Arrenca la campanya del 21D: els constitucionalistes volen enterrar el 'procés'

Serà la més atípica des de la restauració de la democràcia: les eleccions les va convocar el Govern central en aplicació del 155, diversos candidats sobiranistes estan a la presó o a Brussel·les, i es votarà en dia laborable.

|
Urna 3

 

urna

Es votarà el dijous 21 de desembre.


Els partits catalans han donat el tret de sortida a la campanya de les eleccions del 21D, que mesuraran la reacció dels catalans a l'article 155 de la Constitució, i la força de l'independentisme després de la declaració unilateral d'independència, davant dels constitucionalistes, que volen acabar amb el procés.


Serà la campanya electoral més atípica des de la restauració de la democràcia: les eleccions les va convocar el Govern central en aplicació del 155, diversos candidats independentistes estan a la presó o a Brussel·les, i es votarà en dia laborable, un dijous, i no en diumenge com és tradicional.


BLOC INDEPENDENTISTA


ERC surt com a principal favorita segons les enquestes i, amb Oriol Junqueras al capdavant, té el repte de tornar a il·lusionar a l'independentisme amb la seva proposta, un cop constatat que la via unilateral no va permetre materialitzar la independència i va desembocar en la suspensió de 40 anys de autogovern.


El PDeCAT no participa com a tal en aquests comicis i ha cedit els seus drets electorals i alguns membres a la llista JuntsxCat, una candidatura amb nombrosos independents liderada pel president de la Generalitat cessat, Carles Puigdemont, que ha demanat derrotar "el tripartit del 155" , en al·lusió a PSC, PP i Cs.


JuntsxCat i ERC surten amb una mateixa missió i projecte però els separa una cosa fonamental: els primers volen que Puigdemont sigui restituït com a president si guanya qualsevol força sobiranista; els segons asseguren que tornaran la legitimitat al president cessat, però no aclareixen com ho faran.


La CUP part amb una candidatura liderada per Carles Riera i de nou molt renovada, ja que la majoria dels seus diputats no repeteixen a causa de les normes internes de la formació, i serà l'única candidatura sobiranista que apostarà per reprendre "la via unilateral" sense matisos cap a la independència, ja que consideren que és l'única manera d'aconseguir-la.


bloc constitucionalista


En el bloc dels partits no independentistes, la candidata Agnès Acostades té el repte de situar a Ciutadans (C 's) de nou com la força constitucionalista més votada, per convèncer després a PSC i PP de rebre els seus vots per investirla presidenta i acabar amb el procés independentista.


El PSC es presenta amb la mateixa ambició: després d'anys de caigudes electorals, és la primera vegada en temps que les enquestes els auguren un creixement, que confien que valgui perquè Miquel Iceta pugui presidir la Generalitat i aplicar la seva agenda: millorar el finançament i impulsar la reforma constitucional.


El PP buscarà, per segona vegada amb Xavier García Albiol al capdavant, millorar la seva posició al Parlament, on actualment és la penúltima força política amb 11 escons, per convertir-se així en decisiu en impulsar un Govern constitucionalista, i són molts els líders estatals que es s'han bolcat en la precampanya.


FORA DELS BLOCS


Els 'comuns', amb Xavier Domènech de candidat, volen rendibilitzar el fet de ser l'únic partit que no forma part de cap dels dos blocs: repudien tant el 155 com la independència unilateral, i per aconseguir-ho comptaran amb la col·laboració de l'alcaldessa Ada Colau, que en les eleccions de 2015 no va participar en cap míting de SíQueEsPot.


La campanya catalana tornarà a centrar l'atenció de la resta de l'Estat i s'espera la presència de nombrosos líders, com el president del Govern, Mariano Rajoy; el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez; el de Podem, Pablo Iglesias, i el de Cs, Albert Rivera, entre d'altres.


SENSE MAJORIA ABSOLUTA


Tots els sondejos auguren que cap partit obtindrà els 68 diputats que donen la majoria absoluta, de manera que, després del 21 de desembre, probablement es negociarà a múltiples bandes per aconseguir formar un Executiu amb una majoria relativament estable que els doni suport al Parlament.


La llei catalana de la Presidència de la Generalitat fixa terminis que donen uns tres mesos per investir un president, de manera que els partits tindran aproximadament fins a l'abril per trobar un candidat que aconsegueixi els suports; si no ho aconsegueixen, s'haurien de repetir els comicis, cosa que ja va estar a punt de passar a les últimes eleccions catalanes, de 2015.


En aquells comicis, Junts pel Sí va aconseguir un total de 62 escons, Cs 25, el PSC 16, Catalunya Sí que és Pot 11, el PP altres 11 i la CUP 10 diputats.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA