Puigdemont encapçala la reunió de JuntsxCat a Brussel·les

 

La reunió començarà a les 13.00.

El cap de llista de JuntsxCat, Carles Puigdemont, encapçalarà avui la primera reunió del grup parlamentari a Brussel·les.

Una trobada que té lloc després de l'acord tancat amb ERC per constituir una Taula de majoria independentista però a falta de tancar la via per a una possible investidura.

La reunió tindrà lloc a les 13.00 hores a l'hotel President Park de la capital belga, on es farà també una fotografia de grup i s'informarà posteriorment de les qüestions tractades.

A la trobada no podran assistir part dels membres del grup, entre els quals els consellers cessats Jordi Turull i Josep Rull perquè se'ls va retirar el passaport.

Tampoc el número dos per Barcelona i expresident de l'ANC, Jordi Sánchez, i l'exconseller Joaquim Forn, ambdós empresonats.

Sí podran estar en la reunió els exconsellers Clara Ponsatí i Lluís Puig, que resideixen com Puigdemont a Brussel·les des de finals d'octubre de l'any passat.

SENSE PLA ALTERNATIU

L'objectiu de la trobada és avançar en les negociacions que JuntsxCat manté amb els republicans, tenint en compte que els primers no contemplen cap pla alternatiu a investir al seu cap de llista.

Per això, han proposat a ERC que Puigdemont sigui investit telemàticament per videoconferència o bé per delegació, cosa que els serveis jurídics dels republicans estudiaran per analitzar la seva possible viabilitat.

LLETRATS DE L'PARLAMENT

Els grups de PSC i de Cs al Parlament ja han anunciat aquest dijous que demanaran informes als lletrats del Parlament sobre el fet que JuntsxCat vulgui investir Puigdemont per la via telemàtica.

Són els dos primers grups que han anunciat que ho demanaran: el PP va apuntar a principis de setmana que podia fer-ho, mentre que ERC va considerar que els lletrats han de pronunciar però no va aclarir si també demanarà un informe.

El paper dels lletrats torna a estar en el focus de la Cambra com ja ho va estar en la passada legislatura, quan, per exemple, van avisar que el Parlament no podia declarar la República, encara JxSí i la CUP van seguir endavant.