Un informe policial conclou que hi va haver "connivència" entre Mossos i Generalitat l' 1-O

 

L'informe qüestiona les dades ofertes pels Mossos.

Un informe policial sobre el dispositiu desplegat durant el referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya contradiu les dades dels Mossos d'Esquadra en comprovar que en 41 dels 99 col·legis en els que van dir que havien detingut la votació, després la Generalitat va comptabilitzar més sís que persones figuraven censades.

En l'informe es qüestiona les dades ofertes l'11 d'octubre pels Mossos. Aquest cos va dir que l'1-O va detenir l'activitat de votació en 99 centres i van confiscar més de 400 urna s, sumant en aquesta última dada les actuacions dutes a terme en centres que no es van arribar a obrir. En total, la policia catalana va parlar de 149 centres en què es va impedir la votació.

Per contra, l'informe destaca que 50 dels 99 centres de votació en què van actuar els Mossos es correspon a localitats amb un únic centre de votació que, tot i que van afirmar haver aturat la votació i que per tant no hauria d'haver recompte , la Generalitat ha donat com a dada oficial que sí que ha existit recompte de vots. És més, d'aquests 50, en 41 la Generalitat ha comptabilitzat més sís que persones figuraven censades.

Després d'aquestes dades, l'informe -basat en les diligències remeses al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) - conclou que hi va haver "connivència" entre la Generalitat i la cúpula dels Mossos per "maquillar" l'actuació de la policia catalana. Argumenta que l'objectiu va ser que la policia catalana pogués sostenir que sí va tancar centres de votació, complint amb l'ordre judicial.

Els organitzadors del referèndum, afegeixen, van poder defensar que havien celebrat un referèndum i la Prefectura dels Mossos, per la seva banda, "aportar al TSJC unes dades de les seves actuacions a manera de justificació". L'informe diu que hi va haver "utilització partidista" dels Mossos.

"En cap cas" en l'actuació dels Mossos en els 99 centres es pot deduir, segons aquesta anàlisi, que hagin impedit que es comptabilitzés per part dels organitzadors del referèndum vots a favor del si.

Entenen, per tant, que l'actuació de la policia autonòmica es va limitar o bé a confiscar una part del material i deixar una altra part perquè es pogués seguir votant, o bé solament es va confiscar el material una vegada es van comptabilitzar els vots.

MUNICIPIS SENSE RESISTÈNCIA INDEPENDENTISTA

En creuar dades d'aquests 99 centres de votació amb el cens d'anteriors eleccions es comprova que solament tres d'ells tenen més 4.500 censats, vuit són centres de 2.500 a 4.500 censats, set són centres d'1.500 a 2.500, 79 són centres de menys d'1.500 censats i dos d'ells no figuren en els llistats de locals que la Generalitat havia introduït en les diferents aplicacions informàtiques que va habilitar perquè els ciutadans sabessin on havien de votar.

El cens previst per aquests 97 centres de votació summa solament un total de 93.905 persones, i són centres situats majoritàriament en poblacions petites o, si escau, en localitats no vinculades a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) o altres organitzacions afins al moviment secessionista.

El 2 d'octubre, fonts policials parlaven ja obertament de "encerrona pactada". Sospitaven que, al contrari de la Policia i la Guàrdia Civil, els Mossos havien actuat en aquells centres de votació en els quals, prèviament, sabien que no s'anaven a enfrontar a la resistència de centenars de persones contràries al fet que es complís el mandat judicial d'impedir l'1-O.

DOS CENTRES TANCATS PERÒ AMB SÍES

L'anàlisi policial assenyala altres aspectes com que després de la publicació suposadament oficial del recompte de vots per part de la Generalitat s'ha pogut comprovar que en tots els municipis on es localitzaven aquests centres de votació la pròpia Generalitat ha publicat un nombre de vots a favor del si i que, en alguns d'ells, el nombre dels síes és superior al propi cens electoral.

Fins i tot, hi ha tres localitats amb dos centres de votació en els quals els Mossos afirmaven haver intervingut i que, malgrat l'anterior, la Generalitat afirma en els seus resultats oficials que sí que s'han comptabilitzat síes. 

Per aquest motiu, les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat qüestionen el relat que la policia catalana va aconseguir detenir l'activitat de votació allí on va actuar.

L'anàlisi inclou les "innombrables" proves documentals, incloent vídeos, en els quals s'evidencien suposades males praxis com que les urnes van ser lliurades als membres dels Mossos que durant tota la jornada, segons ells, havien custodiat el centre de votació per, posteriorment, traslladar-les a comissaria.

Aquestes proves, recalquen, demostren la "connivència" entre els organitzadors del referèndum suspès pel Tribunal Constitucional i les ordres impartides per la cúpula dels Mossos als seus agents. En aquest sentit, recorden que sindicats com SPC i SAP ja han demanat responsabilitats als responsables de la cadena de comandament de la policia catalana