Govern i PSOE estudien l'abast que ha de tenir l'aplicació del 155 sobre el Parlament

 

Govern i oposició ultimen detalls per a l'aplicació del 155.

El Govern i el PSOE estan estudiant l'abast que ha de tenir l'aplicació de l'article 155 de la Constitució sobre el Parlament català.

Fonts de l'Executiu precisen que es tracta d'un dels 'nusos gordians' de les converses que estan mantenint per concretar l'aplicació d'aquest article inèdit de la Carta Magna, juntament amb la negociació de la magnitud que tingui la intervenció en el Govern català.

No es tracta, segons expliquen, de dissoldre el Parlament català, cosa que es produirà quan es convoquin les eleccions a Catalunya. De fet, fonts populars i socialistes expliquen que una dissolució de la Cambra és una cosa molt complicada i que podria generar l'efecte contrari al que es busca.

Fins i tot hi ha qui apunta que seria un cost polític molt alt per a una intervenció que es pretén el més curta possible.

Però també admeten que si el Parlament català mantingués les mateixes prerrogatives que té ara, la majoria independentista podria distorsionar la situació i enterbolir amb les iniciatives que presentés i que amb tota probabilitat sortirien endavant amb els suports de Junts pel Sí i la CUP.

Per aquestes raons, les fonts consultades expliquen que hi ha cert consens en què cal precisar fins on pot arribar el paper del Parlament català, atès que la situació jurídica que es generarà amb l'aplicació del 155 serà diferent a l'actual.

Per exemple, des de l'Executiu consideren que el Parlament català no pot tenir la capacitat de controlar l'activitat del poder provisional que substitueixi l'actual de la Generalitat.

Entre altres raons, argumenten, perquè la Legitimitat d'aquest òrgan de govern provisional -bé sigui a través d'un ministre coordinador o de tècnics, que són algunes de les possibilitats que es barajan- no emana del Parlament català, sinó que ho farà del Senat .

De fet, c onsideran que el lògic seria que fossin les Corts, amb preeminència del Senat, les que exercissin aquest control, ja que serà la cambra alta la que autoritzi la implementació de les mesures que proposi el Govern de Mariano Rajoy.

Les fonts consultades assenyalen, però, que el Parlament català pot seguir tenint la seva capacitat de proposta legislativa, però sempre dins de l'àmbit legal i del marc constitucional.

No obstant això, aquest tema no està exempt de controvèrsia ja que són moltes les preguntes que sorgeixen al voltant de la limitació del seu paper com a Cambra legislativa regional. Per això, la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría i l'exministra de Cultura i membre de l'Executiva Federal del PSOE, Carmen Calvo, estan estudiant meticulosament totes les variables que pot tenir aquesta qüestió.

En les converses del Govern i el PSOE, que s'han intensificat en el dia d'avui i que previsiblement seguiran fins que el Consell de Ministres de dissabte aprovi les mesures, també s'està analitzant l'abast que ha de tenir aquesta intervenció de l'autonomia a la Govern de la Generalitat.

És a dir, si ha d'afectar només al president, Carles Puigdemont, ja algunes conselleries que es consideren clau, com les d'Hisenda i d'Interior, que exerceix el control dels Mossos d'Esquadra.

O si la intervenció s'ha d'ampliar a tot el Govern pel fet que recolza en el seu conjunt tota la "full de ruta" per aconseguir la independència i són copartícips de la desobediència als tribunals, sobretot, a les decisions del Tribunal Constitucional , que ha suspès tant la Llei del Referèndum com la de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República.

TÈCNICS PER A LES ÀREES QUE INTERVINGUIN

La decisió de substituir al president de la Generalitat, al vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, i el conseller d'Interior, Joaquim Forn, es donen ja gairebé per descomptades dins d'aquesta intervenció en aplicació del 155.

Quant a la resta s'analitza la conveniència d'intervenir totes o només algunes d'elles. I encara que s'apunta que els nous responsables provisionals de cada àrea han de ser més aviat "tècnics" i coneixedors de les diferents matèries que els toqui abordar, encara no està tancat si hi haurà un coordinador de tots ells.

No obstant això, cobrava força la idea que pugui nomenar un ministre per a Catalunya, com la figura que coordini l'actuació del Govern provisional, mentre es mantingui la intervenció i es convoquin eleccions autonòmiques.

Fonts de l'Executiu precisen que l'aprovació per part del Senat de la intervenció de l'autonomia catalana suposarà que els tres poders de l'Estat -executiu, Legislatiu i Judicial- estaran actuant ja a Catalunya per restaurar la legalitat i retornar l'autonomia a l'ordre constitucional.