Herrero de Miñón defensa una reforma pactada de la Constitució si té "defectes", no perquè sigui "antiga"

 

Els pares de la Constitució

Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, un dels pares de la Constitució, ha defensat que la Carta Magna de 1978 pot ser reformada "si és que té defectes, no perquè sigui antiga", i ha apuntat que, en aquest cas, caldria fer-se "sempre" des de la concreció i el consens, un consens que desconeix si es podria donar en l'actual Parlament. "Conec poc aquest Parlament", ha dit.

Així ho ha posat de manifest el que va ser diputat d'UCD als periodistes i durant la seva intervenció en la nova comissió del Congrés que estudiarà la modernització de l'Estat autonòmic, que arrenca aquest dimecres amb ell i altres dos dels munyidors de la Constitució (Miquel Roca i José Pedro Pérez Llorca).

"La Constitució pot ser reformada, sens dubte, i ha de ser-ho si és que té defectes, no perquè sigui antiga, perquè llavors caldria plebiscitar el Codi Civil, que és encara més antic", ha defensat Herrero de Miñón.

QUÈ ES VOL REFORMAR I PER A QUÈ

Ara bé, ha recalcat que procedeix una reforma sempre que sigui "concreta", és a dir que "se sàpiga què es vol i per a què es vol reformar" i, a més, que sigui "paccionada", com va ser la Constitució, que enguany compleix 40 anys.

"En aquestes condicions, tot és reformable, és clar, però no hi pot haver ni constitucions, ni reformes, ni moviments unilaterals", ha advertit l'històric diputat, apuntant que totes les millores que s'afegeixin no només han de ser "pactades" sinó que, a més, han de fer-se "dins de la legalitat".

"És impensable una reforma extra legal, paralegal, perquè no seria reforma, sinó ruptura i destrucció de l'ordre constitucional. Des de fora de la Constitució no es pot reformar la Constitució, i des de fora del pacte constitucional no es pot tractar de fer un altre pacte perquè no tindria credibilitat", ha subratllat.