El Suprem admet la querella per rebel·lió, sedició i malversació contra la Mesa del Parlament

 

La Sala d'admissions del Tribunal Suprem, que integren cinc magistrats, ha admès a tràmit aquest dimarts 31 d'octubre la querella per rebel·lió, sedició i malversació presentada per la Fiscalia contra els exmembres de la Mesa del Parlament que van participar en l'anomenat 'Procés' i la declaració unilateral d'independència.

Després reprendre la deliberació que va iniciar a la tarda d'ahir, el Suprem ha designat instructor de la mateixa al magistrat Pablo Llarena, que va ser portaveu de l'associació majoritària en la carrera, la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM).

La querella es presenta contra un total de sis persones:

-La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell.

-El que fos membre de la Mesa fins al passat mes de juliol i actual president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Lluís Maria Corominas.

-Els també membres de la Mesa i diputats del mateix partit Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet --tots ells membres de la Diputació Permanent d'aquest òrgan, i per això aforados--.

-El secretari tercer de la mateixa Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que és Pot.

El magistrat Llarena ha citat a tots ells per prendre'ls declaració els propers dies 2 i 3 de novembre a partir de les 9.30 del matí.

FINS 30 ANYS DE PRESÓ

El ponent de la resolució serà el mateix president de la Sala Penal, Manuel Marchena, i completaran aquest òrgan els magistrat Andrés Martínez Arrieta, Julián Sánchez Melgar, Juan Ramón Berdugo i Luciano Varela, han informat fonts de l'alt tribunal.

Se'ls atribueix, entre d'altres, el delicte de rebel·lió, penat amb fins a 30 anys de presó, a l'entendre el Ministeri Públic que els "fonaments de l'Estat de Dret han estat dinamitats" amb els seus actes, "realitzats amb absolut menyspreu" a la Constitució i proclamant la independència d'una part de la nació espanyola, que és "pàtria comuna i indivisible de tots els Espanyols".

Per a la Fiscalia, els fets atribuïts als parlamentaris "s'han desenvolupat més enllà del territori de Catalunya i han produït efectes traspassant el territori d'aquesta comunitat autònoma, irradiant a la resta del territori nacional".

Afegeix que l'aforament de tots ells subsisteix en tant mantenen els seus càrrecs com a membres de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya. Per això, s'entén que són aforats davant l'alt tribunal i aquest accepta la seva competència.

CARLOS LESMES

El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, ha reafirmat aquest dimarts "amb tota rotunditat" que l'Estat de Dret és el pilar bàsic en el qual descansa qualsevol sistema democràtic i s'ha mostrat "plenament convençut" que el respecte a aquests valors és el que permetrà superar el "desafiament" presentat després de la declaració unilateral d'independència aprovada divendres passat pel Parlament català.

Durant la seva participació en l'el acte d'obertura de l'Any Judicial en la jurisdicció militar, Lesmes ha mostrat la seva preocupació "i la de tot el Poder Judicial" pels "convulsos" moments que travessa Espanya i ha recordat que s'ha convertit en un país "pròsper, obert al món i segur" precisament per la defensa dels seus valors democràtics.

"No podem sinó reafirmar amb tota rotunditat que l'Estat de Dret és el pilar bàsic en el qual descansa qualsevol sistema democràtic sent el seu manteniment responsabilitat de tots quants exercim funcions públiques", ha precisat el president de l'alt tribunal.