Rull i Turull demanen l'arxiu de la causa per rebel·lió, sedició i malversació
Davant la falta "de qualsevol indici d'aixecament o violència" en el procés independentista.
Sostenen que no concorren en els fets de la querella.
Els consellers de la Generalitat cessats Jordi Turull i Josep Rull han demanat a la Sala Penal de l'Audiència Nacional l'arxiu de la causa per presumpta rebel·lió, sedició i malversació, davant la falta "de qualsevol indici d'aixecament o violència" en el procés independentista .
En sengles recursos d'apel·lació presentats davant la Sala Penal de l'Audiència Naciona l, els dos exconsellers afirmen que "no concorren en els fets que es relaten en la present querella de la Fiscalia els elements típics exigits pels gravíssims delictes que s'imputen".
Asseguren que "el simple dictat de lleis o resolucions de cap manera pot equiparar-se amb la realització d'un alçament públic i violent", tal com exigeix el delicte de rebel·lió.
"Tampoc suposa un alçament públic o violent la realització de mobilitzacions de protesta pacífica per part dels ciutadans, que només han pretès expressar opinions polítiques", prossegueixen els escrits dels dos polítics.
Així, al·leguen sobre la convocatòria de referèndum aprovada pel Consell Executiu el 6 de setembre de 2017, que la convocatòria il·legal d'un referèndum ja no és delicte des de la reforma concretada en la Llei Orgànica 2/2005, que va derogar l'article 506 bis.
A més, els exmembres del Govern català esgrimeixen que "votar a favor d'una convocatòria il·legal d'un referèndum no té res a veure amb alçar-se de manera pública o violent, que és el que exigeix per a la rebel·lió".
Lamenten que la Fiscalia pretengui fer responsables els consellers "de qualsevol acte de protesta -tot i no violent- esdevingut en els últims mesos al llarg i ample de la geografia catalana".
Argumentant, sostenen, sense cap indici per sustentar semblant hipòtesi que aquests fets obeirien a "un pla comú orquestrat pels querellats per aconseguir la independència de Catalunya".
TRASLLAT ALS JUTJATS DE BARCELONA
En el recurs defensen que l'Audiència Nacional no és competent per jutjar el delicte de rebel·lió i que hauria de traslladar-se la causa als jutjats d'instrucció de Barcelona, on van tenir lloc els fets.
Entre d'altres arguments, destaquen un acte de 2 de desembre de 2008 dictat pel Ple de la Sala Penal en el qual s'afirmava que "el delicte de rebel·lió mai ha estat competència d'aquesta Audiència Nacional".
En cas de desestimar-aquesta petició, demana que es plantegi una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea perquè segons la seva opinió es veu afectat el dret fonamental a un jutge independent i imparcial.
FIANÇA IMPROCEDENT
En un tercer escrit, presentat davant Lamela, Turull i Rull demanen deixar sense efecte la fiança acordada de 6,2 milions d'euros per la seva "absoluta improcedència", recordant que el mateix Tribunal Suprem, que investiga l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell , ia la Mesa, ha denegat aquesta mesura cautelar per manca de base probatòria.
Recorden que la querella presentada davant l'Audiència i la presentada davant el Tribunal Suprem "són idèntiques en el substancial i per això mancades ambdues d'argumentació mínima per sustentar tan greu mesura peticionada".
Escriu el teu comentari