El PDeCAT condiciona el tornar a la Conferència de Presidents o al Consell de Política Fiscal a trobades bilaterals

 

Josep Lluís Cleries, portaveu del PDeCAT al Senat

El portaveu del PDeCAT al Senat, Josep Lluís Cleries, es mostra favorable a que Catalunya torni a fòrums conjunts en què es reuneix el Govern amb les comunitats, com la Conferència de Presidents o el Consell de Política Fiscal i Financera, sempre que abans es produeixin trobades bilaterals entre el Govern i la Generalitat.

En una entrevista a Europa Press, el senador del PDeCAT remarca que l'Executiu i el Govern català sorgit de les urnes el pròxim 21 de desembre iniciïn una sèrie de reunions.

"Per a buscar una solució, evidentment es fa participant en tots els diàlegs conjunts que es pugui participar, però sobretot amb treball bilateral entre el Govern de l'Estat i la Generalitat que surti de les urnes", assenyala.

Malgrat que Cleries es mostra escèptic amb que la Conferència de Presidents vagi a resoldre la situació a Catalunya, sí que valora tornar a seure en aquest tipus de fòrums. L'expresident català, Carles Puigdemont, es va saltar la cita de 2017 i en diverses ocasions la Generalitat ha deixat de treballar en el Consell de Política Fiscal i Financera, en què les comunitats discuteixen el seu finançament amb Hisenda.

I subratlla que després de les eleccions ha d'haver diàleg entre Moncloa i la Generalitat. "Entenc que (el president) Mariano Rajoy digui 'no vull la independència', no dic que es reuneixi i digui que si, sinó que es reuneixi. Crec que parlant la gent s'entén i es poden buscar sortides" a la crisi política a Catalunya.

CATALUNYA NO RENÚNCIA A RES

No obstant això, Cleries supedita aquest retorn a les taules comunes a que hi hagi trobades bilaterals "al màxim nivell" i "trobar una sortida". "No començar per seure en totes les taules perquè això seria dir que has renunciat a tot i nosaltres no renunciem a res", reitera.

"La situació de Catalunya, amb tots els respectes per a totes les comunitats, no és la situació de les altres", recalca el senador, assegurant que cap altra autonomia es regeix per un Estatut que no han votat els ciutadans, en referència a la retallada de articles que va suposar la sentència del Tribunal Constitucional en 2010.

EL PLA D'45 PUNTS: "LA GENT SEGUEIX VIVINT"

Cleries veuria amb bons ulls que dins d'aquesta sèrie de trobades amb Moncloa s'abordés el pla de 45 punts, a part del referèndum d'independència, que Puigdemont va presentar a Rajoy fa any i mig per actualitzar la relació entre Espanya i Catalunya.

Així, denuncia la falta d'inversions per construir el corredor Mediterrani o la signatura de convenis per part d'Espanya que impedeix vols directes internacionals des de l'aeroport del Prat.

El PDeCAT s'obre a acordar millores socials per a Catalunya en els marges d'una negociació política. Segons Cleries, Catalunya es troba en una període de "transició", en el context independentista, però "la gent segueix vivint", per això reclama una millora de les pensions "a tot Espanya", que els salaris pugin i que mesures socials com la llei Dependència sigui "real" i arribi a qui ho necessita.

"Mentre es construeix el que es va pactant (amb el Govern), volem que la gent visqui en un Estat de Benestar raonable", apunta Cleries.

Lamenta que aquesta agenda hagi quedat abandonada ja que, segons ell, hauria canviat la perspectiva de l'independentisme. "Si la població catalana hagués vist que del conjunt de demandes es responia a alguna i es buscaven solucions, que hi havia una resposta més amable de l'Estat, però això no ha succeït", critica el senador.

Segons la seva opinió, el Govern de Rajoy "ho tenia fàcil", havia de seguir aquest full de ruta per millorar la relació entre Catalunya i Espanya. "Si arriba i diu 'miri dels 46 punts li he resolt la meitat i de la resta seguim parlant i de la independència ja ho veurem, aquest punt no ho veig clar'", valora Cleries, "però tot va quedar paralitzat".