Informes interns dels Mossos culpen els Jordis i a Trapero com a responsables del setge a la Guàrdia Civil

 

Un dels vehicles de la Guàrdia Civil el passat 20 de setembre

Els documents interceptats per la Policia Nacional abans de la seva destrucció en una incineradora revelen la col·laboració de Trapero amb Sànchez i Cuixart a les accions de bloqueig de la comissió judicial durant el registre de la Conselleria d'Economia el passat 20 de setembre.

A més d'apuntar el protagonisme dels presidents de l'ANC i d'Òmnium Cultural com a dirigents i portaveus de la concentració, els documents, dels quals s'ha fet ressò la Brigada Provincial d'Informació de Barcelona de la Policia Nacional, també destaquen la "absència d'una clara voluntat d'auxili" dels comandaments dels Mossos per dispersar els manifestants i facilitar l'evacuació dels agents que van participar en el dispositiu. Els informes, desconeguts fins ara, van ser interceptats per la Policia Nacional en una planta incineradora de Sant Adrià del Besòs (Barcelona) el 26 d'octubre, només unes hores abans que entrés en vigor l'article 155.

Segons revela aquest dissabte el diari digital 'El Confidencial', a la trentena de caixes que els Mossos pretenien destruir havia diverses actes de l'Àrea de Mediació i Negociació (AME) del cos, una unitat creada pel Govern el 2012 per rebaixar la tensió de protestes violentes i que va anar al departament d'Economia per avaluar les mobilitzacions contra la Guàrdia Civil. En un primer moment, els membres de l'AME es van acostar als concentrats per entaular contacte, però van ser rebutjats "perquè els prenen per guàrdies civils de paisà", canviant l'actitud dels manifestants a l'identificar-se com Mossos.

Així consta en l'informe recuperat amb referència AME 302/2017. Després d'aquesta primera gestió, els agents de l'AME van optar per acostar-se a Sánchez i Cuixart, així com al directiu de l'ANC Xavier Vidal, que també era present. Als tres els consideren en l'acta "dirigents de la concentració". Segons la Policia Nacional, "les referències a les converses que mantenen [els mossos] amb els responsables" de l'ANC i Òmnium "no presenten cap dubte sobre l'actitud netament hostil i bel·ligerant dels concentrats cap a la comissió judicial i els agents de la Guàrdia Civil, manifestant els esmentats [Sánchez, Cuixart i Vidal] que en cap moment anaven a demanar a la gent res que signifiqués facilitar la feina de la Guàrdia Civil".

DIRIGENTS D'ERC I PDECAT COM INTERLOCUTORS

Els efectius de la AME també van reflectir en el seu informe les converses que van mantenir amb els polítics independentistes presents al cèrcol. Esmenten als dirigents d'ERC Anna Simó i Alfred Bosch i als de Junts pel Sí, Neus Munté i Núria de Gispert. "Que en el seu paper de mediadors, [els mossos] van preguntar directament a aquests representants polítics per les intencions dels concentrats i la possibilitat d'obrir un passadís per facilitar les tasques de la comissió judicial i la Guàrdia Civil, responent concretament la Sra. Anna Simó que 'estava clar que la massa no permetria que ningú sortís de l'edifici', referint-se a ningú extern, encara que sí permetrien el lliure accés a treballadors i afins als concentrats", assenyala l'informe de la Policia Nacional.

Un altre dels documents recuperats (AME 306/2017) relata les gestions dels mossos amb la finalitat de "facilitar una sortida segura a la lletrada d'Administració de Justícia". La seva evacuació es va produir de matinada, a través del terrat, i sortint per l'edifici annex, el Teatre Coliseum. Segons els agents de la policia autonòmica, els propietaris de la instal·lació, del Grup Balañá, es van oposar a aquesta mesura d'urgència "temorosos que si es feia pública la seva ajuda en l'evacuació dels participants en els registres, podrien patir represàlies per part de l'entorn independentista".

La Brigada Provincial d'Informació assenyala també el "excepcional protagonisme donat pels comandaments dels Mossos als dirigents de l'ANC i Òmnium" en la gestió d'aquesta crisi. "Cal donar rellevància a la importància que van tenir els representants de l'ANC, els senyors Jordi Sánchez i Xavier Vidal, i d'Òmnium Cultural, senyor Jordi Cuixart, que des de primeres hores del matí del dia 20 de setembre van capitalitzar i dirigir la concentració de protesta, sent les seves indicacions secundades en tot moment pels concentrats".

Els informes revelen a més que "aquestes persones van ser convidades a participar en totes les reunions que els comandaments dels Mossos van mantenir amb els de la Guàrdia Civil, demanant la seva opinió sobre qüestions operatives (passadís de seguretat, contenció dels concentrats) i acceptant els seus suggeriments , permetent-que posessin en marxa decisions operatives, quan el més adequat hagués estat que els components de l'AME haguessin mantingut entrevistes separades amb aquestes persones".

ELS MOSSOS NO DONEN LA IMPORTÀNCIA ADEQUADA A LA CONCENTRACIÓ

Els documents que havien de ser cremats també provarien, segons l'opinió de la Policia Nacional, la "absència d'una clara voluntat d'auxili per part dels comandaments dels Mossos per implementar mesures eficaces d'ordre públic necessàries per donar suport i protegir l'acció de la comissió judicial i de la Guàrdia Civil". "Al principi, i de forma que podria considerar negligent", recull l'informe a què ha tingut accés aquest diari, "els comandaments dels Mossos no donen la importància i dimensió adequada a la concentració que es produeix en protesta per l'acció judicial (...), apreciant-se, segons consta en la documentació analitzada, la negació de l'existència d'un problema d'ordre públic, tot i que el nombre de concentrats anava en augment i es van tallar al trànsit vies principals de circulació, que van col·lapsar la ciutat".

Segons relata la Policia Nacional, "quan la concentració arriba a ser tan nombrosa que fa impossible la presa de qualsevol mesura d'ordre públic sense que es produeixin greus aldarulls, [els comandaments dels Mossos] donen la callada per resposta i segueixen difonent la idea de l'actitud pacífica, que en absolut es correspon amb la postura manifestament hostil cap a la comissió judicial i la Guàrdia Civil dels concentrats, per recolzar la seva inacció". Les conseqüències van ser les destrosses en tres vehicles de la Guàrdia Civil, "una situació de bloqueig que va impedir el normal desenvolupament de l'acció judicial (...), una greu situació d'inseguretat per als integrants de la comissió judicial".

La Brigada d'Informació insisteix en el lideratge de Sànchez i Cuixart, "els que en tot moment van controlar l'actitud de la massa i van gaudir d'informació sensible sobre el que estava passant". La policia conclou que aquests fets "posen de manifest de forma clara el paper dinamitzador" que l'ANC i Òmnium, així com els seus dirigents," representen dins de l'anomenat 'Procés' cap a la independència de Catalunya i la consideració que van gaudir en el transcurs d'aquests fets".

COL·LABORACIÓ ENTRE ELS 'JORDIS' I TRAPERO

Així, segons el reportatge publicat per 'El Confidencial', la troballa d'aquests informes dels Mossos sumaria proves inculpatòries contra Sánchez i Cuixart així com contra el Major dels Mossos, Josep Lluis Trapero. Els tres estan imputats per sedició, entre d'altres delictes, des del 16 d'octubre. Els responsables de ANC i Òmnium, que ja porten més de tres mesos a la presó provisional, per dirigir als manifestants, i Trapero per la passivitat dels Mossos davant d'aquestes mobilitzacions i durant l'1-O.

A l'transcendir que la Policia Nacional s'havia personat a la incineradora per emportar-documents traslladats clandestinament pels Mossos, portaveus d'aquest cos van assegurar que es tractava d'una simple destrucció de material antic i sense valor judicial que s'efectua periòdicament per alliberar espai a les seves oficines centrals. No obstant això, els fets als quals es refereixen aquests informes de l'AME s'havien produït només 36 dies abans de la descoberta i ja en aquest moment es tractava d'un episodi que estava sota investigació al jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona ia la audiència Nacional.