Forn sosté que mai va posar els Mossos al servei de l'independentisme

 

Forn signant el decret de convocatòria de l'1-O.

L'exconseller d'Interior Joaquim Forn ha insistit que "mai i de cap manera" va posar als Mossos d'Esquadra al servei del projecte independentista del Govern de Carles Puigdemont perquè aquesta conducta hauria estat "extremadament greu".

"Però el conseller va saber dissociar el seu compromís amb els impulsos polítics del Govern i les específiques obligacions" del seu càrrec, explica l'advocat de Forn en l'escrit que ha presentat al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.

En la seva opinió, no existeix "ni remotament principi de prova" que permeti afirmar que la conducta de l'imputat va ser "tendent a alterar la naturalesa de Policia Judicial dels Mossos" durant la jornada del referèndum independentista de l'1 d'octubre.

NEGA "PASSIVITAT" DEL DISPOSITIU POLICIAL

Sobre aquest dia, Forn considera que no pot sostenir-se que la policia autonòmica demostrés "passivitat" davant la votació.

Sosté que així ho demostren els "plans d'actuació" i "protocols" elaborats pels alts comandaments, on "consten informes en què es detallen totes les actuacions realitzades".

I a més, apunta que "no hi ha constància" que fos el llavors conseller d'Interior qui "modulés o temperarà la concreta execució d'aquests plans notificats a la coordinació de forces".

Forn aprofita per retreure la "palmària inexactitud" en què, al seu parer, s'ha caigut amb "predicada passivitat" dels Mossos, un "mantra que no per repetit passa a ser més cert".

En aquest sentit, denuncia que "aspectes de càrrec" que figuren en la causa del Suprem s'han exposat de manera "tergiversada i unidireccional, sense subjecció a contrast i contradicció".

En el seu escrit, Forn ha insistit també en el que ja va dir aquest dijous al jutge Llarena en la seva declaració al Suprem: que no tornarà a ser conseller d'Interior, el que descarta, segons la seva opinió, la reiteració delictiva que pot al·legar per mantenir-lo a la presó provisional.

ACATAR LA CONSTITUCIÓ

Així mateix, l'escrit recorda que l'investigat ha manifestat "sense ambigüitats, reserves o ambivalències semàntiques que la seva" convicció i voluntat ferma "és fer política dirigida a la independència de Catalunya però" amb subjecció al marc i lleres normatius que la Constitució de 1978 i l'Estatut d'Autonomia contemplen ".