Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart seguiran a la presó i el jutge fixa fiances de 100.000 euros per a la resta

 

El jutge manté a la presó Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha acordat aquest dilluns mantenir la presó preventiva de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i dels líders de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart , en entendre que persisteix en ells el risc de reiteració delictiva.

Per a la resta d'investigats implicats en el procés sobiranista que va derivar en la declaració unilateral d'independència (DUI) el passat 27 d'octubre, el jutge ha acordat una fiança de 100.000 euros per a cada un d'ells.

El magistrat ha citat les parts a les 9.00 hores d'aquest dilluns per comunicar-los la decisió que ha pres després que divendres passat els prengués declaració per estudiar la situació personal de cada un d'ells.

D'aquesta manera, el jutge Llarena no ha acceptat la petició de la Fiscalia i l'acusació popular exercida per Vox de mantenir-los en presó.

FIANCES

Els exconsellers pels quals s'ha acordat fiança són Raül Romeva, Carles Mundó, Dolors Bassa, Meritxel Borràs, Josep Rull i Jordi Turull, els qui hauran de realitzar compareixences setmanals en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) o en el jutjat o tribunal de la seva conveniència, tindran la prohibició d'abandonar el país i se'ls retirarà el passaport.

El magistrat els adverteix que l'incompliment de qualsevol de les obligacions imposades comportaria el seu immediat ingrés a la presó.

En relació amb el risc de fugida, Llarena ho descarta perquè compten amb un profund arrelament personal, laboral i social, així com disposició per atendre les crides judicials que se'ls han cursat fins ara.

No obstant això, considera que la situació dels exconsellers i dels líders d'ANC i Òmnium és similar a la qual va apreciar en el cas dels membres de la Mesa del Parlament, en tant que la seva aportació al delicte se situaria en principi en un plànol de principalidad equivalent al que oferia el comportament de la presidenta Carme Forcadell.

"LESIVITAT" DE LES SEVES APORTACIONS, "EXPLOSIÓ VIOLENTA"

No obstant això, respecte a la reiteració delictiva, el magistrat distingeix entre l'actuació dels membres de la Mesa del Parlament, l'aportació del qual es va limitar a desatendre quantes decisions judicials s'havien dictat, i l'actuació dels deu querellats, en els quals el jutge aprecia un judici raonable de risc de reiteració delictiva, per la "lesivitat" que pot acompanyar a la reiteració de les seves aportacions.

El jutge individualitza les actuacions dels querellats i, en el cas de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart, entén que "les seves aportacions estan directament vinculades a una explosió violenta que, de reiterar-se, no deixa marge de correcció o de satisfacció als qui es vegin aconseguits per ella".

En aquest sentit, recorda diverses actuacions violentes com el "setge" per desenes de milers de persones a una comissió judicial que registrava la Conselleria d'Economia a Barcelona.

"El risc de reiteració de les seves conductes -afegeix el magistrat- imposa a aquest instructor un major grau de rigor i cautela, a l'hora de conjugar el dret a la llibertat dels investigats i el dret de la comunitat de poder desenvolupar la seva activitat quotidiana en un context despullat de qualsevol risc previsible de suportar comportaments que lesionin de manera irreparable, no només la seva convivència social o familiar, així com el lliure desenvolupament econòmic i laboral, sinó la pròpia integritat física", exposa l'acte.

En aquests quatre investigats, conclou Llarena, el risc de reiteració delictiva "reflecteix la probabilitat que puguin reproduir-se actes amb greus, immediates i irreparables conseqüències per a la comunitat".

EL JUTGE VOL CONSTATAR SI EL CANVI DE VOLUNTAT ÉS "VERITABLE I REAL"

El perill, segons el jutge, no desapareix amb la formal afirmació que abandonen la seva estratègia d'actuació i amb la determinació judicial d'avaluar la seva situació personal si les seves afirmacions resulten veraces, "sinó que exigeix constatar que la possibilitat de nous atacs hi hagi efectivament desaparegut, o que gradualment es vagi confirmant que el canvi de voluntat és veritable i real".

La jutge instructora de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va decretar el seu ingrés a la presó després d'interrogar-los quan portava la causa relativa a la declaració unilateral d'independència (DUI) de Catalunya, el passat 27 d'octubre.

Els exconsellers es troben a la presó provisional des del passat 2 de novembre, dia en què van declarar davant la jutge Lamela com a investigats pels presumptes delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics.

Els representants de les associacions catalanes estan empresonats des del 16 d'octubre, quan, també, van comparèixer davant la mateixa magistrada, però pel delicte de sedició, en relació als esdeveniments que van tenir lloc el 20 i 21 de setembre davant de la Conselleria d'Economia de la Generalitat a Barcelona.

Una vegada que el magistrat va decidir acumular totes les causes obertes pel procés sobiranista -deixant només les actuacions de qui va ser més gran dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana, investigats pels mateixos fets que Sànchez i Cuixart- els querellats van sol·licitar declarar per convèncer el magistrat del Suprem perquè modifiqués aquestes mesures cautelars i els deixés en llibertat.