El reforç policial de l'1-O va costar 87 milions, segons Zoido

 

Zoido compareix per l'1-0

El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha revelat aquest dijous que l'"atac deslleial" a la Constitució ia l'Estatut del Govern Carles Puigdemont, "amb una desobediència clamorosa" i amb "absoluta passivitat" dels Mossos d'Esquadra l'1 -O, va generar un cost aproximat de 87 milions d'euros pel desplaçament a Catalunya d'un contingent de 4.500 policies i guàrdies civils i, en tres dies, de fins a 6.000 efectius de reforç.

Segons ha revelat Zoido a la Comissió d'Interior al Senat, la presència d'aquests efectius desplaçats a Catalunya en el marc de l'Operació Copèrnic, desplegada entre setembre i desembre, ha suposat un cost aproximat de 87 milions d'euros entre despeses d'allotjament, manutenció, desplaçaments, dietes i productivitats.

A aquesta xifra, el ministre ha sumat els 1.000 milions pel "impacte de la desacceleració" econòmica a Catalunya.

"A Catalunya s'han desplaçat nombrosos efectius de Guàrdia Civil i Policia Nacional comissionats en aquesta comunitat autònoma. La xifra no és exacta", ha assegurat Zoido, "perquè no tots han estat sempre i al mateix temps, però el dispositiu més estable estava compost per unes 4.500 persones".

Segons Interior, durant tres dies, el 30 de setembre, 1 d'octubre i 2 d'octubre, el desplegament va ser 6.000 efectius.

Zoido ha qualificat de "molt important" la xifra de 87 milions en despeses directes per l'1-O, "un altre alt cost", ha dit, "que hem de pagar entre tots els espanyols a causa de la irresponsabilitat i obstinació del Govern independentista de Catalunya".

"Un cost que hem de sumar als mil milions d'euros en què el Ministeri d'Economia xifra l'impacte de la desacceleració de quatre o cinc dècimes del creixement del PIB català o al descens del 35% en les reserves hoteleres", ha assenyalat.

Segons Zoido, si no ha donat fins ara xifres no ha estat per "falta de transparència" sinó "per garantir l'eficàcia" de la feina dels cossos policials.

El ministre ha destacat que els policies es van trobar amb grups de persones organitzades que van imposar el referèndum de l'1 d'octubre "per la força de la intimidació" i ha subratllat que el dia de les votacions es van concentrar persones allà on la policia havia d'actuar amb l'objectiu de frenar el mandat del Govern espanyol.

Per això, ha considerat que el dispositiu policial va ser proporcional i propordionado. A més, ha justificat el dispositiu sense precedents per la necessitat de donar compliment als mandats judicials, que incloïa els Mossos d'Esquadra, l'actuació ha estat qüestionada pel ministre i que es va mantenir fins i tot després del referèndum de l'1-O, quan es van desencadenar "episodis d'assetjament" contra policies i els seus familiars.

En el seu discurs ha reconegut les incomoditats per la "polèmica" contractació dels vaixells a la recerca de "allotjaments assegurances o de fàcil protecció, de ràpida ocupació, però perllongada en el temps, encara que sense poder concretar quant i sense poder fer una contractació molt anticipada".

CRÍTICA ALS MOSSOS

Zoido ha criticat la "absoluta passivitat" i "nul·la col·laboració" dels Mossos d'Esquadra per donar compliment al mandat judicial d'impedir el referèndum independentista a Catalunya de l'1 d'octubre, en el qual, segons les seves dades, en 149 dels 948 municipis va haver-hi més votants que persones censades.

El titular d'Interior ha destacat que durant el referèndum il·legal les forces de seguretat van desactivar 113 centres de votació i prop d'un centenar de locals "que en uns casos no van arribar a obrir i en uns altres van tancar" malgrat l'actuació dels comitès de defensa del referèndum i d'una "resistència passiva organitzada".

"Una resistència passiva organitzada que, en la majoria de les ocasions, va obligar a una intervenció laboriosa i, en alguns casos, va derivar en una major virulència de les persones parapetades, especialment una vegada la força actuante es preparava per abandonar el lloc", ha assenyalat, denunciant la "organització i complicitat" dels organitzadors, amb la connivència de les patrulles dels Mossos.

També ha lamentat "com el qual més" els ferits, encara que ha culpat als impulsors de l'1-O. Va ser això el que, segons el seu relat, va provocar "en certs punts incidents de violència que van obligar a utilitzar la mínima força imprescindible per simplement poder marxar-se del lloc".

"Un element comú a totes les intervencions va ser l'existència d'una activitat d'oposició organitzada en contra de la intervenció de les forces i cossos de seguretat de l'Estat", ha dit.

DEFENSA L'ACTUACIÓ

El titular de l'Interior ha assenyalat que els entre 4.500 i 6.000 policies i guàrdies civils comissionats -a Catalunya hi ha una plantilla fixa de 6.000 agents, als quals se'ls va suspendre les vacances i dies lliures- van realitzar una "vigilància permanent" sobre les dependències pròpies de la Guàrdia Civil i Policia Nacional, la Delegació del Govern central o les subdelegacions de Govern central, així com "les seus dels partits polítics amenaçats".

Zoido ha llançat un missatge final als senadors: "Aquest Govern està disposat a seguir adoptant, per descomptat amb el suport de tots aquells grups que comparteixin la nostra profunda preocupació, totes les mesures previstes en la Constitució que siguin necessàries per mantenir la legalitat i la normalitat democràtica i institucional a Catalunya. i perquè tots els catalans, pensin com pensin, tinguin garantida la seva seguretat, els seus drets i les seves llibertats ".