Anna Gabriel va pactar amb el Govern que els Mossos avisessin si es produïen detencions

La Guàrdia Civil denuncia que la policia autonòmica va continuar protegint a alts càrrecs del Govern després del 155.

|
AnnaGabriel 3 2

 

AnnaGabriel 3

Consta en l'agenda de Jové.


La fins ara portaveu de la CUP al Parlament català, Anna Gabriel, va demanar que algun membre dels Mossos d'Esquadra els avisessin en cas que s'anessin a produir detencions per l'organització del 'Procés' perquè estiguessin informats i es poguessin coordinar i fins i tot van estudiar la possibilitat de pactar un protocol sobre això.


El seu nom apareix sota les sigles d'AG en les anotacions que va efectuar l'exsecretari general del Departament de Vicepresidència català Josep Maria Jové a una agenda que obra en el sumari de la causa.


A la llibreta Moleskine confiscada per la Guàrdia Civil durant el registre efectuat al seu domicili, es refereixen a l'exdiputada antisistema amb les sigles AG.


Expliquen que la seva intenció era de no renunciar a l'estratègia de la desobediència i que mai demanarien als seus votants que ho fessin.


Les anotacions revelen que ella mateixa va demanar que se'ls avisés si es procedia a detencions i que algun comandament -en referència als Mossos - avisés qualsevol càrrec polític perquè estiguessin informats i es poguessin coordinar.


D'acord amb l'informe elaborat per la Guàrdia Civil, les anotacions efectuades per Jové entre febrer de 2015 i novembre de 2016 revelen l'estratègia que va posar en marxa el Govern de Carles Puigdemont per posar en marxa el full de ruta independentista així com el paper que va jugar la CUP a la mateixa.


En una reunió amb data de març de 2016 entre membres de la coalició Junts Pel Sí i la CUP, els membres del govern cessat van reconèixer que la formació antisistema només aprovaria els pressupostos per a l'exercici d'aquest mateix any a canvi de mesures concretes relacionades amb el procés sobiranista.


ESTRATÈGIA


Per això van considerar necessari trobar "una estratègia" perquè aquests es sumessin a la iniciativa propulsada pel govern de Puigdemont encara que van reconèixer que no els podien explicar algunes dades perquè "no són un departament més", de manera que era necessària la "discreció" .


Altres anotacions feien referència a la necessitat de trobar amb la CUP "un camí on tothom se senti còmode" i plantejaven la necessitat de posar en marxa 'micro ruptures' per avançar en el procés constituent.


En els seus escrits, Jové va reconèixer que si potenciaven una estratègia "externa" amb la CUP la "càrrega política" seria "molt potent" encara que aquesta relació podria acabar sense consens i arribar a un punt mort.


SERVEIS DE PROTECCIÓ


La Guàrdia Civil ha denunciat al jutge instructor de Barcelona que investiga els preparatius del referèndum il·legal del passat 1 d'octubre que els Mossos d'Esquadra presten "serveis de protecció" als alts càrrecs de la Generalitat que van ser detinguts durant els registres de les conselleries catalanes el passat 20 i 21 de setembre a Barcelona.


L'ofici de la Guàrdia Civil remès al jutge està datat el 8 de novembre, el que implica que aquesta protecció als detinguts al setembre ha continuat després de l'aplicació de l'article 155 pel Govern.


L'informe ha estat remès al Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona.


En el document l'Institut Armat subratlla que després dels registres l'activitat telefònica dels investigats "va descendir notablement".


La Guàrdia Civil apunta que això es deu al fet que els investigats han comptat amb la "col·laboració de membres de la policia autonòmica catalana".


Una "col·laboració" que ha consistit en informar-los de les "tècniques policials utilitzades en les investigacions" com les escoltes telefòniques, la instal·lació de micròfons, entre d'altres, segons relata l'informe.


També subratlla que en la "actualitat" estan proporcionant als investigats "serveis de protecció amb escortes" amb la finalitat de "detectar i dificultar que puguin seguir sent investigats per altres agents de l'autoritat".


Així mateix, la Guàrdia Civil assenyala que Josep Maria Jové, exconseller d'Economia i Hisenda del Generalitat de Catalunya, tenia un paper "molt destacat com un dels principals coordinadors de totes les sinergies" per aconseguir la celebració de la consulta il·legal.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA