Julián Sánchez Melgar, nou fiscal general de l'Estat

 

Nou fiscal general de l'Estat

El Govern central proposa al magistrat del Tribunal Suprem Julián Sánchez Melgar com a nou fiscal general de l'Estat després del mort de José Manuel Maza dissabte passat a l'Argentina a causa d'una infecció renal.

Sánchez Melgar és magistrat de la Sala Penal de l'alt tribunal i un dels impulsors de la 'doctrina Parot'. Igual que Maza, va ser un dels magistrats del Tribunal Suprem que va votar en contra de l'anomenada 'doctrina Botín' que va permetre lliurar del banc dels acusats el banquer Emilio Botín el 2007.

Nascut a Palència el 1955, és llicenciat en Dret per la Universitat de Valladolid i doctor en Dret per la Universitat de La Corunya, amb premi extraordinari. Magistrat al Tribunal Suprem des de l'any 2000, Sánchez Melgar és un dels jutges amb més experiència a la Sala Segona i gaudeix de gran prestigi en l'alt tribunal.

El Govern central, que tria aquest magistrat sis dies després de la mort de José Manuel Maza a Buenos Aires, proposa el seu nomenament al Consell de Ministres d'acord amb el que estipula l'article 29 de l'Estatut orgànic del ministeri fiscal, que estableix que el fiscal general de l'Estat serà nomenat pel Rei, a proposta del Govern estatal, escoltat prèviament el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

El magistrat del Tribunal Suprem és proposat nou fiscal general de l'Estat en un moment especialment convuls a causa principalment de les causes judicials obertes per la deriva independentista catalana a més de les diverses investigacions relacionades amb trames de corrupció.

A diferència del seu antecessor en el càrrec, el jurista es trobarà una Fiscalia Anticorrupció més pacificada després del nomenament com a cap de la mateixa d'Alejandro Luzón que va venir a substituir Manuel Moix el passat 1 de juny.

Moix va abandonar la prefectura d'aquesta Fiscalia després de 87 dies en el càrrec per l'escàndol de la seva empresa offshore a Panamà.

NOMENAT PEL CGPJ EL 1999

Julián Sánchez Melgar va ingressar a la carrera judicial el 1983 i va ascendir a magistrat el 1987. Va estar destinat a l'antiga Audiència Territorial de Barcelona i va servir després en jutjats de Santander, on va ser elegit jutge degà, com a magistrat a la sala civil i penal del Tribunal superior de Justícia de Cantàbria i com a president de l'Audiència Provincial d'Àvila fins al seu nomenament per l'alt tribunal pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) al desembre de 1999.

El magistrat que substitueix el recentment mort José Manuel Maza també ha estat vocal del Consell Rector de l'Escola Judicial i magistrat de control del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). També ha col·laborat com a docent amb diferents universitats.

Autor de nombroses publicacions científiques en revistes especialitzades i obres conjuntes, entre elles diversos llibres dedicats a l'estudi del Codi Penal, Llei d'enjudiciament criminal i Inviolabilitat i Immunitat Parlamentària. Des de 1992 està en possessió de la Creu Distingida de Primera Classe de l'Ordre de Sant Raimon de Penyafort.

DOCTRINES 'PAROT' I 'BOTÍ'

El 2006, Sánchez Melgar va ser un dels impulsors de la qual es va denominar 'doctrina Parot', que pren el nom del terrorista francès Henri Parot i el seu objectiu era evitar que els condemnats d'acord amb el Codi Penal de 1973 poguessin obtenir redempcions de pena i sortir de presó abans de complir la pena màxima de 30 anys gràcies a determinats beneficis carceraris.

Set anys després, el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg (TEDH) va tombar la 'doctrina Parot' perquè considera que vulnerava els articles 7 i 5.1 del Conveni Europeu de Drets Humans. Això va suposar l'excarceració de desenes de presos amb condemnes molt elevades, la majoria terroristes d'ETA, violadors i assassins.

A diferència de l'anterior, Sánchez Melgar va votar en contra de la 'doctrina Botín', la qual fa referència a una sentència del Suprem per la qual el ja desaparegut president del Banc Santander va evitar ser jutjat. Segons va establir la sentència de l'alt tribunal, ningú pot seure a la banqueta si només actua l'acusació popular, però ni el perjudicat directe del presumpte delicte, ni la Fiscalia exerceixen l'acusació.

La 'doctrina Botín' ha estat invocada en diversos casos molt coneguts; per exemple, la defensa de la Infanta Cristina va demanar l'aplicació després de la seva imputació en el cas Nóos, després que ni el fiscal ni l'Advocacia de l'Estat no presentessin acusació contra ella.

El PSOE critica que el Govern no li va consultar

El Govern central no va consultar prèviament amb el PSOE la seva decisió de nomenar nou fiscal general de l'Estat, ha revelat aquest divendres la número dos del partit, Adriana Lastra.

En declaracions a Cuatro, Lastra ha deixat clar que aquest nomenament que aprova el Consell de Ministres "no s'ha pactat" entre el Govern central i el PSOE, partit al qual ni tan sols l'Executiu ha "consultat" prèviament abans de procedir a anunciar a l'elegit .

Lastra ha confirmat que el partit s'ha assabentat pels mitjans de comunicació de la decisió del Govern central, però no ha retret a l'Executiu aquesta absència de comunicació. Sí que s'ha queixat en canvi del "obscurantisme" del Govern central la portaveu parlamentària del PSOE, Margarita Robles.

En declaracions a La Sexta, Robles ha advertit que hauria estat "bo" que almenys l'Executiu hagués consultat el nom del nou fiscal amb la resta de forces polítiques, perquè amb el seu comportament el Govern actua com si les institucions fossin "patrimoni seu".