Puigdemont, una de les raons per enviar a la presó Junqueras i els exconsellers

 

Puigdemont continua a Brussel·les.

La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha acordat com li havia sol·licitat la Fiscalia, l'ingrés a la presó incondicional per a l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i altres set exconsellers, investigats per delicte de rebel·lió, davant alt risc de reiteració delictiva i de fugida .

Lamela recorda en el seu acte que hi ha alguns querellats -en referència al president cessat Carles Puigdemont- que no han atès la citació.

L'únic que podrà eludir aquesta mesura cautelar serà l'exresponsable d'Empresa de la Generalitat, Santi Vila, per a qui s'ha fixat una fiança de 50.000 euros. Pel que, de moment, entra a la presó.

En el seu acte Lamela assenyala que "no pot oblidar-se el poder adquisitiu" dels consellers cessats per als quals ha adoptat aquesta mesura cautelar perquè els permet "abandonar fàcilment el territori espanyol i subsistir a l'estranger".

En aquest punt recorda el fet que alguns querellats ja s'han desplaçats a altres països "eludint les responsabilitats penals" en què puguin haver incorregut, en clara referència encara que sense citar-lo a Puigdemont i altres quatre consellers que romanen a Brussel·les.

En primer lloc la titular del jutjat central d'instrucció número 3 destaca la gravetat dels delictes que s'imputa al govern cessat i de les penes que porta aparellades.

"Tenint en compte que, a més gravetat dels fets i la pena, més intensa cal presumir la temptació de la fugida", diu l'acte.

Així, recorda que els exconsellers s'enfronten a penes que poden arribar als 25 anys de presó per delicte de rebel·lió, quinze per sedició i vuit anys per delicte de malversació, que pot elevar-se fins i tot a deu en el cas que s'hagi produït falsejament de la comptabilitat.

Per Lamela cobra "especial importància el paper de tots els querellats des dels seus càrrecs públics sense els quals el procés independentista no hagués pogut impulsar".

"MOBILITZACIONS TUMULTUÀRIES"

La jutge Lamela argumenta en la seva ordre d'empresonament que els empresonats sí van cometre violència amb les seves actuacions, al urdir una "estratègia perfectament organitzada" per aconseguir la independència, en recolzar i encoratjar "mobilitzacions tumultuàries" i "contra els funcionaris de Guàrdia Civil i Policia" i afavorir al "braç civil de l'aixecament", en referència a les organitzacions sobiranistes ANC i Òmnium.

La utilització de la violència és un dels requisits que preveu la Llei en la comissió del delicte de rebellió. La jutge explica que les defenses dels acusats han assenyalat que els seus defensats no estan d'acord amb la violència i que "no han propugnat actes violents".

No obstant això, la magistrada adverteix: "Obliden amb això que, com ja s'ha exposat, els investigats urdieron una estratègia de tot el moviment secessionista, perfectament organitzada i amb repartiment de papers entre les autoritats governamentals, parlamentàries i associacions independentistes --ANC i Òminum-- que portaria a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i a la declaració d'independència aprovada al Parlament el passat 27 d'octubre".

La jutge recorda que "tots ells" formaven part del Govern català, que els acords es prenien "de forma conjunta", en "reunions periòdiques" i tots eren "coneixedors" de les diferents activitats dutes a terme per arribar a la independència, que "consentien i recolzaven". En aquest punt, precisa que el que el Govern de Puigdemont recolzava també incloïa "mobilitzacions tumultuàries organitzades".

La magistrada cita en el seu acte les "concentracions i mobilitzacions" promogudes per la ANC i Òmnium i recorda que parteix dels consellers pertanyien a una o una altra organització o a les dues.

AFAVORIT AL "BRAÇ CIVIL DE L'AIXECAMENT"

Lamela explica que les citades associacions van actuar com el "braç civil de l'aixecament afavorit per les autoritats" del Govern català, que va afavorir mobilitzacions com les quals van tenir lloc els dies 20 i 21 d'octubre.

Respecte a les concentracions que va haver-hi aquests dies, assenyala que es van produir mentre es desenvolupaven una sèrie de diligències d'entrada i registre autoritzades pel Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, quan una "munió es va concentrar davant els edificis registrats".

Recorda les ocorregudes en les conselleries d'Economia, Exteriors, Governació, a la seu del PSC on "es va arribar a agredir a militants socialistes", a la seu de la CUP i en la impremta de Bigues i Riells. Totes elles a Barcelona, a més de les ocorregudes a Sabadell mentre es duia a terme un registre al domicili particular del cap de Gabinet de Governació, Joan Ignasi Sánchez; i en Els Franqueses del Vallés, durant el registre del domicili de José María Jové Lladó.

No obstant això, precisa que l'actuació "més significativa" va tenir lloc a la seu de la Secretaria General de Vicepresidència, Economia i Hisenda, on els congregats "van punxar rodes i van destrossar diversos cotxes patrulla de la Guàrdia Civil". Allí van retenir a la Comissió judicial, que no va poder sortir de l'edifici fins a l'endemà.

Entre els arguments, inclou la crida que va realitzar l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant un míting organitzat per la ANC a Sant Joan Despí, en el qual estava acompanyat de Jordi Sánchez, ja a la presó per ordre de la mateixa magistrada. Puigdemont va encoratjar aquest dia el "enfrontament" dels assistents amb els alcaldes que no volien cedir locals per l'1-O, segons la jutge, que recorda les paraules de l'expresident: "Mireu-los als ulls i que us diguin si us deixaran votar o no. Vosaltres els pagueu i ells us han de rendir comptes".

ACTITUD PASSIVA DELS MOSSOS

També cita la concentració que van aconseguir dur a terme l'1 d'octubre les associacions civils sobiranistes, que "van oferir resistència" i van tractar de "impedir l'accés de la força policial" als centres de votació del referèndum illegal.

A això, la jutge afegeix l'actitud "passiva" dels Mossos d'Esquadra "mantenint-se al marge de qualsevol actuació desenvolupada per la Guàrdia Civil, evitant intervenir quan els agents de la Benemérita eren agredits i fins i tot arribant a "increpar" als guàrdies civils que exercien la seva funció.

Entre els arguments, la magistrada afirma que els Mossos "van arribar a espiar les accions de la Guàrdia Civil i de la Policia alertant als congregats en els collegis" electorals que les citades forces de l'ordre es dirigien a determinats llocs.

ACCIONS DE REBOT CONTRA GUÀRDIA CIVIL I POLICIA

Tot això, s'uneix, segons la magistrada, el fet que des de les institucions catalanes es van impulsar accions de "rebuig" contra els funcionaris de Guàrdia Civil i Policia, "encoratjades pels propis querellats".

En aquest context situa els comentaris del Conseller de Territori, Josep Rull, a la xarxa social twitter. El 21 de setembre escrivia: "En efecte, no els hem deixat atacar". I sobre els agents allotjats en els ports de Barcelona i Tarragona, va publicar el 22 de setembre, després d'estimar que costaven mantenir-los allí 300.000 euros al dia: "Per reprimir no hi ha congelació de comptes, ni límits al dèficit públic".

TENIAN EL COMANDAMENT DELS MOSSOS, AMB POTENCIAL EFECTE INTIMIDARIO

La magistrada precisa també que els querellats tenien "en exclusiva" el comandament dels Mossos d'Esquadra, integrat per més de 17.000 efectius armats, "amb el potencial efecte intimidatorio que els mateixos representaven".

La magistrada acompanya aquests arguments de declaracions realitzes pel Conseller d'Interior, Joaquim Forn, el passat 11 d'octubre quan va assegurar, en ser preguntat si podrien produir-se enfrontaments entre els Moosos i les FCSE: "si hi ha bona voluntat i s'accepta la nova realitat política, no hi haurà collisió entre policies".

L'acte recull també el comunicat que va realitzar la Consellera de Treball, Dolors Bassa, "encoratjant la convocatòria de vaga general": "El Govern s'ha adherit a la vaga general prevista per a matí 3 d'octubre (...). El personal que se sumeix a l'atur no se li computarà aquesta absència".