L'agenda de Jové revela que Puigdemont volia una Hisenda com la d'Andorra

 

A partir de 162 fonts d'informació.

El Govern de Carles Puigdemont estava treballant en la creació d'una Hisenda pròpia com ja s'havia revelat en el procediment que investiga el jutjat número 13 de Barcelona, però l'agenda intervinguda a Josep Maria Jové revela que la volien fer a partir de la Hisenda de Andorra.

I per crear la base de dades dels contribuents volien utilitzar 162 fonts d'informació.

Segons l'informe realitzat per la Guàrdia Civil a partir de l'anomenada 'agenda del proces', l'Executiu català contemplava dues fases per desenvolupar la Hisenda pròpia: la via autonòmica i la fase d'Estat.

Per a això, havien preparat un desenvolupament normatiu amb quatre lleis, les dues primeres, per la via autonòmica. Mentre que les dues segones, ja fora de la Constitució.

Les primeres eren sobre el Codi Tributari que estaria compost de cinc llibres: Lògica del Codi Tributari, Consell Fiscal, ATC (Agència Tributària Catalana), Junta de Tributs i Oficina del Contribuent per gestionar les "queixes". Sobre aquesta última assegura Jové que només tenen "una persona".

Però amb les dues últimes lleis volien desenvolupar el sistema de Duanes, el Cadastre, l'Ens Gestor Integral de Tributs i el règim fiscal general juntament amb la regulació específica dels tributs que, actualment, són d'exclusiva competència de l'Estat.

MINISTERI ALEMANY DE FINANCES

Per al desenvolupament informàtic d'aquest projecte havien contractat a l'empresa T-Systems, una filial de la multinacional alemanya Deutsche Telekom, una empresa que està participada pel Govern d'Alemanya, que compta amb representació en el Consell d'Administració.

"Treballem a través de l'ambaixada perquè el 50 per cent del capital és del govern alemany", escrivia Jové el 22 de març de 2016 a referència dóna T-Systems.

En aquest mateix apunt, la mà dreta d'Oriol Junqueras explica que estan treballant la "Hisenda andorrana", donant a entendre que volien inspirar-se en aquest model i realitzar la Hisenda catalana a partir de la d'Andorra ia través d'una aliança d'empreses amb la consultora Everis.

Exposa a més que era necessari treballar amb la plataforma SAP, és a dir, d'un conjunt de programes que permeten a executar i optimitzar diferents aspectes com els sistemes de vendes, finances, operacions bancàries, compres, fabricació, inventaris i relacions amb els clients.

Però un dels principals problemes amb què es trobaven per crear la Hisenda catalana era comptar amb una base de dades on estigués bolcada tota la informació fiscal dels contribuents.

En aquesta agenda s'apunta la creació de la "base de dades final" comptant amb la informació de 162 fonts, entre les quals es trobarien les relatives a l'activitat, els censos de béns immobles, vehicles i entitats financeres.

La preocupació per la creació de la base de dades dels contribuents és constant en altres documents aportats al jutjat.

De fet, descartaven la possibilitat que pogués haver-hi una negociació amb el Govern central en la que aquest els cedís la informació fiscal dels contribuents per recaptar els impostos i van arribar a plantejar-se la possibilitat de fer una campanya perquè els ciutadans cedissin voluntàriament les seves dades fiscals a la Hisenda catalana.

GARANTIR LES PENSIONS

Segons les anotacions de José María Jové, van contemplar fer una Seguretat Social pròpia i per això proposaven en primer lloc disposar d'un ens i definir després el com, el qui i el què.

Per a això van fixar una ponència conjunta amb l'objectiu de garantir la protecció social integral catalana, que giraria al voltant de la llei social de la desconnexió, segons l'informe que aporta la Guàrdia Civil.

Però admetien que no podien fer "grans canvis" respecte al sistema espanyol i van deixar constància de la seva preocupació per "com garantir els drets de les futures pensions".