Puigdemont ha d'acatar el 155 si vol cobrar els 112.000 euros de pensió d'expresident

 

Puigdemont ha d'aclarir si s'acull a l'estatut d'expresident

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha dictat una instrucció per la qual demana que se li informe en el termini de deu dies hàbils si l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha sol·licitat acollir-se a l'estatut d'expresident de la Generalitat i cobrar així la pensió que li correspondria, que estaria al voltant dels 112.000 euros.

Aquesta sol·licitud equivaldria a acatar de manera implícita l'aplicació de l'article 155 de la Constitució que, entre d'altres mesures, inclou el seu propi cessament, així com el de la resta del Govern català.

Si Puigdemont s'acollís a l'estatut d'expresident estaria reconeixent que no és el "president legítim" de la Generalitat, com s'ha definit a si mateix, i admetria que el seu estatus ha passat a ser el d'expresident.

L'esmentada instrucció, va ser dictada el passat 16 de novembre pel Cristóbal Montoro, en qualitat de titular del departament de Vicepresidència i d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya.

S'hi recullen mesures en matèria de funció pública que ha de dur a terme la Secretaria d'Administració i Funció Pública del Departament de Governació, Administració Pública i Habitatge a l'empara del Reial Decret 944/2017, de 27 d'octubre, és a dir, de l' decret pel qual s'aplica l'article 155 de la Constitució.

I entre les qüestions que sol·licita Montoro a la Secretaria de la Generalitat hi ha la petició que remeti a la Subsecretaria d'Hisenda i Funció Pública del Ministeri, en el termini de 10 dies hàbils, les "sol·licituds rebudes a l'empara de la Llei 6/2003 , de 22 d'abril, de l'estatut dels expresidents de la Generalitat ", així com el seu "estat de tramitació".

La Llei de l'Estatut dels Expresidents, que va impulsar en el seu moment l'expresident Jordi Pujol, preveu que Carles Puigdemont pugui cobrar una assignació corresponent al 80% del salari que estava cobrant com a president, però no el rep de forma automàtica, sinó que ha de sol·licitar-ho per les vies oficials que ha indicat ara Cristóbal Montoro, que serà qui decideixi si autoritza el pagament o no de l'esmentada pensió.

El primer article de la normativa catalana en matèria de exmandataris assenyala que els expresidents de la Generalitat "gaudeixen, a partir del seu cessament, del reconeixement, atenció i suport deguts, d'acord amb les funcions i responsabilitats exercides".

Aquesta norma va ser modificada al juny de 2015 amb l'objectiu que el Parlament pogués revocar drets si han deixat de ser "honorables", arran dels casos de presumpta corrupció que afecten Pujol.

A més, aquesta mateixa norma preveu que les persones que han exercit el càrrec de president la Generalitat "tenen dret a percebre, per un període equivalent a la meitat del temps que han estat en el càrrec i, com a mínim, per una Legislatura, una assignació mensual equivalent al 80% de la retribució mensual que correspon a l'exercici del càrrec" de president del Govern.

En el cas de Puigdemont, el seu sou públic com a president de la Generalitat ascendia a uns 140.000 euros bruts, per la qual cosa en el cas que sol·licitar-ho i ser acceptat podria tenir dret a percebre una assignació aproximada de 112.000 euros anuals, una mica més de 9.000 euros bruts al mes.

Segons la mateixa norma catalana, aquesta assignació és incompatible amb l'exercici d'un càrrec públic, amb un treball o activitat en l'àmbit públic o privat i amb la participació en consells d'administració d'empreses públiques o privades.

Pel que fa a prerrogatives com a despatx o cotxe oficial, la llei catalana indica que "correspon al Govern central regular el règim estatutari dels expresidents de la Generalitat, determinar els mitjans personals i materials que s'han de posar a la seva disposició, establir el règim de precedències que corresponguin en els actes públics a què assisteixin i adoptar els serveis de seguretat que es considerin necessaris ".

No obstant això, en la situació actual i atès que les regnes de la Generalitat les porta ara Mariano Rajoy, serà el Govern del PP a qui correspongui decidir sobre tots aquests extrems, inclosa la decisió sobre l'assignació dinerària.