Un col·lectiu de metges denuncia la manca de transparència i de neutralitat del Col·legi Oficial

Davant els diferents comunicats oficials d'algunes entitats mèdiques censurant l'aplicació de l'article 155, el col·lectiu Neutralitat COM signa un Manifest en defensa de la neutralitat ideològica, la transparència i el "seny".

|
Colegio medicos bcn

 

Col·legi metges bcn

Seu del Col·legi Oficial de Metges a Barcelona


Davant els diferents comunicats oficials d'algunes entitats mèdiques censurant l'aplicació de l'article 155, el collectiu Neutralitat COM signa un Manifest en defensa de la neutralitat ideològica, la transparència i el "seny".


L'últim trimestre de 2017 no ha estat fàcil per a ningú a Catalunya. Els metges hem estat testimonis privilegiats del malestar emocional que ha impregnat la nostra convivència. En la intimitat de la consulta, els pacients s'atrevien a confessar com impactava en les seves vides i en les del seu entorn les tensions generades pel "Procés". La neutralitat que es pressuposa al metge en qüestions ideològiques permet crear un espai d'escolta sense prejudicis en què trobar un cert alleugeriment i on es contempla, sense pretendre-ho, la pluralitat ideològica dels ciutadans de Catalunya.


En plena tempesta emocional després de la consulta de l'1-O, i quan les postures en la societat civil estaven més trobades, el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) i el Consell General de Metges de Catalunya (CGMC), van decidir d'emetre un comunicat oficial censurant la possible aplicació de l'article 155 per part del Govern central. Així mateix el Col·legi de Metges de Tarragona va publicar dos comunicats polèmics: un sobre l'actuació de les Forces de Seguretat de l'Estat i un altre sobre una taula de negociació i diàleg. No era la primera vegada que el COMB es posicionava políticament, sempre en la línia a favor de "dret a decidir". Però, en aquesta ocasió, van ser diversos els metges que es van dirigir personalment al president del COMB, Dr. Jaume Padrós, instant-lo a que retirés aquest escrit en nom de preservar la neutralitat de l'escola. Davant la negativa a modificar la seva postura, un petit grup de metges, amb la simple ajuda de les xarxes socials, va aconseguir reunir en menys d'una setmana fins a 1.300 signatures de col·legiats a Barcelona i 1.500 a Catalunya en contra de la politització de les escoles de mèdics.


El principal argument del Manifest subscrit era que els col·legis no podien posicionar-se políticament en nom de tots els col·legiats als quals representaven. Ni era la seva funció ni tampoc hi havia uniformitat de postures com per fer declaracions ideològiques unívoques. Precisament, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en una sentència de 2016 contra el posicionament del Col·legi d'Advocats de Barcelona a favor del Pacte Nacional pel Dret de Decidir en 2013, argumentava "en subscriure aquest pacte, es trenca amb la neutralitat ideològica o política que s'espera del Col·legi Professional" (...). I afegia: "atès que la col·legiació és obligatòria per a qui exerceix la abogacía- en el nostre cas, la medicina-, no deixa altra opció als col·legiats que alinear-se amb l'opció ideològica o política que el Col·legi Professional ha assumit", vulnerant així els drets a la llibertat ideològica, expressió i associació que propugna la Constitució. Els mateixos supòsits cal aplicar al posicionament dels col·legis de metges sobre les actuacions del Govern.


Davant l'enrenou mediàtic que va suscitar el Manifest, membres de la Junta del COMB es van reunir amb alguns dels promotors d'aquest. Es van comprometre a retirar dit pronunciament, sempre que la Junta així ho aprovés, ia publicar tant la rectificació com el Manifest. El Col·legi de Tarragona va emetre una disculpa formal dies després. En aquests dies, també es va constatar que el CGMC havia emès el seu comunicat sense comptar amb el suport explícit de totes les escoles catalans però ningú s'ha retractat fins al moment.


Els promotors del Manifest van crear aquest blog des del qual anar informant del compliment dels compromisos adoptats pels col·legis professionals i les notícies que la polèmica anava suscitant. La postura del COMB va ser formalment correcta i va aconseguir calmar els ànims però els compromisos es van anar diluint amb el pas de les setmanes. El comunicat segueix present a la pàgina web (com va passar al Col·legi de Tarragona) i no es va fer cap menció a la polèmica a la revista oficial del col·legi publicada al mes de novembre.


ELECCIONS SOTA SOSPITA


A mitjans de desembre, el COMB anunciava eleccions. Les candidatures han d'estar llestes abans del 14 de gener i les votacions tindran lloc el 14 de febrer, dia de Sant Valentí. Aquesta convocatòria obria la possibilitat de presentar una candidatura alternativa a l'actual on la neutralitat ideològica que s'exigeix als Col·legis Professionals fos un element clau que la Junta no pogués vulnerar.


L'únic candidat en competició de moment és l'actual president del COMB, Dr. Padrós. Presenta una candidatura continuista que aspira a reeditar el mandat anterior i que, amb algunes noves incorporacions però amb un mateix perfil ideològic, reuneix els professionals que porten governant el COMB des de fa més de tres dècades. El que ens va sorprendre és que el principal grup de l'oposició en les dues últimes eleccions, COMB-tu, declinava a data d'avui presentar-se, al·legant com a motiu fonamental la manca de confiança en la transparència i fiabilitat de l'actual sistema de votació.


Si ens atenim a la literalitat dels estatuts del COMB, el vot en les eleccions pot fer-se presencialment o per correu. El que aparentment passa, és que els facultatius que donen suport a la candidatura oficialista, en la seva gran majoria amb llocs d'alta responsabilitat en la sanitat pública i també a la privada, van sol·licitant el vot personalment als que coneixen, moltes vegades els seus subordinats. Els vots són remesos per correu al Col·legi pels fidels a la candidatura corresponent i es procedeixi al recompte el dia de la votació. També pesen sospites de falta de neutralitat a la Junta Electoral que és qui garanteix que recompte de sobres i identificació d'electors siguin fiables. Per aquest motiu el grup de l'oposició impugnés el resultat de les últimes eleccions celebrades el 2014, estant ara pendent encara de sentència per part del TSJC. Com passa en institucions governades per una mateixa facció durant molts anys, es van creant xarxes clientelars i d'interessos que consoliden al grup en el poder, fent així molt difícil de facto l'alternança desitjable en qualsevol sistema democràtic.


Cal tenir en compte també que en les últimes eleccions, les de més alta mobilització fins a la data, la participació no va superar el 35% dels membres del COMB. Aquesta baixa participació pot obeir bé a la manca de fe en el sistema electoral oa la institució en si però, sens dubte, garanteix que pervisquin les opcions de govern dels que tenen més capacitat de mobilització i més recursos per a això. No és fàcil a més per a un grup de professionals, amb la limitació que imposen els habituals compromisos laborals i personals, comptar amb els recursos materials i humans per poder emprendre tal aventura. Si ens atenem als fets, la qual ostenta el poder des de fa més de trenta anys ha estat la que més èxit ha tingut en aquests combats.


Així que la nostra exigència de Neutralitat a COMB en temes ideològics s'ha vist recentment ampliada per la reivindicació de transparència del sistema que permet votar als nostres representants. Així mateix, en les últimes setmanes hem elaborat un Decàleg que creiem hauria de ser tingut en compte pels aspirants a governar-nos. I pensem és ineludible seure a discutir sobre com s'organitza el nostre col·legi professional, amb la finalitat que, efectivament, compleixi amb la seva missió de defensar els drets dels col·legiats i vetllar pel compliment dels seus deures. Són molts els reptes que afronta la nostra professió, i amb ella la societat. Estem convençuts que si ens atenim a la nostra tasca amb honradesa, transparència i excel·lència, fent del "seny" la nostra millor virtut, la societat catalana en el seu conjunt ho agrairà.

1 Comentaris

1

Fa 6 anys tanca l'empresa. Un servidor patia cervicalgia i tenia la baixa del meu metge. L'inspector -presumptament col·laborador de la mutua de l'empresa, em desatengué i donà d'alta. Per poder ser atès, vaig haver de donar-me d'alta en una privada, tot i la limitació de mitjans econòmics. L'excusa sempre és la retallada, però sembla que hi ha facultatius que es podrien regir per altres interessos, i "sobresous" ?. Jurament d'Hipòcrates? Més aviat clientelisme polític, corporativisme i cobdícia? Per què els doctors honrats no protegeixen el pacient/contribuent/perjudicat, i callarien com a morts? Per què no són sancionats? HIPOCRESIA pura

escrit per xavier 07/gen/18    17:26 h.

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA