El Senat dóna llum verda a l'aplicació del 155

 

El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ja ha publicat l'autorització del Senat perquè el Govern apliqui l'article 155 de la Constitució i intervingui l'autonomia de Catalunya. 

El Ple del Senat ha aprovat per 214 vots a favor, el 83 per cent de la Cambra alta, l'autorització al Govern perquè apliqui les mesures que va aprovar fa gairebé una setmana a Catalunya en empara de l'article 155 de la Constitució.

La votació s'ha produït una vegada que el Parlament de Catalunya ja havia aprovat la declaració d'independència.

La votació final ha estat 214 vots a favor, 47 en contra i una abstenció, durant la qual ha romàs en l'hemicicle tot el Govern, encapçalat per Mariano Rajoy.

S'han absentat del Ple durant la votació els senadors socialistes José Montilla i Francesc Antich, expresidents respectivament de Catalunya i de Balears.

Han mantingut el respatller a les mesures per les quals l'Executiu demanava autorització el PP, PSOE, Ciutadans, UPN, Fòrum, Coalició Canària-AHI i Agrupació Socialista Gomera, mentre que han votat en contra ERC, PNB PDeCAT, Compromís i EH Bildu. Només s'ha produït una abstenció, de la senadora de Nova Canàries.

La votació s'ha produït sis hores després que arrenqués el Ple del Senat a les deu del matí i una vegada que ja el Parlament de Catalunya, en una sessió plenària simultània, ja havia aprovat la declaració d'independència.

PUIGDEMONT, ÚNIC CULPABLE

El president del Govern central, Mariano Rajoy,  ha assegurat aquest divendres que "no hi ha alternativa" a aplicar mesures a l'empara de l'article 155 de la Constitució a Catalunya a causa de l'actuació del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, qui "va vessar el got" el deu d'octubre quan va donar validesa al resultat del referèndum de l'1 d'octubre i va deixar en suspens la declaració d'independència.

"Va ser ell qui va triar que el procés de l'article 155 continués avanci. Ell i només ell", ha afirmat Rajoy en la seva intervenció davant el Ple del Senat al que ha demanat que aprovi les mesures que el seu Govern vol aplicar a Catalunya a l'empara del citat article constitucional.

Rajoy ha relatat que s'ha decidit recórrer al 155 després que Puigdemont no hagi aprofitat les "oportunitats sobrades" que ha tingut per evitar-ho, mitjançant la renúncia a la declaració d'independència. Si no es va aplicar amb la convocatòria del referèndum o amb l'aprovació de les lleis de desconnexió, ha relatat el president, és perquè pensava que encara s'estava "a temps perquè les coses tornessin a la normalitat".

EL DESAFIAMENT AFECTA "ESPANYA SENCERA"

Rajoy, ha assegurat aquest divendres que el desafiament secessionista afecta "Espanya sencera" i ha defensat la necessitat d'aclarir si per "assossegar" la crisi política oberta a Catalunya cal reconèixer "excepcions" i "categories desiguals" de ciutadans.

"El que ha de reclamar la nostra atenció és Espanya sencera, perquè el desafiament afecta Espanya sencera, a les seves lleis, als seus principis i a les seves regles de convivència. Però sobretot ens interpel·la de manera molt especial sobre si de la mateixa manera que compartim els beneficis, hem de compartir els deures o, per contra, hem d'acceptar excepcions. Dit d'una altra manera, si a canvi d'assossegar el desafiament cal reconèixer l'existència de categories desiguals entre els ciutadans", ha proclamat.

Ha subratllat que ha arribat el "moment que s'imposi la llei" per "impedir que s'abusi de Catalunya", no per "suspendre l'autonomia de Catalunya sinó per consolidar-la". "El que amenaça avui a Catalunya no és l'article 155 sinó l'actitud del Govern de la Generalitat", ha emfatitzat.

LA HISTÒRIA TAMBÉ JUTJARÀ LA SEVA RESPOSTA

Rajoy ha afirmat que "tots" són corresponsables de protegir "el que és de tots" i per això ha confiat que sàpiguen oferir la resposta que exigeixen les circumstàncies, ja que, segons ha avisat, la història no va a "jutjar exclusivament les desmesures" i "els abusos" que s'estan produint per part de les autoritats catalanes.

"Jutjarà també els quals som responsables d'elaborar una resposta i jutjarà les nostres voluntats en aquesta resposta. Confio que lluny d'egoismes de partits, càlculs electorals, inclinacions ideològiques o petites mesquineses, sapiguem oferir un gest i donar una resposta que estigui a l'altura del que esperen de nosaltres tots els espanyols", ha conclòs.

El cap de l'Executiu ha demanat per tant al Senat que doni suport a les mesures, acordades amb el PSOE i entre les quals es troba la convocatòria d'eleccions. "Ja els avanço que la meva voluntat és celebrar-les al més aviat possible", ha dit.

Entre les mesures del 155, figuren la destitució del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i dels seus consellers, la retallada de les funcions del Parlament, i la convocatòria d'eleccions en un termini màxim de sis mesos.

Aquest dijous a la tarda va ser la vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, la qual va acudir al Senat per assegurar que les mesures del 155 responen a la "necessitat política del moment" i es prenen amb "proporcionalitat".

A més, Saénz de Santamaría ha recriminat a Puigdemont que no hagi acudit a la cambra alta, tot i que se li han donat "facilitats", de la mateixa manera que tampoc va respondre al requeriment del Govern, "deixant passar totes les oportunitats".

FRE AL 155

El PP ha acceptat dijous una proposta del PSOE per a una aplicació gradual de les mesures, que pugui modular en funció de l'evolució dels esdeveniments a Catalunya i quan la situació així ho aconselli.

Però els socialistes volen també incloure un fre explícit a l'entrada en vigor de les mesures, si el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, convoca abans eleccions autonòmiques sense que s'hagi produït una declaració d'independència.

El PP preparava dijous una redacció alternativa per incloure la condició que la Generalitat renunciï a la declaració d'independència. Els socialistes no avancen si estarien disposats a acceptar aquesta proposta del PP ja que fins a última hora d'aquest dijous no havien rebut el text dels populars.

Els dos partits també negocien una altra proposta dels socialistes que impediria l'Executiu de Mariano Rajoy prendre el control dels mitjans de comunicació públics catalans. Segons l'opinió del PSOE, aquest control el ha d'exercir el Parlament, no el Govern central.