Ex presos polítics del franquisme carreguen contra membres cessats del Govern

 

Un grup de presos polítics espanyols de l'època franquista ha reivindicat aquest dimecres 15 de novembre que Espanya és un Estat de Dret.

Neguen, per tant, l'existència de presos de consciència i ha criticat la "campanya de desprestigi" contra Espanya que, al seu parer, ha emprès l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el seu Govern, "legalment" cessat.

"A Espanya no hi ha presos polítics, ni ningú es veu obligat a expatriar com a conseqüència d'una suposada persecució política exercida per l'Estat o pels jutges", reitera el document dels antics presos.

Entre els represaliats es troba l'exmembre d'ETA Eduardo "Teo" Uriarte, condemnat a mort per la justícia franquista el 1970 en el marc del conegut com a Procés de Burgos.

"La nostra Constitució defineix a la nostra Nació com un Estat de Dret i garanteix que ningú pugui ser perseguit per motius ideològics, polítics i religiosos", indica el grup d'ex presos polítics.

I reiteren que a Espanya es compleixen totes les condicions per a l'expressió de qualsevol ideologia "moralment legítima", i estan "garantides les vies democràtiques per a la consecució de qualsevol objectiu, polític, econòmic i social compatible amb la Llibertat i la Justícia".

I denuncia la "campanya de desprestigi" iniciada pels dirigents catalans, als quals acusa de subvertir l'ordre i crear un nou ordre polític a Espanya "emparant-se en les prerrogatives que els va concedir l'Estat democràtic".

A més la missiva -publicada per 'esdiario'- apunta que Puigdemont i els seus consellers s'han servit de mitjans il·legals i de les arques de l'Estat per als seus objectius secessionistes.

ELS ÚLTIMS PRESOS POLÍTICS D'UN PAÍS DE L'EUROPA NO COMUNISTA

El text ha estat signat per Eduardo "Teo" Uriarte, José María Zubiaga, Iñaki Viar, Rafael Simón, Luís María Igartua, Javier Elorrieta i Luís Emaldi, i en ell es reivindiquen com els "últims presos o exiliats polítics d'un país de la Europa no comunista".

Destaquen que la seva acció es va basar en negar l'autoritarisme del règim franquista i en reivindicar un sistema de llibertats per a Espanya, entenent que la seva lluita buscava objectius semblants a les condicions de l'Europa democràtica de llavors.

"Lluitem llavors per causes diferents, però totes elles gaudien de llibertat d'expressió a l'Europa democràtica d'aquells anys, i totes coincidien a negar l'autoritarisme del règim franquista i en reivindicar un sistema de llibertats per a Espanya", assegura el document.

I fan una defensa del text constitucional de 1978, assegurant que l'ordenament polític que va instaurar va suposar una "garantia de llibertat i convivència", i la "fórmula que ha permès acabar amb el secular enfrontament entre espanyols".