Càritas demana sous mínims de 1.000 euros i alerta sobre els treballadors pobres

 

Càritas critica la invisibilitat dels treballadors pobres

Càritas Diocesana de Barcelona ha clamat aquest dimecres contra la "invisibilitat" dels treballadors que encadenen contractes temporals i precaris, i ha reclamat una nova reforma laboral, un salari mínim de 1.000 euros o abordar els efectes devastadors de la irregularitat sobrevinguda.

Ho han explicat en roda de premsa el director Salvador Busquets; la responsable del programa d'anàlisi social i incidència de Càritas Barcelona, Míriam Feu; el delegat episcopal de Càritas, Salvador Bacardit, i el bisbe auxiliar de l'Arquebisbat de Barcelona, Sergi Gordo.

A l'informe 'Vides precàries. Quan la precarietat laboral ho envaeix tot' constata que totes les persones que atén Càritas i que tenen una ocupació es poden considerar "treballadors pobres", i representen el 16% de les persones que acompanyen; l'any passat era del 14,5% aproximadament.

La responsable ha carregat contra un "mercat laboral inestable, immediat, insegur i fugaç en què entres ràpid i sals ràpid encadenant contractes", especialment en l'àmbit de la neteja, restauració i serveis, i que no protegeix davant de situacions normals com la malaltia.

Ha recordat que el 12% dels empleats catalans són 'treballadors pobres' per comptar amb 837 euros mensuals, segons dades de l'Idescat, i ha parlat del mercat laboral com un "ventilador que genera dinàmiques de precarietat", que absorbeix i expulsa ràpidament, i que com a conseqüència genera situacions conseqüències per a la salut.

"Les persones que viuen aquesta situació se senten invisibles, desprotegides, atrapades, silenciades i explotades", ha deplorat Feu, que l'ha atribuït al fet que aquestes persones deixen de tenir els mateixos drets que la resta: sense prestacions de seguretat social i d'atur.

"És un cercle viciós del qual no puc sortir", diu un testimoni de l'entitat social que, com a novetat, s'introdueix en l'informe les valoracions en primera persona de les persones víctimes d'aquesta situació social i laboral.

PERFIL DEL 'TREBALLADOR POBRE'

Segons l'entitat social, els col·lectius que tenen més difícil integrar-se al mercat laboral són les persones immigrants sense residència, les dones solteres amb fills, els joves i persones de més de 50 anys.

Com a conseqüència d'aquesta situació, es generen situacions de temor per perdre l'habitatge: "La por que jo tinc és viure al carrer. És el pitjor por que tinc, més a veure la nevera buida", ha parafrasejat Feu sobre un testimoni.