació" aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 6 de setembre i que va ser suspesa cautelarment un dia després.

Aquesta suspensió va suposar la prohibició expressa de celebració de la consulta del passat 1-0 sobre la qual se sustenten els plans secessionistes del Govern de Catalunya.

El tribunal de garanties, que estima el recurs presentat per l'Advocacia de l'Estat, afirma que la norma catalana envaeix competències estatals en matèria de consultes de caràcter referendario i vulnera, entre altres principis constitucionals, la supremacia de la Constitució, la sobirania nacional i la indissoluble unitat de la Nació espanyola.

Sosté, així mateix, que durant la tramitació parlamentària de la llei el Parlament de Catalunya va incórrer "en molt greus fallides del procediment legislatiu", afectant d'aquesta manera a la formació de la voluntat de la Càmera, als drets de les minories i als drets fonamentals de tots els ciutadans a participar en els assumptes públics mitjançant representants.

La sentència, de la qual ha estat ponent el Magistrat Andrés Ollero, assevera que "un poder que nega expressament el dret es nega a si mateix com a autoritat mereixedora de acatamiento". La sentència analitza els vicis d'inconstitucionalitat denunciats per l'Advocacia de l'Estat des de tres diferents perspectives: la competencial, la substantiva i la relativa a la tramitació parlamentària.

Ni el Parlament de Catalunya ni el Govern de la Generalitat van formular allegacions després de la suspensió de la vigència de la Llei. Abans d'entrar en la seva anàlisi, el Tribunal realitza algunes consideracions sobre el supòsit dret a l'autodeterminació en el qual la norma recorreguda diu fundar-se i que naixeria del contingut de determinats tractats internacionals subscrits per Espanya.

Així, el dret d'autodeterminació, entès com a "'dret' a promoure i consumar la seva secessió unilateral de l'Estat en el qual es constitueix Espanya", no està reconegut en la Constitució, i tampoc cal entendre, assenyala la sentència, que forma part del nostre ordenament jurídic per via de tractats internacionals.

El TC recorda que "el dret de lliure autodeterminació" dels pobles que proclamen el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte de Drets Econòmics i Socials (tots dos subscrits pel nostre país) ha quedat limitat en "diverses resolucions inequívoques de les Nacions Unides" als casos de "subjecció de pobles a una subjugació, dominació i explotació estrangeres".

Fora d'aquests supòsits, "tot intent encaminat a infringir total o parcialment la unitat nacional i la integritat territorial d'un país és incompatible amb els propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides".

Sobre la inconstitucionalitat competencial, la sentència explica que "el referèndum és un llit per a la participació directa dels ciutadans en els assumptes públics" sobre el qual l'Estat té una competència exclusiva. "qualsevol que sigui la modalitat o àmbit territorial sobre el qual es projecti".

No totes les matèries, afegeix, poden sotmetre's a consulta popular autonòmica (sigui o no referendaria), i així ocorre amb aquelles "qüestions fonamentals que van ser resoltes en el procés constituent i que estan sostretes a la decisió dels poders constituïts". En conseqüència, "la redefinició de la identitat i unitat del subjecte titular de la sobirania és qüestió que ha de canalitzar-se a través del procediment de reforma previst en l'article 168 de la Constitució per la via del referèndum de revisió constitucional".

Els anteriors raonaments porten al Tribunal a afirmar que la Llei 19/2017 "s'ha dictat sense suport competencial algun" i resulta inconstitucional "en el seu conjunt, en contrariar explícitament "principis essencials del nostre ordenament constitucional: la sobirania nacional, residenciada al poble espanyol, la unitat mateixa de la Nació constituïda en Estat social i democràtic de Dret, i la pròpia supremacia de la Constitució, a la qual estan subjectes tots els poders públics i també, per tant, el Parlament de Catalunya (articles 1.2, 2, 1.1 i 9.1 de la Constitució)".

Es tracta, afegeix, d'una infracció constitucional que "no és fruit d'un enteniment equivocat del que la mateixa imposa o permet en cada cas", sinó de "una manifesta negació del vigent ordenament constitucional". La llei impugnada contradiu la supremacia de la Constitució en predicar de si mateixa que "preval jurídicament sobre totes les normes que puguin entrar en conflicte amb ella".

La supremacia que la Llei de referèndum catalana pretén per a si prové de la consideració que la mateixa fa del poble de Catalunya com a "subjecte polític sobirà", afirmació que està en oberta contradicció amb l'article 1.2 de la Constitució. "Ni el poble de Catalunya és 'titular d'un poder sobirà, exclusiu de la Nació espanyola constituïda en Estat' ni pot, pel mateix, ser identificat com un 'subjecte jurídic que entri en competència amb el titular de la sobirania nacional'".

REFORMA CONSTITUCIONAL

La sentència reitera que la Constitució admet "la seva revisió total", però "en el marc dels procediments de reforma" que el text constitucional preveu. "És plena l'obertura de la norma fonamental a la seva revisió formal, que poden sollicitar o proposar, entre altres òrgans de l'Estat, les Assemblees de les Comunitats Autònomes".

Insisteix que el Parlament de Catalunya, amb "desconeixement ple" de la lleialtat constitucional i del principi democràtic, "s'ha situat per complet al marge del Dret, ha entrat en una inacceptable via de fet, ha deixat declaradament d'actuar en l'exercici de les seves funcions constitucionals i estatutàries i ha posat en risc màxim, per a tots els ciutadans de Catalunya, la vigència i efectivitat de quantes garanties i drets preserven per a ells tant la Constitució com el mateix Estatut".

Quant a la inconstitucionalitat derivada de la tramitació parlamentària, la sentència realitza un detallat relat de l'ocorregut en la sessió celebrada pel Parlament de Catalunya el passat 6 de setembre i arriba a la conclusió que, durant la mateixa, es va vulnerar, de forma "absoluta o radical" el procediment legislatiu ordenat en el Reglament de la pròpia Càmera autonòmica (RPC).

Sobre la decisió de la Taula del Parlament de no sollicitar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, assenyala que la petició d'aquest informe "no pot ser suprimida per la Càmera sense minvament de la integritat del propi procediment legislatiu i alhora dels drets dels representants a exercir aquesta concreta facultat que la Llei els confereix".

El Ple, no obstant això, va cancellar sense més aquesta facultat "per exclusiu imperi" de la majoria i malgrat les protestes de la minoria i a l'advertiment exprés del propi Consell. Tot això porta a afirmar que "en la tramitació parlamentària del que va acabar sent la Llei 19/2017 es va incórrer en molt greus fallides del procediment legislatiu, que van afectar sens dubte a la formació de la voluntat de la Càmera, als drets de les minories i als drets de tots els ciutadans".

El Tribunal reitera a les autoritats i càrrecs públics de la Generalitat el seu haver de, ja expressat en la providència del passat 7 de setembre, de "impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que pogués suposar ignorar o eludir la fallada d'aquesta sentència", que té "plens efectes enfront de tots (articles 164.1 i 38.1 de la Constitució).