Alts càrrecs de la Generalitat van mentir a l'assegurar que en una República catalana pujarien les pensions

 

Els responsables de la Generalitat han mentit a tothom.

La Generalitat de Catalunya comptava amb informes interns en els quals es reconeixia que el dèficit dels fons de la Seguretat Social havia anat creixent en els darrers anys i malgrat això, els alts c argos de la Generalitat, no només prometien que anaven a garantir les pensions, sinó que a més asseguraven que les anaven a pujar després de la DUI.

Aquestes dades i l'estudi dels fons de la Seguretat Social a Catalunya apareixen reflectits en un informe de la Direcció General d'Anàlisi Econòmica, dependent de la vicepresidència del Govern català, i té data de 17 de juny de 2017. S'hi analitza la territorialització dels fons des de 2013 fins al 2016.

Aquests documents també reflectien que Catalunya és l'autonomia que té el pes més important en les pensions per jubilació i viduïtat, les prestacions més altes, "fet que es correspon amb un major volum de drets contrets per les cotitzacions realitzades prèviament", segons assenyalaven.

El document, a què ha tingut accés Europa Press, està incorporat al procediment que instrueix el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, en el qual s'investiga la creació d'estructures d'Estat per part del Govern de Carles Puigdemont i els preparatius del referèndum il·legal d'independència del passat 1 d'octubre.

Aquest informe va ser confiscat durant els registres que va dur a terme la Guàrdia Civil el passat dia 20 de setembre, en el marc de l' 'operació Anubis', en què van resultar detingudes 17 persones, entre elles, el secretari d'Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó.

Les dades del document tenen com a referència la informació anual que publica la Intervenció General de l'Administració de l'Estat per al conjunt dels fons de la Seguretat Social, però també han agregat, per analitzar la cobertura entre cotitzacions socials (i transferències de l'Estat) i prestacions dels diferents fons, les liquidacions pressupostàries del Sistema de la Seguretat Social, del Servei Estatal Públic d'Ocupació (SEPE) i del Fogasa.

En l'esmentat document també s'admetia que només Madrid i Balears presentaven saldos positius en el conjunt dels fons --incloent SEPE i Fogasa tant contributives com no contributivas--, amb 430 i 3.545.000 respectivament en 2016.

Tot i admetre internament que el dèficit dels fons de la Seguretat Social era creixent, els alts càrrecs de la Generalitat no només prometien que anaven a garantir les pensions, sinó que a més asseguraven que les anaven a pujar des del minut un de la independència . Així ho assegurava al març el secretari de Treball, Afers Socials i Família, Josep Ginesta.

El mateix deia la consellera de Treball, Dolors Bassa, al setembre. Segons l'opinió d'aquesta, una seguretat social catalana seria "més potent i més sostenible que l'actual" i precisava que els comptes autonòmics arribarien a un equilibri a la primavera de 2018, per la qual cosa proposava revaloritzar les pensions per sobre del 0,25 per cent que és la revaloració actual.

També garantia el cobrament de pensions al febrer d'aquest any el llavors vicepresident del Govern català, Oriol Junqueras, que deia que el sistema seria molt més sostenible en una economia com la catalana, de la qual assegurava que "creix, genera ocupació i pot controlar els nivells de deute en termes de PIB ". No obstant això, en aquell moment no es coneixia la sortida massiva d'empreses de Catalunya que va tenir lloc arran del referèndum d'independència.