Reporters Sense Fronteres denuncia les "intimidacions" a periodistes a Catalunya durant 2017
"Molts periodistes han hagut de suportar a Catalunya intimidacions mentre feien la seva feina al carrer al crit de "premsa manipuladora!", asseguren des de la secció espanyola de RSF.
Alfonso Armada, president de la seccción espanyola de RSF
El president de la Secció Espanyola de Reporters Sense Fronteres (RSF), Alfonso Armada, ha fet balanç de l'any 2017, un exercici en què "molts periodistes han hagut de suportar a Catalunya intimidacions mentre feien la seva feina al carrer al crit de "premsa manipuladora!", interrupcions de la seva tasca, linxaments en xarxes socials, agressions per part de les forces de seguretat i una infinitat de fets que han repercutit de manera negativa en el treball informatiu".
En una entrevista a Europa Press, Armada ha explicat que, "malgrat tots els incidents negatius per a la llibertat d'informació que han envoltat el procés independentista a Catalunya, si hi ha hagut alguns centelleigs de llum".
En aquest sentit, el president de RSF ha recordat que l'organització va rebre "centenars de missatges per haver descorregut un vel de por arran de la publicació de l'informe en què demanava respecte per als periodistes a Catalunya, i 19 de cada 20 eren de suport". "També es van rebre crítiques i queixes, però les mostres de suport van ser aclaparadores. En això consisteix la nostra feina: estar de part de la llibertat d'informació i dels periodistes", ha postil·lat.
Armada ha indicat que un altre assumpte "dolorós" ocorregut aquest any 2017 ha estat la detenció a Espanya de dos ciutadans de la Unió Europea d'origen turc --el periodista suec Hamza Yalçin i l'escriptor alemany Dogan Akhanli--, per una ordre d'Interpol cursada per la Justícia turca.
PERIODISME D'INVESTIGACIÓ
El president de RSF també creu que hi ha hagut "aspectes positius", per exemple, que "el periodisme d'investigació, mitjançant la col·laboració internacional entre reporters, manté una notable participació espanyola i l'interès de la societat per aquestes històries és creixent".
"També té la seva contrapartida: treure a la llum un assumpte vergonyós per als que es creuen immunes pot acabar en imputació, com li ha passat aquest any als nostres companys del diari 'El Mundo' que van revelar un cas d'evasió fiscal massiva en el món del futbol coneguda com #Footballeaks. Una altra mostra que a Espanya s'intenta exercir la censura als jutjats, com ha denunciat en moltes ocasions RSF", ha agregat.
Segons el president de RSF Espanya, "molt destacable és també l'èxit de llibres escrits per periodistes com Antonio Pampliega o Mikel Ayestaran". "Que narracions de guerra, testimonials o nascudes de l'experiència del reporter siguin un èxit de vendes indica que la informació internacional, que tant ha patit en els mitjans durant els darrers anys (sobretot pel que fa a cobertures) segueix sent essencial per que volen tenir una visió àmplia i precisa del món", ha recalcat.
LA LLEI MORDASSA
Una altra de les notes positives, segons ha destacat, ha estat que al mes de març el Congrés "va obrir una escletxa" a la reforma de coneguda com a Llei Mordassa. Tot i això, ha criticat que "la reforma no ha avançat des que es van presentar les propostes del PSOE i el PNB".
Sobre com pot el periodisme recuperar el crèdit perdut, Armada es pregunta si "volen de veritat els lectors de diaris, els radiooients i els teleespectadors mitjans que els diguin la veritat, o que els pintin la realitat del color que els interessa".
"M'agradaria pensar que el periodisme recuperarà el prestigi que gaudia si fuig del sensacionalisme, de la simplificació, del biaix ideològic, del partidisme, de la superficialitat, de la repetició, si actua com a contrapoder, si no s'alinea amb partits ni amb interessos financers, si investiga a fons, si no es casa amb ningú, si explica històries de veritable interès humà, si verifica les dades fins a la sacietat, si s'obstina a buscar la veritat caigui qui caigui, si s'esforça a elaborar cròniques i reportatges de llarg alè, si tracta als seus usuaris amb intel·ligència i respecte, si contribueix a elevar el nivell de debat intel·lectual i polític, si contribueix a augmentar la curiositat, l'espectre de consciència, si s'esforça a explicar la complexitat del món ", ha conclòs.
Escriu el teu comentari