Tania Padilla: "Escrivim per trobar-nos"

Tania Padilla (Còrdova, 1985) és llicenciada en Filologia hispànica

Tania Padilla ha guanyat el Premi Ateneu Jove de Sevilla amb 'La torre invertida', una novel·la en què la mentida i l'engany són els protagonistes, tant en el present com en el segle passat. Sofía Bernier, la protagonista, viatja a la ciutat portuguesa de Sintra i a l'exòtica mansió de la Quinta da Regaleira amb l'objectiu d'inspirar-se per a una novel·la, però la seva investigació la porta també a descobrir-se a d'ella mateixa.

Et confesses una enamorada de Portugal?

Enamoradíssima. Sóc una boja de Portugal. La conec bé i conec la seva gent. De fet, quan vaig ser a la Quinta per primera vegada em vaig dir 'aquí hi ha una història', perquè em va impressionar molt, sobretot els jardins i la torre invertida. Hi ha dues torres, que són impressionants, estan en dues parts diferents dels jardins, uns jardins que estan en pendent, i una torre comunica amb l'altra sota terra, com una mena de gruta.

El concepte de torre invertida és com un pou. Costa molt imaginar-ho, és com una torre a l'inrevés, una torre en negatiu, una torre que va cap avall i és com un pou amb escales, amb finestres... És un concepte molt estrany i sobretot molt inútil perquè és una cosa ornamental, com tota la casa, com tota la Quinta da Regaleira.

A 'La torre invertida' narres l'encant de Sintra i el romanticisme de Lisboa. Són escenaris ideals per a un escriptor, com pretén la protagonista, Sofía Bernier?

Efectivament, i sobretot per a un escriptor idealista, per a un escriptor que busca aquesta proximitat amb el que és literari. Aquí connecta amb Fernando Pessoa, un gran referent literari de Portugal, que també apareix a la novel·la. Portugal és una terra mitificada i molt literària que permet aquest ensomni. Lisboa és més bohèmia, Sintra és una ciutat màgica, amb aquesta proximitat del mar. Els templers van buscar-hi instal·lar un temple perquè hi havia una cosa màgica a la terra, i més religions, com els catòlics, que van aixecar els seus temples, pel clima, pel mar i per tot. Jo crec que el visitant ho percep.

Sofia llegeix 'Anna Karenina' i se sent, en part, reflectida. No sabia abans de llegir-la que era una dona insatisfeta? Quin poder té un llibre per descobrir-se a un mateix?

Sofia és una bibliotecària, la seva connexió amb el món són els llibres, i vol ser escriptora. Al principi se'ns presenta Sofia llegint 'Anna Karenina'. En aquesta referència inicial ella es mira a través de la literatura, es construeix d'alguna manera com a personatge a partir del que està llegint. Això ja ens fa entendre que Sofía és una persona que se sap com a personatge, i això ho trobarem al llarg de la novel·la.

Els capítols en què apareix Sofia estan escrits en primera persona i això ens revela que la protagonista és també narradora. És una novel·la metaliterària, una novel·la històrica amb certs tints de thriller però també una novel·la sobre com s'escriu una novel·la, sobre aquest procés creatiu.

Sofía és protagonista però alhora és escriptora, o coautora en aquest cas amb mi. Moltes vegades em pregunten 'Tu ets Sofía?'. Doncs en part si, perquè jo vaig veure la Quinta i em vaig enamorar. És com aquest petit alter ego que hi és, és una mica la Tania personatge.

Per què vol escriure Sofía?

Perquè es busca a ella mateixa, que crec que és el mateix pel que vull escriure jo. Crec que als que ens agrada la literatura, escrivim per trobar-nos. De fet, el viatge d'investigació que fa ella a Sintra, és un viatge interior. Ella revisa el seu matrimoni, en primer lloc, perquè està casada amb un pocavergonya pedant, i d'altra banda, va a revisar la seva vida. Què he fet, què he sacrificat, on sóc i on vaig. I després va prenent decisions.

La pròpia investigació per a la seva novel·la és una investigació sobre ella mateixa. És una recerca interior. I d'aquí la idea de torre invertida, el descens als inferns. De fet, l'estructura de la novel·la està concebuda com un descens als diferents cercles i també la idea de torre invertida és la idea de l'úter, d'allò que és femení.

De quina manera?

En la novel·la apareixen personatges femenins que són molt forts. En primer lloc Sofia, i després més endavant apareixen altres. En la trama històrica apareixen Minerva Rosenbaum i la fada Melusina, que és com el seu alter ego, que és un personatge mític, històric i femení molt fort. Es veuen contínuament assetjats per la força del masculí: mitjançant violacions, mitjançant la seducció, mitjançant l'assetjament, que és l'estratègia del masculí. M'agrada fer una lectura feminista de la meva novel·la, en el sentit de la torre invertida com a símbol de viatge interior i del femení.

Hi ha molts detalls a 'La torre invertida', com descripcions de ciutats i de la mansió de la Quinta da Regaleira. T'has documentat molt per fer creïble la novel·la?

Sí, m'agrada documentar-me molt en la novel·la històrica i de manera molt fidel per després rebutjar moltes coses. Hi ha aspectes que no serveixen per a la novel·la. Hi ha un capítol més descriptiu de la Quinta, perquè pot servir per acompanyar el lector per aquest deambular pels jardins, i serveix una mica de substrat per a la lectura, però tampoc m'agrada recrear-me massa perquè entenc que el lector es pot cansar. És molt literària, però també apareixen correus electrònics entre els amants, whatsapps, cartes del monarca portuguès, i molts tipus de discursos.

Sofía fa un doble viatge. El de Segòvia a Portugal, i el d'analitzar el seu matrimoni des de la distància. Aquest viatge físic és necessari per aïllar-se i veure amb claredat què vol?

Sí. Jo crec que tot viatger, que no turista, ho fa. Deia Cervantes que llegir i viatjar ens fa discrets, i jo crec que el millor adjectiu i que es feia servir molt en el segle XVII és ser discret, és a dir, reflexionar, estar tranquil, no ser una persona bel·ligerant, sinó ser retrospectiu i tolerar. Ser discret. I això t'ho dóna llegir i viatjar.

Sofía aprèn a ser discreta, és a dir, a ser una persona amb bon seny i amb la ment clara. Tot d'una, viatja i s'adona, o intueix, femeninament, que el seu marit li està posant unes banyes com unes catedrals. A partir d'aquí ella pren decisions. Ella es replanteja la seva vida, què faig jo amb aquest tio que em va seduir, d'alguna manera, intel·lectualment, però del qual no n'estic enamorada, o entenc que m'és infidel?

Llavors revisa la seva vida amorosa, però revisa també les opcions que remenarà a l'hora d'escriure la seva novel·la. Les grans novel·les són novel·les de viatges: El Quixot, l'Odissea, Els viatges de Gullivert ... perquè sempre que hi ha viatge d'aquests bons, no turístics, hi ha viatge interior. Viatjar ens canvia.

Com és que les infidelitats de parella fan mal tant a la vida i són tan atractives en les novel·les?

Perquè som molt morbosos. La novel·la té un punt catàrtic que, com tots hem patit això o hem tingut a algú proper que ho ha patit, ens encanta veure que li passa a un altre. Sabem que és molt dur i quan ho llegim té aquest punt catàrtic, de dir 'm'està passant a mi, però no m'està passant a mi'.

La meva novel·la és molt literària però té coses molt follatinesques. Té moltes escenes de sexe explícit i té amor. Jo crec que l'amor és un al·licient en la història, i el gran conflicte és un triangle amorós. Un enamoriscament o un desengany amorós o una infidelitat és fonamental per atrapar el lector, tot això ens agrada.

¿Les mentides enriqueixen la història en la novel·la?

Per descomptat. 'La torre invertida' és una novel·la sobre la mentida, en la qual tots menteixen: Sofia menteix al seu marit, aquest pel seu lloc menteix a Sofia, fins i tot l'amant menteix al professor Kaufman. Tots es menteixen entre si per aconseguir els seus objectius. No hi ha honestedat. Presento una visió negativa de la societat actual en què no hi ha honestedat perquè el que importa és triomfar, el poder.

En la novel·la es planteja també el poder en l'entorn acadèmic, que conec molt bé perquè és en el que jo em moc, i és que té molt de novel·la de campus. Hi ha un catedràtic que pressiona sexualment una becària i hi ha lluita de poder, que va més enllà dels diners. És un món en el qual, com en el polític, m'atreviria a dir, importa el prestigi.

No té a veure amb la meva experiència, però sí amb el que he vist. Sóc filòloga, treballo en un departament de literatura i gairebé tot som noies. Els alts càrrecs són tot homes i s'han creat situacions incòmodes per a nosaltres.

La torre invertida és una metàfora del descens als inferns. En el llibre, aquest descens als inferns, és un joc de veritats i mentides?

És aquest descens al més mesquí de la condició humana. Simbolitza la màscara que ens posem, per als altres i per a nosaltres. Ja ho deia l'oracle de Delfos, 'Coneix-te a tu mateix', això hauria de regir les nostres vides. Has de saber qui ets, i la gent viu sense saber qui és. Arriba un moment en la novel·la que parla una mica d'aquest joc de veritats i mentides, fins i tot a nosaltres mateixos, i al final és un descens als inferns. Dic un descens als inferns perquè en la novel·la es planteja el tema de la violació, tant en la trama passada com en l'actual, la submissió sexual.

La novel·la, és també la teva manera de reivindicar el feminisme?

Sí, encara que no em considero una escriptora feminista. El que sí m'ha interessat molt és evidenciar, potser per la via de la faula, experiències personals que he viscut o que han viscut persones properes a mi, com pot ser desenvolupar-se en un món masculí. Més que d'homes i dones, es tracta del paradigma masculí i femení.