Torrent proposa a Puigdemont com a candidat a presidir la Generalitat

 

Torrent vol una reunió amb Rajoy

El nou president del Parlament, Roger Torrent, ha anunciat aquest dilluns 22 de gener que el candidat a presidir la Generalitat de Catalunya sigui Carles Puigdemont.

En una compareixença des de la Càmera -sense preguntes i lluint llaç groc- Torrent ha explicat que és conscient de les dificultats que presenta aquesta investidura, però defensa que Puigdemont té "abosluta legitimitat" per tornar a ser president.

Torrent es va reunir a la fi de la setmana passada amb tots els grups parlamentaris, i fruit d'aquesta ronda de contactes considera que Puigdemont pot tenir els suports necessaris per ser reelegit en el càrrec per un període de quatre anys.

Torrent tammbién ha anunciat l'enviament d'una carta al president del Govern central, Mariano Rajoy, per demanar-li una reunió sobre la "situació anòmala" del Parlament. "He proposat al president Mariano Rajoy una reunió per parlar de la situació anòmala i sobre que hi ha vuit diputats que tenen alterades la seva participació política".

També ha anunciat que visitarà els exconsellers que estan a la presó, així com la seva intenció de trobar-se amb Puigdemont. "Vull poder parlar amb el vicepresident Junqueras, amb el conseller Forn i el diputat Sànchez. I també em vull reunir amb els diputats que estan fora de Catalunya".

UNA REUNIÓ IMPROBABLE

Poc després del seu anunci de voler reunir-se amb Rajoy, des de Moncloa han volgut recordar que les qüestions judicials no són competència del president del Govern.

Fuentes de Moncloa han indicat que fins al moment no s'ha rebut en el Palau de la Moncloa cap carta del Parlament de Catalunya. Les mateixes fonts han subratllat que les qüestions judicials "no són competència del president del Govern".

DIVERSOS ADVERTIMENTS EN CONTRA

Contra la decisió de proposar a Puigdemont pesen diversos advertiments: el Govern central ha avisat que si es fa prolongarà l'article 155; lletrats del Parlament ho consideren antireglamentari, i partits de l'hemicicle no descarten impugnar.

Torrent forma part d'un partit, ERC, que ha manifestat el seu suport que Puigdemont torni a presidir la Generalitat, però els republicans no han aclarit el punt clau: si estan d'acord que aquesta investidura es produeixi a distància.

JuntsxCat ha defensat que Puigdemont pot ser president estant a Brussel·les i al·lega que no pot tornar mentre que no hi hagi garanties que no serà detingut i privat de llibertat, com els altres quatre presos sobiranistes que estan empresonats.

Si Torrent decideix presentar a Puigdemont i aquest no torna suposarà no fer cas l'informe dels lletrats fet públic dilluns que advertia que és "imprescindible" que el candidat a ser investit estigui present a la Cambra.

IMPUGNACIÓ DE LA INVESTIDURA

Si Puigdemont és l'elegit per Torrent s'obriran diversos interrogants: el primer, si aquells que s'oposen a que sigui investit a distància decideixen actuar abans o després del ple, és a dir, si impugnen el ple d'investidura o impugnen la decisió del Parlament una vegada hagi estat investit.

Tampoc està clar amb quina majoria Puigdemont té previst tornar a ser president: per ara les forces estan empatades al Parlament, ja que hi ha 65 diputats independentistes i 65 no independentistes -als segons els falten els cinc diputats que estan a Brussel·les-.

Aquests cinc diputats han demanat votar delegant el seu vot a un company de grup, i la Mesa del Parlament ha de prendre una decisió -el mateix informe dels lletrats no ho recomana perquè també ho veu fora del Reglament de la Cambra-.

Segons la llei, el president de la Generalitat és investit en primera volta si aconsegueix la majoria absoluta de vots -68 escons o més- i en segona volta si aconsegueix la majoria simple, de manera que Puigdemont necessita que aquesta delegació de vot es faci efectiva .

A part de la delegació de vot, Puigdemont també necessita acabar de convèncer la CUP perquè doni suport la seva investidura: si Puigdemont compta amb els cinc vots de Brussel·les i els quatre de la CUP tindria 70 en total i podria ser investit en primera volta.

Si la CUP no vol donar un vot afirmatiu, a Puigdemont li valdria amb que votessin els cinc diputats que estan a Brussel·les i la CUP s'abstingui en segona volta.