Els episodis de contaminació fan augmentar els atacs de cor

 

El cardiòleg de la Vall d'Hebron Jordi Bañeras

Els dies en què els nivells de contaminació atmosfèrica són més elevats augmenten els atacs de cor i la seva gravetat a l'àrea metropolitana de Barcelona, segons un estudi de la Vall d'Hebron Barcelona Campus Hospitalari i el Ciber (Cibercv) que ha assenyalat que aquests pics de pol·lució podrien ser el gallet que augmenta la probabilitat de patir un infart en persones amb risc.

Els resultats indiquen que la contaminació causa un augment d'infarts de miocardi "amb una obstrucció total de l'artèria coronària, que són els més greus", ha explicat el cardiòleg i autor principal de l'estudi, Jordi Bañeras, en un comunicat aquest dilluns.

L'investigador del Cibercv a la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha detallat que "els infarts d'aquest tipus que es produeixen els dies de més pol·lució presenten un major índex de mortalitat, sobretot en les primeres 24 hores després de l'esdeveniment, i un major índex de fibril·lació ventricular, un tipus d'arítmia letal".

Els experts han recollit dades del registre Codi de infart de miocardi (Codi IAM) --que recull els casos d'atacs de cor a Catalunya-- entre gener de 2010 i desembre de 2011, i van creuar aquesta informació amb els registres meteorològics i de contaminació atmosfèrica del Servei Moteorològic i el Servei de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat en el mateix període.

Fins a la actrualidad s'havien fet pocs estudis sobre la relació entre la contaminació atmosfèrica i el risc d'infart amb obstrucció total coronària, "amb resultats dispars i controvertits", segons Bañeras, que ha assenyalat que es demostra per primera vegada que la contaminació participa en la mortalitat a les primeres 24 hores després d'un infart d'aquest tipus i en la major incidència de fibril·lació ventricular.

PARTÍCULES MÉS NOCIVES

Les dades de la pol·lució de l'aire van incloure substàncies com les partícules en suspensió menors de 10 micres de diàmetre (PM10), les menors de 2,5 micres (PM 2,5), òxid nítric i plom, i han destacat que la substància més directament relacionada amb els infarts és la de les partícules en suspensió PM 2,5, emesa sobretot pels tubs d'escapament de motors dièsel.

El 2010 i 2011, la concentració mitjana de PM 2,5 a les zones de Barcelona amb més contaminació va ser de 20,1 micrograms per metre cúbic (mcg / m3): "El nostre estudi demostra que si es reduís en 10 mcg/m3 la concentració de PM 2,5, es podrien evitar almenys un 7,67% de les morts que es produeixen en les primeres 24 hores d'infart "amb obstrucció coronària a Barcelona, i que serien cinc morts menys a l'any.