L'exconseller Baiget afirma davant del jutge que la unilateralitat va ser "irresponsable"

 

L'exconseller d'Empresa de la Generalitat de Catalunya Jordi Baiget, cessat per l'expresident Carles Puigdemont en la reconfiguració del Govern de cara a la celebració del referèndum il·legal de l'1 d'octubre, ha afirmat davant del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que era una " irresponsabilitat" impulsar una via unilateral per aconseguir la independència.

El jutge de l'Alt Tribunal que investiga els fets relacionats amb el procés sobiranista ha pres declaració aquest dimecres en qualitat de testimonis a Baiget i l'exdirector dels Mossos d'Esquadra Albert Batlle, que també va dimitir.

Fonts jurídiques presents en les declaracions han apuntat que Baiget ha reconegut que no estava d'acord amb la línia d'actuació del procés independentista.

Ha afirmat que tenia por que tingués les mateixes conseqüències penals que la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014, pels quals van ser inhabilitats l'expresident de la Generalitat Artur Mas i els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs.

En aquesta línia, ha incidit que la prioritat era pactar la celebració d'un referèndum amb l'Estat perquè era una "irresponsabilitat" impulsar la via unilateral.

Ha precisat que al Govern del qual ell era membre hi va haver unanimitat en esgotar tots els mitjans de diàleg, tot i que no coneix quins contactes hi va haver amb l'Executiu de Mariano Rajoy. Ha incidit que no va participar en l'organització de la votació.

Sobre la fugida d'empreses catalanes pel procés independentista, ha assenyalat que no va preguntar mai als empresaris si recolzaven o no la independència de Catalunya.

Sobre la seva relació amb l'expresident català, fugit a Brussel·les (Bèlgica) per eludir a la justícia espanyola, ha dit que no ha tornat tenir contacte des del passat 4 de juliol, dia en què va ser destituït.

VOTAR AL 1-O DESPRÉS DE VEURE LES CÀRREGUES POLICIALS

Baiget ha afirmat que va decidir anar a votar l'1 d'octubre després de "veure el que vaig veure", en referència a les càrregues policials a les portes dels col·legis electorals. No obstant, ha assenyalat que ell no va presenciar cap tipus de violència en el seu centre de votació.

Les mateixes fonts jurídiques han indicat que la Fiscalia han preguntat als dos testimonis si coneixien el full de ruta del procés sobiranista i el document 'Enfocats', així com si eren conscients que el que va ser número dos de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras -en presó-, Josep Maria Jové, era el coordinador d'aquest pla. Tots dos exresponsables catalans han rebutjat tenir constància d'aquests dos aspectes.

La Fiscalia del Tribunal Suprem va sol·licitar al jutge Llarena que inclogués com investigats en la causa -que ja es dirigeix contra 28 persones- a Jové i al més gran dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, investigat a l'Audiència Nacional per un delicte de sedició.

El magistrat instructor va contestar ara mateix no era el moment de imputar-, però va deixar la porta oberta a fer-ho en un futur.

REUNIÓ DE "DOS MINUTS" AMB FORN

Per la seva banda, l'exdirector dels Mossos d'Esquadra Albert Batlle ha explicat davant del jutge del Suprem que ell va dimitir després de tenir una conversa de "dos minuts" amb l'exconseller de l'Interior Joaquim Forn -en presó- quan va arribar a la Conselleria d' interior.

En aquesta trobada, l'exconseller li va comunicar que anava a canviar l'equip i que quedava fora d'ell. Així mateix, ha destacat que era evident que amb l'arribada de Forn a la Conselleria començava una "nova fase política". 

Batlle ha recalcat que la policia autonòmica està per fer "complir la llei" i que així ho trasllat a la seva carta de dimissió.

En aquest sentit, ha constatat que cap membre del Govern, ni tan sols Puigdemont -amb el qual ha negat tenir contacte- li va plantejar el paper que havien de seguir els Mossos al procés independentista.

És més, ha subratllat que Forn no li va dir a ell directament, sinó que va ser en un mitjà de comunicació, que s'havia de facilitar la votació i la participació ciutadana en el referèndum il·legal del passat 1 d'octubre.