El Grup Godó allunya als seus mitjans de l'independentisme per no aïllar-se empresarialment
La família Godó no vol aïllar-se del poder empresarial català i aposta per salvaguardar de continguts secessionistes a la seva emissora insígnia, RAC1, el director de la qual es postula com a número 8 en la candidatura de Puigdemont per Barcelona, JuntsxCat.
Javier Godó i el seu fill Carlos
La família Godó no vol aïllar-se del poder empresarial català i aposta per salvaguardar de continguts secessionistes a la seva emissora insígnia, RAC1, el director de la qual es postula com a número 8 en la candidatura de Puigdemont per Barcelona, JuntsxCat.
El relleu al capdavant de RAC1, l'emissora líder a Catalunya, ha evidenciat aquest moviment del grup mediàtic. Així, s'ha designat com a nou director a Ramon Rovira, exdirector de Comunicació de Banc Sabadell, excap d'Informatius de TV3 i persona de gran influència en el periodisme català. Els Godó no volen que aquest potent altaveu serveixi a partir d'ara per difondre missatges separatistes. El medi pot dissentir sobre les polítiques de Mariano Rajoy i combregar amb el catalanisme, però no ha de fer proselitisme de l'independentisme tal com succeïa amb l'anterior director, Eduard Pujol, que ha estat nomenat cap de campanya de Junts per Catalunya, la llista que encapçala l'expresident.
Segons informa el diari digital 'Vozpópuli', els Godó han patit en els seus mitjans un fenomen que podria equiparar-se al 'entrisme' trotskista. La ideologia dels partits secessionistes -especialment, d'ERC- ha conquerit a poc a poc alguns dels llocs més privilegiats seves redaccions i això ha provocat un gir ideològic que no s'ha notat en les seves editorials, però sí a la resta del producte. La situació es va fer evident a partir del 2012, quan La Vanguardia va iniciar un idil·li amb l'independentisme que va ser impulsat pel seu antic director José Antich, alimentat per la seva redacció i consentit pel seu amo. Aquest últim, de la mateixa manera que una gran part de l'alta burgesia catalana, va fer els ulls grossos davant de la Generalitat, que pagava i molt bé.
"Resulta complicat pensar que pesos pesants de RAC1 com Jordi Basté -que va rebutjar la DUI, però que ha estat tradicionalment més a prop de Junts pel Sí que dels constitucionalistas- van a assumir el gir editorial sense dir ni piu. També caldrà veure si aquest canvi afecta a la dada d'audiència. I més si es té en compte que en el micròfon de davant, el de Catalunya Ràdio, es troba Mònica Terribas, independentista confessa ", estudia la crònica de 'Vozpópuli'.
Però després de la fuga d'empreses de Catalunya, i principalment d'Isidre Fainé, "resulta difícil pensar que alguna de les principals empreses periodístiques de Catalunya es vagi a posicionar a la trinxera contrària a la Fundació Bancària La Caixa, en l'entorn es troben la caixa d'estalvis i grans companyies com Gas Natural, Abertis i Cellnex Telecom. Hi va haver un temps en què la premsa podia comparèixer amb certes garanties en aquest tipus de batalles contra el poder empresarial. Però després de patir els efectes de la crisi econòmica i de la revolució digital, sembla impossible que gairebé qualsevol capçalera tingui la més mínima opció de sortir indemne en un conflicte d'aquest tipus ".
També Vozpópuli es fa ressò que "fa unes setmanes, un grup de artistócratas va elevar una petició a la Diputació de la Grandesa d'Espanya per sol·licitar que el comte sigui desposseït del privilegi -gran d'Espanya- que li va concedir Joan Carles I. Li culpaven d'haver traït al seu país. Compromesa situació la d'aquest noble, a qui a Barcelona l'acusen de servir Déu i, a Madrid, al diable. Potser perquè els seus mitjans han fet des de l'inici del procés separatista de 'la puta i de la Ramoneta' ".
La crònica conclou asseverant que: "la burgesia catalana ha guardat durant el procés sobiranista un silenci que molts van interpretar com a còmplice. A l'octubre, Fainé es va moure cap a Madrid i diverses de les grans empreses d'aquesta regió van secundar el seu moviment. Entre ells, es troba Godó, qui ja va fer l'ullet a Zarzuela el 2015 quan, després de ser 'esbroncat' pel Rei emèrit, va acomiadar a José Antich i va posar a dirigir La Vanguardia a Màrius Carol, periodista expert en la Casa Reial. La noble família ha decidit fer canvis de més abast i allunyar definitivament el seu grup mediàtic de l'òrbita independentista. Caldrà veure si l'estratègia funciona ".
Escriu el teu comentari