La precarietat econòmica empeny els exconsellers a demanar la pensió i acatar el 155

 

L'últim Consell Executiu presidit per Carles Puigdemont

Carles Puigdemont està veient com l'inici de la campanya electoral marca la conducta dels seus companys del Govern que acaten les conseqüències de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, accepten la seva condició de "exconsellers" i demanen seves retribucions corresponents. L'últim, el seu principal rival a la eleccions, l'exvicepresident Oriol Junqueras, que ha sol·licitat el seu salari de exconseller, igual que han fet bona part dels antics membres de l'Executiu català.

Així ho han confirmat fonts d'ERC, que expliquen que en la mateixa situació es troben altres exconsellers, tant els que es troben empresonats, com el mateix Junqueras, com els que es troben a Brussel·les.

Així, se sumen a la petició del vicepresident cessat altres exconsellers a la presó, com Raül Romeva (Exteriors), Dolors Bassa (Treball) i Carles Mundó (Justícia). Des de la seva estada a Brussel·les han fet el mateix Clara Ponsatí (Educació), Lluís Puig (Cultura), Toni Comín (Salut) i Meritxell Serret (Agricultura) .En l'entorn d'ERC ho justifiquen com un suport vital mínim a les famílies dels afectats que han perdut els ingressos des que van ser cessats. Tal com estableix el marc legal vigent, els exconsellers tenen dret a percebre una quantitat fixa que es va establir en els anys vuitanta i que s'ha anat actualitzant. Actualment, l'import és de 2.095 euros bruts, que es poden percebre durant un període màxim de 18 mesos.

La qüestió és que els consellers a la presó estan en presó preventiva però no han estat condemnats per cap delicte pel que tenen tot el dret a percebre aquesta compensació. La mateixa circumstància que s'aplica als quals es troben Brussel·les.

Si això, la rellevància és política. En sol·licitar l'assignació es produeix l'acte jurídic de reconèixer-se com exconsellers, el que xoca frontalment amb el discurs que hi ha una Generalitat a l'exili. Per això, per exemple, Carles Puigdemont va rebutjar cobrar el seu salari com expresident, però ha demanat cobrar els tres mesos que li corresponen en qualitat de diputat. I per això, aquesta postura deixa aïllat el discurs d'un Puigdemont a l'exili amb un "Govern legítim".

Per la seva banda, Oriol Junqueras ha evitat l'acatament explícit de l'article 155 seguint la mateixa estratègia que la totalitat dels exconsellers d'ERC que estan en presó preventiva. Aquesta setmana poden ser cridats a declarar al Tribunal Suprem perquè aclareixin la seva postura i, en funció del que declarin, tal com va passar amb els membres de la Mesa del Parlament, encapçalats per Carme Forcadell, poden ser posats en llibertat.

Aquesta dignificació legal queda en part qüestionada per la sol·licitud de la pensió de exconseller, que també han demandat els antics càrrecs que estan intentant romandre a Brussel·les. No és il·legal. Però grinyola quan la campanya electoral es basa, com defensen tant Puigdemont com Marta Rovira (ERC), en la implementació d'una república ja declarada.

SORTIR DE LA PRESÓ I SEGUIR AL CÀRREC

Una estratègia diferenciada és la que estan seguint els exconsellers del PDeCAT que també estan a la presó d'Estremera. Tant Josep Rull (Territori i Sostenibilitat) com Jordi Turull (Presidència) o Joaquim Forn (Interior) han acatat de manera explícita l'article 155, en un intent per accelerar l'excarceració. No obstant això, ni Rull ni Turull han acceptat la seva condició de exconsellers i s'han limitat, tal com ha fet el propi Puigdemont, ha sol·licitar els seus salaris com a diputats, al qual també tenen dret.

La situació econòmica d'algunes de les famílies dels exconsellers és molt precària. A més, estan les despeses legals, especialment elevats per als retirats a Brussel·les. Aquests últims moviments s'entenen en aquesta clau, sobretot, personal i familiar. Però, per descomptat, tenen repercussió política i més amb les eleccions a la cantonada.