El TC declara inconstitucional la sindicatura electoral i el decret de convocatòria de l'1-O

 

El TC tomba la convocatòria de referendum

El Tribunal Constitucional ha fet públiques aquest divendres les sentències que declaren la inconstitucionalitat de tres dels passos del Procés. Així, anul·la la Resolució del Parlament de designació de la sindicatura electoral, del Decret de la Generalitat de normes complementàries per a la celebració del referèndum d'autodeterminació i del decret de convocatòria del referèndum d'autodeterminació de Catalunya .

Les tres sentències resolen sobre el fons dels recursos que va interposar el Govern central sobre els tres acords adoptats en el seu dia pel Parlament i es remeten als arguments jurídics de la sentència dictada el passat 17 d'octubre, amb els quals el Tribunal va declarar la inconstitucionalitat de la Llei del referèndum d'autodeterminació.

El tribunal de garanties afirma respecte de cadascuna de les esmentades normes i disposicions que incorren en les mateixes tatxes d'inconstitucionalitat, tant de caràcter competencial com de caràcter substantiu, que l'anomenada llei del referèndum, de la qual deriven, i que va ser declarada inconstitucional i nul·la pel Tribunal Constitucional el passat 17 d'octubre.

Es vulneren, entre altres principis constitucionals, la supremacia de la Constitució, la sobirania nacional i la indissoluble unitat de la Nació espanyola, segons les sentències de les que han estat ponents la Vicepresidenta del Tribunal, Encarnación Roca, i els magistrats Fernando Valdés Dal- Ré i Santiago Martínez-Vares.

SOBRE EL DRET DE LLIURE AUTODETERMINACIÓ

En la citada sentència sobre la Llei de Referèndum el tribunal ja recordava, i ara els magistrats tornen a fer-ho, que el dret de lliure autodeterminació "dels pobles que proclamen el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte de Drets Econòmics i Socials (tots dos subscrits pel nostre país) ha quedat limitat a "diverses resolucions inequívoques de les Nacions Unides" als casos de "subjecció de pobles a una subjugació, dominació i explotació estrangeres".

Fora d'aquests supòsits, "tot intent encaminat a trencar totalment o parcialment la unitat nacional i la integritat territorial d'un país és incompatible amb els propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides", insisteix el TC.

Sosté que durant la tramitació parlamentària d'aquesta normes Parlament va incórrer "en molt greus fallides del procediment legislatiu", afectant d'aquesta manera a la formació de la voluntat de la Cambra, als drets de les minories i als drets fonamentals de tots els ciutadans a participar en els assumptes públics mitjançant representants.

Pel que fa al referèndum d'autodeterminació convocat, el Tribunal afirma que "el que a tots afecta, és a dir, la permanència o no d'aquest Estat comuna en què Espanya va quedar constituïda, no podria, arribat el cas, sinó ser reconsiderat i decidit també per tots; el contrari comportaria, amb la ruptura de la unitat de la ciutadania, la fallida, en termes juridicoconstitucionals, de la Nació de tots ".

La sentència reitera que la Constitució admet "la seva revisió total", però aquesta només es pot dur a terme "en el marc dels procediments de reforma" que el text constitucional preveu. "Una altra cosa suposaria -afegeix la sentència- alliberar el poder públic de tota subjecció a Dret, amb dany irreparable per a la llibertat dels ciutadans".