Els Mossos a les ordres del Govern central després dels cessaments de Trapero i de Pere Soler

 

El Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, al costat del conseller Joaquim Forn

El Ministeri de l'Interior que dirigeix Juan Ignacio Zoido prendrà el control dels Mossos d'Esquadra en aplicació de l'article 155 de la Constitució que va donar llum verda a que el Consell de Ministres aprovés el cessament del Govern de Carles Puigdemont, incloent al conseller d'Interior , Joaquim Forn, al secretari general d'aquest Departament, César Puig, i el director general dels Mossos d'Esquadra, Pere Soler.

Després de la compareixença del president Mariano Rajoy al Palau de la Moncloa, el director dels Mossos es va acomiadar ahir a la nit del seu càrrec en una carta en què "lamentava profundament" que la policia autonòmica s'hagués vist esquitxada pel procés independentista. Un dels més assenyalats judicialment és el major i cap operatiu fins aquesta matinada, Josep Lluís Trapero.

El màxim cap operatiu dels Mossos ha estat cessat després de publicar aquesta matinada al BOE l'ordre ministerial signada per Juan Ignacio Zoido. Josep Lluís Trapero, que es troba imputat a l'Audiència Nacional per un delicte de sedició, va ser nomenat el passat 18 d'abril major dels Mossos en un acte solemne presidit pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Amb aquest nomenament, el Govern donava compliment a la llei 10/1004 de la Policia de la Generalitat, que preveu la plaça de Major a l'escala superior del cos policial. Trapero, que ja era comissari en cap, va ser l'únic candidat que va optar a la plaça amb la qual es reforçava el seu rang dins del Cos.

Al juliol, dins del canvi de Govern de Puigdemont per encarar amb fidels a l'independentisme el full de ruta pactat amb ERC i la CUP, Joaquim Forn va substituir a Jordi Jané al capdavant de la Conselleria d'Interior i Pere Soler va ser nomenat nou director general dels Mossos. Trapero va seguir en el seu càrrec.

ELS ATEMPTATS D'AGOST I EL REFERÈNDUM D'OCTUBRE

La gestió dels atemptats jihadistes del 17 i 18 d'agost a la Rambla i Cambrils li va donar fama, sobretot per la seva gestió davant els mitjans de comunicació i els detalls de l'última d'hora sobre la investigació oberta després de la massacre. Un mes i mig després, es va enfrontar a un altre moment de tensió amb els preparatius del referèndum il·legal de l'1 d'octubre.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar que es impedissin els preparatius i la celebració de la votació suspesa pel Tribunal Constitucional. Trapero havia donat una ordre interna divendres previ al referèndum en què assegurava als seus comandaments que les escoles estarien precintats a les sis del matí, però alhora limitava l'ús de la força davant la previsible "resistència pacífica".

L'actuació dels Mossos en aquella jornada està sent investigada per diversos jutjats i un informe policial ha posat en dubte les escoles presumptament tancats pel cos autonòmic. Els comandaments de la Policia i de la Guàrdia Civil al capdavant del dispositiu que va coordinar el coronel Diego Pérez dels Cobos, alt càrrec del Ministeri de l'Interior, van parlar de "trampa". Nombrosos testimonis i vídeos assenyalen al cos autonòmic per la seva passivitat durant l'1-O.

Entre els jutjats que investiguen destaca el Central número 3 de l'Audiència Nacional, que per ara s'ha centrat en una altra actuació polèmica: el setge a la Guàrdia Civil ia la comitiva judicial d'independentistes descontents amb les detencions d'alts càrrecs relacionats amb la logística del 1-O, en els registres de conselleries els dies 20 i 21 de setembre.

Aquella protesta a la Conselleria d'Economia manté a la presó provisional als líders de l'ANC i d'Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La Fiscalia va demanar també la presó per Trapero, però la jutge de moment  l'ha deixat en llibertat amb mesures cautelars com la retirada del passaport.