Més d'un milió de persones sentencien al final del 'Procés' a Barcelona

 

Capçalera de la manifestació convocada per SCC

Un milió cent mil persones, segons la Delegació del Govern, 300.000, segons la Guàrdia Urbana, han iniciat aquest diumenge a les 12.15 la manifestació convocada per Societat Civil Catalana (SCC) en defensa de la unitat d'Espanya, al passeig de Gràcia de Barcelona, i amb membres de PP, PSOE, PSC i Cs a la capçalera, amb la llegenda 'Tots som Catalunya!'.

EL 21-D "ANEM A VOTAR EN MASSA"

"Avui aquí hi ha el futur. Nosaltres som el futur. El passat ja ha passat", afirma el president de Societat Civil, Mariano Gomà. "Ara la llei i la justícia actuaran i posaran a cadascú on cal posar-l'ho", apunta en al·lusió a Puigdemont i els fins ara consellers. "El que és més important és que els passarà factura la història", ha assenyalat.

Li ha precedit en l'escenari l'exministre Josep Borrell, que intervé a l'acte, com ja va fer el passat dia 8 d'octubre. "La nostra dignitat és poder votar el que vulguem", proclama, i s'ha dirigit al vicepresident cessat del Govern, Oriol Junqueras: "Vostè és un totalitari absolut". "Aquest cop ningú es quedarà a casa", ha dit en relació a les eleccions autonòmiques del 21 de desembre. El 'Procés', ha afirmat "és la pitjor cosa que li ha passat a Catalunya".

Josep Borrell, ha assegurat que la independència pot comportar "una catàstrofe per a Catalunya i també per a Espanya", i ha negat que la proclamació de la República catalana el divendres hagi estat efectiva.

L'exministre ha acusat al Govern de la Generalitat cessat, i especialment a Oriol Junqueras, de tenir "poca vergonya" per relativitzar el canvi de seu social d'empreses de Catalunya. "Com pot dir el vicepresident econòmic d'un país que no passa gens quan s'han anat empreses que representen el 40% del PIB?", ha preguntat, i ha criticat que el Parlament declarés la independència amb els vots de JxSí i la CUP quan qüestions com reformar l'Estatut requereixen d'una majoria qualificada de 90 escons.

Ha demanat "que la justícia faci aviat el seu treball i demani responsabilitats a tots els que estan fent avui dany a Catalunya", i ha retret al president de la Generalitat cessat, Carles Puigdemont, que renunciés a convocar eleccions autonòmiques per evitar que el Govern central apliqués l'article 155 de la Constitució.

Borrell ha carregat contra l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a la qual defineix com "l'Emperadora de l'ambigüitat", i criticant "l'esquerra condescendent amb el nacionalisme". "L'aplicació del 155", ha avisat dirigint-se a la líder de Barcelona en comú, "no és un cop a la demoracia, sinó l'instrument per reposar", després de l'aprovació de la DUI. També li ha retret a Colau el fet que, quan "van assetjar" als alcaldes socialistes que no van cedir locals per votar l'1-O, ella "va callar". "No ens vingui ara explicant on són els cops a la democràcia. Comencen quan s'incompleixen les lleis d'un país", ha subratllat.

El que va ser secretari general del PCE, Paco Frutos, ha intervingut també des de l'escenari: "Us vinc a parlar en nom de l'esquerra no nacionalista, suposant que hi ha esquerra nacionalista. Jo sóc un 'botifler', un traïdor a mentides a historietes que us inventeu cada dia, des de la de 1714 a totes les altres. Jo sóc un 'botifler' contra el racisme identitari que esteu creant. sóc un 'botifler' contra el dogmatisme sectari que intenteu aplicar a tota la societat i perquè mai justificaré les corrupteles ni d'aquí ni d'allà".

L'exministre Josep Piqué s'ha dirigit als manifestants a través d'un missatge en vídeo. "Estem en uns moments molt importants de defensa de la llibertat i la democràcia de tots els ciutadans", ha assenyalat. "Tots som necessaris i és el moment d'expressar-nos".

A peu de carrer, el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, ha afirmat que el 21-D és una "gran oportunitat perquè tothom pugui dir la seva lliurement i democràticament" i tornar l'autogovern i les institucions autonòmiques al conjunt dels catalans.

Així mateix, el líder del PPC, Xavier García Albiol, ha fet una crida a votar massivament el 21-D per "enviar a casa" a l'independentisme i assegurar que el cessat president no torni a signar un decret en el futur en nom de Catalunya". "Si anem el 21 a votar tots, l'independentisme no tornarà a governar a Catalunya durant molt de temps. Per això és tan important que tinguem consciència del moment històric", ha destacat.

Per la seva banda, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha defensat la convivència advocant per expressar el rebuig a la declaració unilateral d'independència (DUI): "Avui necessitem que molta gent digui molt clar que no acceptem la DUI. No acceptem la divisió d'Espanya".

La líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, ha afirmat moments abans que s'iniciés la manifestació, que després del desafiament vist els últims dies, en haver "dinamitat" Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, l'autonomia de Catalunya, "ara és el moment de recuperar les institucions". "El 21-D guanyarem el nostre futur. Guanyarem les eleccions", ha assenyalat. Arrimadas ha demanat "a totes les persones" que el 21 de desembre "totes les persones" vagin "en massa" a votar.

També el president del partit taronja, Albert Rivera, ha instat a "votar en massa" per fer fora Puigdemont i Junqueras "i posar fi així a un 'Procés' esgotador i esgotat". Rivera ha llançat un missatge als catalans que no són separatistes: "Votarem". "Anirem a votar massivament a les urnes. Puigdemont no vol votar, nosaltres sí". "És l'oportunitat de les nostres vides per posar fi al nacionalisme català", ha sentenciat.

UNA MANIFESTACIÓ PLURAL

Els ciutadans portaven majoritàriament banderes espanyoles, a més de moltes europees i catalanes, i algunes consignes que s'han pogut sentir són 'Puigdemont a presó' i 'Ara sí votarem', a més de crits a l'helicòpter policial que sobrevola la zona.

Entre els assistents a la capçalera hi havia la ministra Dolors Montserrat; l'exministre Jorge Fernández; el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo; el líder del PP català, Xavier García Albiol, i el del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández.

Cs estava representat pel seu president, Albert Rivera; la líder a Catalunya, Inés Acostades, i la de líder municipal de Barcelona, Carina Mejías.

El PSC també ha estat entre els seus assistents amb el primer secretari, Miquel Iceta, i la número dos i alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín; i el PSOE estava representat per la dirigent i exministra Carmen Calvo.

També hi eren el president de la Cambra d'Espanya i de Freixenet, Josep Lluís Bonet, i l'exvicepresident del Tribunal Constitucional (TC) Eugeni Gay.

Senyeres, banderes espanyoles i europees

TOTS SOM CATALUNYA. PER LA CONVIVÈNCIA, SENY!

Entre els primers assistents que han arribat a la mobilització estan la ministra Dolors Montserrat; el líder del PP català, Xavier García Albiol, i el de Cs, Albert Rivera.

Societat Civil Catalana (SCC) ha convocat aquest diumenge a les 12 hores una manifestació al passeig de Gràcia de Barcelona per defensar la unitat d'Espanya i rebutjar l ' "atac sense precedents en la història de la democràcia" que suposa la declaració per constituir una república.

'Tots som Catalunya. Per la convivència, seny! ' és el lema de la manifestació, que sortirà de la cruïlla del passeig de Gràcia amb el carrer Diputació i arribarà a Gran Via a les 13.00: allà hi haurà intervencions en un escenari.

La iniciativa compta amb el suport de Cs, el PSC i el PP, i s'ha convidat als partits, entitats, empresaris, sindicats i organitzacions a mobilitzar-se a favor de "tornar al seny i iniciar el camí de la reconciliació".

L'organització comptarà amb 500 voluntaris i no es permetrà "cap tipus de participació de persones i emblemes que no siguin constitucionals".

L'entitat ja va convocar una gran manifestació a Barcelona el 8 d'octubre i, segons xifres de l'organització, va comptar amb la participació de prop d'un milió de persones.

SCC no acata en cap cas la declaració independentista i espera que el Govern espanyol "restableixi com més aviat l'ordre constitucional i estatutari en benefici del conjunt dels catalans".

Un altre dels objectius de la manifestació és "normalitzar i equilibrar l'activisme polític als carrers", després d'anys de grans mobilitzacions independentistes.

L'entitat apel·la a la unitat de la societat civil no independentista i els partits constitucionalistes per reivindicar que "els carrers són de tots i no dels independentistes".

MANIFESTACIÓ AQUEST DISSABTE A LLEIDA

Centenars de persones han participat aquest dissabte en la manifestació convocada per Societat Civil Catalana (SCC) a Lleida per la unitat d'Espanya i en contra de la declaració de la República catalana del Parlament.

A la mobilització, convocada davant l'Ajuntament de Lleida, ha assistit l'alcalde i president del PSC, Àngel Ros, el diputat de Cs Jorge Soler; la diputada del PP Marisa Xandri, i l'alcalde de Gimenells i Pla de la Font, Dante Pérez (PSC), entre d'altres.

Ros ha demanat preservar la convivència, el civisme i recuperar la normalitat després de la declaració unilateral i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya.

Ha assegurat que als catalans els fa "molt de mal" la intervenció en les institucions d'autogovern, tot i que ha dit que les eleccions convocades el 21 de desembre pel president del Govern central, Mariano Rajoy, permetran recuperar-les, tot i que ha reconegut que li hauria agradat que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, convoqués els comicis.

"És millor un país unit amb una societat civil forta i cohesionada que l'aventura d'un estat", ha subratllat Ros, i ha lamentat que 1.700 empreses hagin canviat la seu social fora de la comunitat i que s'hagi afavorit la divisió es la societat civil.