Podemos no aconsegueix mobilitzar els seus afiliats per renovar les direccions autonòmiques

 

Pablo Iglesias i Julio Rodríguez al Congrés

La baixa participació ha estat de nou la línia general en els últims processos interns que ha celebrat Podem, en aquesta ocasió, per renovar les adreces autonòmiques al País Basc i Astúries, i la cúpula municipal de Madrid, en què ha participat el 13 , 46%, el 19,03% i el 16% dels respectius censos. En comparació amb les primàries anteriors, el nivell de votants ha baixat 8 punts en el cas basc, 23 punts a Astúries, i 7,9 a la capital espanyola.

D'aquesta manera, el procés que ha registrat una participació més baixa respecte al seu nombre total d'afiliats ha estat el del País Basc, on s'ha fet amb la Secretaria General Lander Martínez, qui ja va ser secretari d'organització de la seva predecessora, la ' errejonista 'i diputada per Guipúscoa Nagua Alba.

Dels 18.120 que figuren com inscrits, han votat 2.439, el que suposa un 13,46%, mentre que al març de 2016, quan l'Alba va ser escollida, la participació va ser del 21,55%, ia febrer de 2015, a la primera assemblea autonòmica de Podem País Basc, que va guanyar Roberto Uriarte, del 24,8%, segons les dades recollides per Europa Press.

VALIDACIÓ AMB EL DNI

Esta participación especialmente baja ha coincidido con la puesta en marcha en el País Vasco del nuevo sistema de validación de inscritos a través de la presentación del DNI, que la dirección estatal comenzó a implementar tras el verano con un doble objetivo: mejorar la seguridad de sus votaciones para evitar posibles fraudes, y regular el número real de simpatizantes con los que cuentan.

La formació dirigida per Pablo Iglesias té un atípic sistema d'afiliació molt obert, no vinculat al pagament d'una quota, i associat a un número de telèfon mòbil. Això ha portat al fet que el nombre d'inscrits rondi i als 500.000, mentre que la participació en els diferents processos interns no ha superat els 155.000 --la xifra rècord que es va registrar a l'Assemblea de Vistalegre II de febrer--.

Tot i que la Secretaria d'Organització que dirigeix Pau Echenique ha donat als territoris uns mesos de transició per dur a terme aquesta validació --i el consegüent filtre de les seves censos--, les delegacions que volguessin podien optar per establir-ja com a requisit obligatori per al vot.

Així ho ha fet al País Basc, seguint l'exemple d'Aragó i les Balears, on en les primàries que van celebrar després de l'estiu ja es va limitar la participació als inscrits que trameten el seu DNI per validar la seva inscripció. En tots dos casos, la participació també va ser cridanerament baixa: 10,79% en el cas aragonès i el 12,8% a les illes.

Per pal·liar aquestes baixes xifres, generades en part per inflat cens amb què compten, Podem començar a tenir en compte des de fa uns dos anys la figura del "inscrit actiu" per comptabilitzar als simpatitzants que participen regularment en les decisions del partit mitjançant la seva vot. Segons els càlculs fets a Vistalegre II, dels 456.725 inscrits cridats a participar en aquell procés, una mica més de la meitat, 283.175, eren considerats "actius".

En el cas del País Basc, la xifra de participació puja del 13,46% al 23,35% si es tenen només en compte els "inscrits actius" que han participat en processos interns al llarg de l'últim any -10.398 del total de 18.120--.

DEL 42% AL 19% A ASTÚRIES

Per la seva banda, el procés asturià, en què el ja secretari general, Daniel Ripa, ha revalidat el seu càrrec, és el que registra una major baixada dels tres que s'han celebrat ara pel que fa al nombre de participants respecte a les anteriors primàries autonòmiques, que van tenir lloc al febrer de 2015.

Si en la primera assemblea ciutadana asturiana de 2015, en què Ripa es va fer amb el lideratge, el nombre de participants va arribar al 42% del cens -5610 del total de 13.272--, aquesta vegada la participació ha estat només del 19% -3171 vots dels 16.608 militants que consten com inscrits Podem Astúries--.

La xifra de participació puja al 36,25% si només es tenen en compte els considerats com a "inscrits actius". No obstant això, ni en aquest procés ni el del Madrid capital era encara obligatori validar el DNI per poder votar.

Pel que fa a les primàries madrilenyes, en què el general i ex cap de l'Estat Major de la Defensa Julio Rodríguez s'ha fet amb el lideratge del partit a la capital, hi han participat 8.199 persones, el 16% del cens total compost per 51.001 inscrits (el 22,9% dels 35.752 considerats "actius"); mentre, el 2015, la participació va ser del 23,9%.

En clau d'equilibris interns, en aquesta última onada de primàries, els afins a l'exnúmero dos del partit i actual secretari d'Anàlisi Estratègica i Canvi Polític, Íñigo Errejón, han sortit guanyant al País Basc, on han mantingut el poder amb la victòria de Lander Martínez.

ELS 'ERREJONISTES' ES MANTENEN AL PAÍS BASC

A més, la candidatura guanyadora a Astúries també era la preferida per aquest sector, encara que el líder autonòmic, Daniel Ripa, sempre ha intentat mantenir-se al marge de la pugna estatal entre 'pablistas' i 'errejonistas'.

A Madrid, aquests dos corrents sí que van aconseguir pactar una candidatura conjunta, amb el exJemad al capdavant, que és la que finalment ha guanyat contra la candidatura dels anticapitalistes, liderats per Isabel Serra.

Aquesta situació havia deixat el líder autonòmic a Madrid, el 'pablista' Ramón Espinar, en una situació complicada, ja que fa un any va arribar a la Secretaria General gràcies al seu pacte amb els anticapitalistes, per enfrontar-se als de Errejón.

Amb els 'pablistas' i els anticapitalistes de nou allunyats a Madrid, Espinar havia perdut força en la direcció del partit a la Comunitat, on el sector més a l'esquerra Podem compta amb gran presència des d'aquestes primàries autonòmiques --de fet, Isabel Serra va ser la candidata al Consell Ciutadà més votada--.

ESPINAR REFORÇA LA SEVA MAJORIA A MADRID

No obstant això, Espinar ha aconseguit revertir aquesta situació amb els resultats del procés que va posar en marxa de forma paral·lela a les primàries municipals per elegir els representants dels cercles --les bases del partit-- que s'integraran a partir d'ara a la direcció autonòmica, com marcaven els nous estatuts de l'organització.

Els vuit candidats que han obtinguts més suports en aquesta votació --la que més, la 'espartana' de la plataforma 'Coca-Cola en lluita' Gema Gil - són afins a Espinar ia les tesis del secretari general, Pablo Iglesias.