La Fiscalia rebutja acumular causes del 'Procés' al Suprem

 

La Fiscalia no vol acumular la causa al Suprem.

La Fiscalia defensa que les causes judicials obertes contra l'organització del 'Procés' i la posterior declaració unilateral d'independència de Catalunya gaudeixen de "substantivitat" i "característiques" pròpies i, per tant, són "susceptibles" de ser examinades per tribunals diferents. A més, adverteix que les eleccions autonòmiques del pròxim 21 de desembre varien la "condició" dels exconsellers imputats i tornar a ser aforats, de manera que aquest serà el moment per decidir si la instrucció passa al Tribunal Suprem.

Aquests són els arguments que ha esgrimit la Fiscalia de l'Audiència Nacional en l'informe que ha enviat al jutge del Suprem Pablo Llarena per defensar que la causa contra els membres del Govern de Carles Puigdemont continuï sent instruït per la jutgessa Carmen Lamela, titular del Jutjat central d'Instrucció número 3, i no passi a l'alt tribunal. Fonts fiscals han explicat que els plantejaments d'aquest escrit són compartits per la Fiscalia del Suprem.

En primer lloc, el Ministeri Públic considera que plantejar l'acumulació de les causes contra el 'Procés' al Suprem és una cosa "prematur", ja que la condició dels exconsellers, que a l'haver estat cessats en aplicació de l'article 155 de la Constitució ja no són aforats, "es pot veure alterada" el 21 de desembre.

REPLANTEJAR LA QÜESTIÓ DESPRÉS DE LES ELECCIONS

D'aquesta manera, opina que després dels comicis podrà fer-se un "dictamen més precís" i, per tant, veu "segur" el replantejament de la qüestió. Així, recorda que a dia d'avui només són aforats els membres de la Mesa del Parlament contra les que ja es va obrir causa al Suprem.

I sobre aquest assumpte de la capacitat, la Fiscalia insisteix que "no existeix en el nostre ordenament jurídic precepte processal algun" que estableixi que la Sala Segona de l'alt tribunal tingui preferència quan concorren aforats o no aforats.

De fet, recorda que el mateix Estatut d'Autonomia de Catalunya "només atribueix al Tribunal Suprem la competència per conèixer de les causes contra aforats autonòmics per fets comesos fora del territori de la comunitat autònoma.

EL SUPREM, NOMÉS ALS AFORATS

I a més, la Fiscalia aprofita per invocar el pronunciament que ha fet sobre aquest tema la pròpia Sala Segona del Suprem al manifestar-se "a favor de l'admissió de la competència per investigar només als aforats ", un criteri que és "mantingut per la doctrina jurisprudencial en les últimes resolucions, amb invocació del dret al jutge ordinari predeterminat per la llei ".

En aquest sentit, el Ministeri Públic recorda un antecedent similar i molt recent: el de la investigació contra l'organització de la consulta del 9 de novembre de 2014, en la qual el Suprem només es va atribuir la competència d'examinar la conducta de Francesc Homs a seva condició de portaveu del llavors Govern català però després diputat nacional, mentre que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ser l'encarregat d'enjudiciar altres membres d'aquest Govern: Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.

En un altre ordre de coses, la Fiscalia destaca en el seu escrit que les dues causes obertes contra el 'Procés', la de l'Audiència Nacional i la del Suprem, gaudeixen de "substantivitat pròpia", si bé reconeix que l'objecte d'ambdues és el "enjudiciament de determinades actuacions, unes prèvies, altres simultànies, però totes elles relacionades amb la celebració del il·legal referèndum de l'1 d'octubre i la declaració d'independència".

"Les conductes de la Taula del Parlament, l'acció executiva del Govern i la de les associacions ANC i Òmnium, així com de diversos comandaments dels Mossos, tot i que entrellaçades, presenten característiques pròpies i són susceptibles d'anàlisi independent o separat", explica el escrit.

I a més, el Ministeri Públic opina que una "macrocausa" al Suprem no és "estrictament necessària" i resultaria "molt inconvenient per a l'agilitació de la justícia" i "l'economia processal", de manera que, atès que les conductes dels investigats són "diferents" és "aconsellable adoptar fórmules que agilitzin i facilitin la celeritat de la investigació".

MATEIX OBJECTIU, DIFERENTS CONDUCTES

Segons la seva opinió, els imputats pel 'Procés' van dur a terme "diverses conductes, delimitades en el seu propi àmbit i inserides de manera puntual en el feix d'actuacions públiques desenvolupades per fer possible el referèndum i la declaració independentista". Encara que l'objectiu era el mateix, aquestes conductes, per a la Fiscalia, "no presenten una connexió material inescindible, el que permet l'enjudiciament separat".

El Ministeri Públic apunta a més a la doctrina derivada d'anteriors sentències que "aventura la possibilitat" que, acumulant dos casos en un mateix tribunal, es produeixin "riscos processals futurs que poden condicionar negativament la sort de la causa". "No en va, les normes reguladores de la jurisdicció i de la competència són considerades com a matèria de 'ius cogens', d'ordre públic i d'obligat compliment que no poden quedar sotmeses en cap cas a la voluntat aquiescent de les parts personades", afegeix.

I després d'insistir novament en el fet que les causes contra els exconsellers, d'una banda, i contra sis membres de la Mesa del Parlament, de l'altra, tenen "entitat i autonomia pròpia", la Fiscalia garanteix finalment que "el principi d'unitat d'actuació del ministeri fiscal propiciarà una aplicació uniforme de la llei en tots dos òrgans judicials ".