El 88% de les persones desnonades pateix ansietat i el 91% depressió

 

Els desnonaments provoquen depressió

El 88 per cent de les persones desnonades pateixen ansietat i el 91 per cent depressió, especialment les dones, segons es desprèn d'un estudi realitzat per científics de la Universitat de Granada (UGR), pertanyents al Centre d'Investigació Ment, Cervell i Comportament ( CIMCYC) ia la Facultat de Psicologia, juntament amb investigadors de l'Escola Andalusa de Salut Pública de Granada.

El treball, publicat recentment a la revista 'The Spanish Journal of Psychology', ha tingut com a objectiu explorar la salut mental de les persones afectades, per a això han entrevistat de forma individualitzada 205 participants voluntaris assistents a la 'Plataforma Stop Desnonaments' de la província de Granada.

"Sens dubte, una de les dades més cridaners que hem trobat té a veure amb l'alta incidència de simptomatologia d'estrès posttraumàtic en les persones que estan vivint un procés dramàtic com és el dels desnonaments. Des que s'inicia el procés, amb la dificultat per pagar la hipoteca cada mes, fins al moment en què la família és desallotjada de l'habitatge, poden transcórrer anys", ha assenyalat Humbelina Robles Ortega, una de les investigadores del projecte.

Es tracta d'un període prolongat d'estrès, una situació d'"amenaça i incertesa dramàtica" amb la que s'aixequen cada matí i se'n van a dormir cada nit, que està afectant la seva integritat física i psicològica.

En aquest sentit, Ortega ha informat que han trobat que el 72,5 per cent dels participants que vivint l'amenaça de perdre la seva llar amb por, impotència i horror. Així mateix, prossegueix, igual que passa amb els nivells d'ansietat i depressió, s'observen diferències de gènere en simptomatologia d'estrès posttraumàtic, sent les dones les que presenten nivells de símptomes d'estrès posttraumàtic més alts.

"Aquestes troballes tenen importants implicacions clíniques, socials i polítiques que exigeixen mesures urgents per atendre la salut mental de les persones afectades. Al mateix temps, cal implementar polítiques efectives per trobar solucions alternatives a l'etapa final del procés de desallotjament d'habitatges", ha tancat la investigadora.