L'agenda del 'procés' revela que CDR i ERC tenien molt avançat el pla d'independència abans del 27

 

També a l'Anna Gabriel.

Una agenda intervinguda per la Guàrdia Civil en el registre que es va dur a terme el 20 de setembre al domicili de Josep Maria Jové, exsecretario general del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda, revela el rol que van exercir Artur Mas, Marta Rovira, Anna Gabriel o el jurista Carles Viver, entre uns altres, en el comitè estratègic del 'procés' per aconseguir la independència de Catalunya.

L'informe, datat el 28 de novembre, es va remetre al Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona i en el mateix es fa referència al "indici 8", en allusió a la "agenda gran de color negre amb la inscripció Moleskine".

Les conclusions d'aquestes anotacions datades entre el 12 de febrer de 2015 i l'11 de novembre de 2016 esmenten "el full de ruta i el procés cap a la independència per aconseguir la República catalana"; "el referèndum d'independència"; "estructures d'Estat"; "lleis de desconnexió" i "estratègia de desobediència".

FULL DE RUTA

"Es tracta d'una agenda que arrenca el 12.02.2015 amb anotacions sobre estratègies polítiques d'ERC, pactes amb CiU i CUP, recull el que es denomina idees de força, full de ruta i programa", assenyala la Guàrdia Civil.

El 20 de setembre també va trobar el document Enfocats pel qual el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha demanat que s'ampliï la recerca que afecta al comitè de direcció del 'procés'.

A més del president Carles Puigdemont, el seu vicepresident Oriol Junqueras i altres alts càrrecs i dirigents polítics, en el comitè intervenen representants de les entitats sobiranistes ANC, Òmnium i AMI.

CONTROL DELS MOSSOS

L'agenda resumeix debats interns sobre el control o no dels Mossos i la necessitat de crear estructures d'Estat com un Banc Central o una Hisenda i Seguretat Social pròpies. 

En quatre fases, dues d'elles fora de la Constitució, el Govern pretenia desenvolupar les seves Duanes, el Cadastre, l'Ens Gestor Integral de Tributs, el règim fiscal general i la regulació específica dels tributs.

En anotacions de març de 2016 es reflecteix que l'empresa T-Systems "seria responsable de desenvolupar part del sistema a partir, sembla inferir-se, de la Hisenda Andorrana i a través d'una joint venture amb Everis".

"Era necessari -segons l'informe- treballar amb una plataforma SAP i donar cobertura legislativa. L'objectiu era disposar d'una base de dades final a partir de 162 fonts d'informació: activitat, censos, béns immobles, vehicles, entitats financeres".

NOU ESTAT D'EUROPA

En les seves conclusions, la Guàrdia Civil assenyala que ja al març de 2015 es parla obertament de república catalana, d'independència i de repercussió internacional. 

En ser Jové 'home de confiança' del capdavanter d'ERC, se subratlla en la seva agenda la visió d'aquesta formació sobre diferents aspectes com la negociació després de les eleccions del 27 de setembre de 2015 que va acabar amb Carles Puigdemont investit com a president després de la renúncia d'Artur Mas.

"És ERC qui vol crear un nou Estat en el si d'Europa, alguna cosa que considera que és trencar amb el poder establert", indica l'institut armat. Per a això, el 6 de juliol de 2015 van establir un full de ruta amb quatre fases: "preparació de l'Estat, reconeixement de l'Estat a nivell internacional, estructures d'Estat i mesures sectorials".

El procés tindria una durada de 18 mesos i en el mateix juga un paper rellevant Carles Viver, jurista que va ser vicepresident del Tribunal Constitucional.

En 2015 ERC considerava "fonamental controlar àrees clau vinculades al denominat 'procés' àdhuc a costa de cedir la presidència a CDC", i ja es deixa constància de la "inquietud davant inhabilitacions o multes".

En aquells dies també es considera rellevant crear "una gran plataforma de debat ciutadà, utilitzant per a això a Òmnium Cultural i a l'Assemblea Nacional Catalana, a més de tancar l'estratègia amb la CUP i tendir ponts perquè CSQP (Catalunya Sí que és Pot) i BCNComú (Barcelona en Comú) participin en el procés constituent".

POR DEL RIDÍCUL

Les anotacions de Jové sobre les negociacions del Govern continuen al febrer de 2016, quan es considerava que un referèndum no pactat i unilateral "no tenia sentit", encara que es pensava internament que l'única manera que internacionalment es pressionés a l'Estat era "anar fins al final".

"Van anotar expressament que això", diu la Guàrdia Civil sobre un referèndum sense pacte previ, "podria suposar fer el ridícul".

El 30 de juny de 2016 s'anota que Joan Vidal, gerent d'Òmnium i llavors secretari del Govern, és l'encarregat de "elements relacionats amb el referèndum tals com el cens de votants, el registre de funcionaris voluntaris o la possibilitat d'utilitzar doble urna".

El debat va generar divisió d'opinions, entre la qual destaca la del director de comunicació del Govern, Clotet Planas, favorable a la declaració unilateral d'independència (DUI) "amb efectes retardats oferint sis mesos de negociació".

LA DESOBEDIÈNCIA

Al juny de 2016 és quan assumeixen que hauran de recórrer a la via unilateral davant l'absència de negociació del Govern de Mariano Rajoy. 

L'estratègia s'havia de "revestir de legalitat i determinar què paper jugarien altres actors com la Intervenció General, l'Administració Local o els Mossos d'Esquadra".

La lleialtat dels Mossos és motiu de nombroses anotacions. Va ser Artur Mas el que el 8 de novembre de 2016 va assegurar que la policia catalana "faria sempre el que els diguessin els jutges", sense que des del Departament d'Interior s'ordenés el contrari. 

La seva proposta era "pactar les reaccions amb la finalitat de coordinar la resposta i ser eficaces en la gestió de la protesta".

El 31 de març de 2016 s'estudia amb la CUP l'estratègia de desobediència per "avançar cap a la ruptura social i nacional", que consideren "l'eina imprescindible per construir la República fins i tot negociant uns pressuposats fruit de l'austeritat". 

Artur Mas planteja dubtes sobre el paper del Parlament, què farien les empreses o si es podria assegurar el tràfic financer. L'expresident advoca per "calibrar bé les conseqüències de les reaccions de l'Estat".

NO UNILATERAL

El 31 d'agost de 2016 RR, a qui s'identifica com Raül Romeva, insisteix a incloure als comuns en la negociació d'un referèndum no unilateral. Les anotacions de Jové proven que la divisió va augmentant: Jordi Turull (JT) mostra la seva preocupació per la "desestabilització del Parlament" si els lletrats cessen i generen inseguretat. Marta Rovira (MR) "va voler calmar la situació dient que això se solucionava tenint clar on anaven".

L'institut armat subratlla que "en la pràctica el calendari" que reflecteix Jové "es va respectar gairebé íntegrament", amb la implicació d'empreses públiques registrades per la policia judicial com el CTTI o el Idecast.

És el propi Jové qui deixa constància que "les decisions serien collegiades i que abans de la convocatòria estaria tot licitat i adjudicat a través de contractes marco amb un calendari fixat sense oblidar la sollicitud dels informes legals respecte al cens, aspectes penals i a implicacions de possibles requeriments del Tribunal Constitucional".

"S'ha evidenciat", diu la Guàrdia Civil, "que aquesta premissa d'adjudicació a través de contractes marco s'ha complert almenys en el desenvolupament de la web del voluntariat, de l'enviament de correu postal a través de Unipost i de la inserció de publicitat del registre de catalans en l'exterior i de difusió del referèndum a través d'un anunci de vies de tren, ambdues a través de Focus Media".